Pegaso, de marca de vehicles a parc amb història

BarcelonaHispano-Suiza, Pegaso i Iveco. Són tres marques d’automòbils, i totes tres es fabricaven a la Sagrera. Concretament, a la fàbrica que durant 70 anys va funcionar en l’espai que avui ocupa el parc de la Pegaso. Milers de treballadors, la majoria de Barcelona, i molts d’ells de la Sagrera i Sant Andreu, van treballar en una fàbrica que es va convertir en un referent a la ciutat.

L’empresa cuidava molt els treballadors i era també escola. Molta gent jove hi entrava com a aprenent i després hi continuava treballant fins a la jubilació.

L’empresa Hispano-Suiza es va instal·lar a la Sagrera el 1907 i l’any següent s’hi van començar a produir els primers camions i autobusos. El 1946 la societat ENASA (Empresa NAcional de Autocamiones SA) es va fer càrrec de la fàbrica, i un any després va canviar la marca dels vehicles, que van passar a dir-se Pegaso.

La fàbrica va seguir funcionant a la Sagrera fins al principi dels anys vuitanta, moment en què es va trasllasdar a la Zona Franca. Al final de la dècada dels noranta l’Instituto Nacional de Industria (INI), a què pertanyia ENASA, i la marca FIAT van arribar a un acord perquè la Pegaso passés a formar part d’Iveco. A partir d’aquell, moment la multinacional italiana va anar reduint personal i incentivant les prejubilacions dels treballadors més veterans.

Moviment obrer

Segons Joan Muñoz, extreballador de la fàbrica, ser treballador d’ENASA reportava grans beneficis per l’època. A més de tenir un sou més alt que en altres empreses, els treballadors rebien regals per Nadal, disposaven d’una mútua laboral i també de menjador, tenien cuina pròpia i accés a menús molt assequibles. A més, a la fàbrica hi havia un economat, on es podien comprar queviures a bon preu.

Fins als anys noranta hi van treballar unes 3.500 persones. La majoria eren de la Sagrera i de Sant Andreu o de barris propers.

Després de la mort de Franco, el moviment obrer a la fàbrica va ser molt actiu. Els sindicats van aconseguir, per exemple, que l’empresa tornés a admetre els treballadors que havien estat acomiadats i empresonats perquè tenien un ideari polític contrari al règim.

Molts d’aquests episodis els va captar la càmera de Muñoz, delineant i activista sindical, però també fotògraf. Actualment té més de 300 imatges digitalitzades que repassen el dia a dia de la fàbrica automobilística. Aquestes imatges es convertiran en una exposició a la tardor.

De fàbrica a parc

ENASA va traslladar la producció a la Zona Franca entre els anys 1980 i 1981. Llavors el recinte de la Sagrera va quedar buit, i el 1982 l’Ajuntament va convocar un concurs per transformar l’antiga fàbrica en parc urbà. El projecte guanyador va ser el dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig.

El seu disseny preveia la desaparició de tots els edificis que componien l’antiga fàbrica, excepte la façana principal. En aquest espai hi havia hagut la infermeria i el personal que dissenyava la tapisseria i els acabats dels vehicles. Les antigues oficines es van convertir en una caserna de la Guàrdia Urbana i en un equipament sanitari. La resta del solar es va convertir en parc.

El parc de la Pegaso es va inaugurar el 8 de novembre del 1986 i el cost de l’obra va ser de 550 milions de pessetes. Actualment, al parc de la Pegaso hi ha tres plaques que recorden l’ús fabril del recinte i homenatgen les persones que hi van treballar.