Pedro Fontana: "Si cauen les vendes, és lògic que la banca financi menys"

El grup Áreas té bars i botigues en diverses estacions, aeroports i àrees de serveis. Un termòmetre perfecte de l'economia. ¿Alguna esperança a la vista?

Bé, pel que fa a l'empresa, nosaltres busquem tenir més presència internacional justament per compensar la situació, així que, globalment, ens va bé. A més, cal tenir en compte que molts dels viatgers que passen pels aeroports on som són estrangers. Però entenc què vol dir. És veritat que som un bon termòmetre. Jo sempre dic que el ciutadà pot sortir o no de casa. Si ho fa, pot fer o no una pausa de carretera. I pot menjar o beure o pot no fer-ho durant la pausa. O pot comprar o no mentre espera un vol. A Espanya el consum està punxant. De moment, segueix estancat, no veiem canvis en perspectiva…

¿No troba a faltar polítiques europees que estimulin la demanda?

Ah, que consti que jo defenso que el consum és un element que òbviament s'ha de recuperar! Però també que ho ha de fer en últim lloc, com a conseqüència d'altres accions. Crec que hem d'empènyer la recuperació per la via de les exportacions, del sector exterior.

Però aquesta teoria trontolla una mica si tenim en compte que els nostres principals clients tampoc consumeixen. Hauríem de vendre a altra gent.

És veritat que bona part dels productes que exportem es dirigeixen cap a Europa i que molts dels nostres veïns europeus estan també patint la crisi. Seria interessant anar ampliant l'abast de les exportacions a altres zones. En tot cas, l'activitat exterior és clau.

María Dolores de Cospedal celebra que tothom parli de Xipre, "i ja no d'Espanya". ¿De debò que ja estem salvats?

A veure, no es tracta que jo qualifiqui les paraules de ningú, però crec que seria bo per part de tothom, i també per part dels governants, un exercici de prudència. Però, dit això, jo sí que crec que la fase de pressió sobre Espanya, que, de fet, va ser una fase de pressió sobre la mateixa existència de l'euro, ja ha passat. Hi ha incerteses, però l'existència de l'euro no està en qüestió. L'euro ja no està en perill.

Dependrà de com es resolgui aquest episodi, no?

Veurem com evoluciona la situació, sí, però Xipre és molt petit i la situació no té gaire a veure amb nosaltres.

Tornant als termòmetres, des de la seva experiència a Áreas, que és present en 18 aeroports de tot l'Estat, ¿en sobren gaires?

Ha, ha. El sentit màxim només el tenen els dos grans aeroports, Madrid i Barcelona. A partir d'aquí, tot és relatiu. Per exemple, Girona: si un turista hi va per quedar-s'hi quinze dies, no sembla greu que viatgi a Barcelona i faci 90 quilòmetres després. Però si hi viatja per a un cap de setmana ho pot posar en qüestió. Així que són instal·lacions que poden tenir sentit. Passa igual a Reus. És evident que se'n van fer alguns de sobrers a Espanya.

¿He entès bé que ha dit que només tenen sentit màxim els aeroports de Madrid i Barcelona?

Compte! No vull dir que només hi hagi d'haver dos aeroports, eh? El que vull dir és que podem tenir dos grans aeroports competint entre ells i després, òbviament, hem de tenir aeroports a Girona, Bilbao, València o en qualsevol altra ciutat important, esclar. El que volia dir és que, per exemple, als Estats Units hi ha un munt d'aeroports, i estan separats per distàncies relativament curtes. Però, malgrat que la gent es mou moltíssim i en avió, les instal·lacions aeroportuàries són molt bàsiques i senzilles: una pista, una torre i prou. Cap aeroport hauria de ser una obra faraònica.

Com un dels operadors de l'aeroport, ¿creu en la gestió individualitzada del Prat?

Jo crec, sincerament, que una cosa és la navegació aèria, que potser requereix més coordinació, però la gestió aeroportuària per ella mateixa, sobretot pel que fa als aspectes comercials, la tingui qui la tingui, sigui privada o es mantingui pública, és positiu que sigui autònoma per a cada aeroport. La competència entre aeroports és bona. Crec que Madrid és un hub i que Barcelona també té condicions per ser-ho. Segurament haurien de coordinar-se per especialitzar-se cadascun en una regió del món. Madrid-Barajas en l'Amèrica Llatina i el Prat en l'Àsia, per exemple.

Res indica que s'hagi de descentralitzar res.

Ja es veurà. El govern [espanyol] ja ha dit que privatitzarà Aena. Això està clar. Hem de veure com ho fa, finalment.

Áreas acaba de posar un peu a Chicago, un dels aeroports amb més trànsit dels Estats Units.

El segon, després d'Atlanta. És un concurs petit, que afecta tots els restaurants de la terminal 5 del Chicago O'Hare. Els Estats Units és el focus on tenim posada la directa del creixement. I és una zona d'expansió en què no hi va el nostre principal accionista [el grup francès Elior], amb el qual intentem no solapar-nos pel que fa a presència. Ens va costar sis anys entrar als Estats Units, ens veien com uns outsiders . Però, d'ençà que vam guanyar l'adjudicació a Florida, que, de fet, va consistir a construir vuit macroàrees de servei a l'autopista que creua Florida -la Florida's Turnpike-, ja ens coneixen. Per cert, ja n'hem construït sis, de les vuit.

Recordo que era una inversió elevada i l'havien de modular.

Són 60 milions d'euros, i pagar-ho de cop implica quedar-te sense capacitat financera. Però és un dilema perquè, alhora, si trigues molt a construir [a invertir] això implica trigar més també a poder obtenir ingressos amb què rendibilitzar la inversió i el cost de l'adjudicació.

Com es presenten quan van pel món optant a negocis? ¿Té mala imatge l'empresa espanyola?

Nosaltres sempre ens presentem com una empresa de Barcelona. La marca Barcelona és important. També ens reforça haver guanyat el contracte per gestionar 47 locals de restauració a l'aeroport de Madrid. Si graten i troben que no ets operador de referència als aeroports del teu país, sembla més difícil que puguin confiar en tu.

Al Prat van guanyar el concurs del retail (botigues), però no el de la restauració.

The Eat Out Group va guanyar bona part de la restauració. Nosaltres gestionem restauració al Pont Aeri i vending .

¿Tenen problemes per accedir a finançament?

No, no. No és el nostre cas, les empreses grans, i sobretot les solvents, no pateixen tant aquest problema, però sí que hem de modular les diverses inversions en curs en el temps. Ara bé, en general, l'empresa espanyola ha estat acostumada a finançar-se a curt termini i, quan les vendes li cauen, el sistema financer és lògic que financi menys. El problema és que potser ha utilitzat finançament a curt termini per finançar coses a llarg termini…

Caram, se li noten els 30 anys a la banca. Sembla que entengui més el banquer que no pas l'empresari. ¿No té tota l'estona la temptació de ficar cullerada sobre què s'hauria de fer o no en el sector?

[Riu] Vaig marxar en el millor moment! Però recordi que no vaig ser jo qui va marxar per voluntat pròpia del BBVA, ho vaig deixar quan vaig arribar a l'edat a la qual ja havíem pactat que jo marxaria. Temptació de tornar, cap. Però és una mica inevitable tenir ganes d'opinar o de pensar què faries tu en la seva situació. Intento no fer-ho.

¿Si l'actual situació de crisi dura uns quants anys més, tota la banca pot acabar tocada?

Crec que no. Perquè hi ha entitats que són molt fortes i d'altres que han pogut resistir molt bé. El sistema en genèric és veritat que ha necessitat ajudes. És molt important distingir entre les entitats financeres que ho han fet bé i les que no ho han fet tan bé.

Què opina sobre l'impost sobre l'estalvi que finalment ha aprovat establir el govern espanyol?

No tinc clar que sigui la millor solució. Penso que resulta la més fàcil, però no la més imaginativa.

Què hem de fer amb Catalunya?

Hem d'asseure'ns a parlar i mirar d'intentar resoldre els problemes. Crec en el diàleg amb força. El defensor inflexible d'una posició pot convertir-se en un superenemic.