Santi Segalà: “No s'havia mesurat mai una pedra d'11 centímetres”

És excepcional la forta pedregada que va caure ahir a la Bisbal d’Empordà?

— Fa un parell de setmanes que les tempestes afecten el nostre país de manera bastant freqüent. Ahir era un dia més i es va formar una tempesta al sud de França que va entrar tangencialment pel nord-est de Catalunya: a l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, un tros del Gironès i el Baix Empordà. Era potent, amb un cumulonimbus –un núvol de tempesta– de 17 quilòmetres d’altura. L’excepcionalitat no és que una tempesta creui Catalunya, que és habitual a finals d’estiu i a principis de tardor, sinó la conseqüència: unes pedres d’un diàmetre tan gros. En concret, una va arribar als 11 centímetres. És un fenomen puntual, però excepcional.

S’havia vist mai pedra tan grossa a Catalunya?

— De pedregades, n’hi ha hagut tota la vida i el Servei Meteorològic en pren registres des de l’any 2000. Aquesta pedra d’11 centímetres és la mida més grossa que s’ha mesurat fins ara. El precedent era de 7 centímetres. Per això s’ha superat amb escreix.

Què ha de passar perquè es formi una pedra d’aquesta mida?

— Es necessiten alguns ingredients. Primer, que hi hagi una temperatura elevada, i estava garantit amb l’estiu que portem. Això fa que es puguin generar vents ascendents dins el núvol. I, després, el contingut d’aigua del Mediterrani. La temperatura del mar està per sobre del que correspondria per a l'època de l’any i alimenta aquesta mena de núvols. Quan tenim els ingredients, es forma un cumulonimbus amb vents ascendents que aguanten la pedra, durant desenes de minuts, dins el núvol. I la pedra va creixent de mida i pes.

I quan cau?

— Mentre els vents ascendents són prou forts, la pedra va agafant gruix perquè l’aigua es congela per l’aire fred. Però hi ha un moment en què la pedra és prou gran per caure a terra i els vents ja no la poden aguantar. El que passa és que si els vents ascendents tenen molta energia i càrrega, aguanten el pes de la pedra. Imagineu la quantitat de força que hi havia ahir dins el núvol, perquè es va arribar a formar una pedra d’11 centímetres i no va caure fins que va tenir aquesta mida.

La pedregada d’ahir és conseqüència del canvi climàtic?

— No es pot concloure que sigui una conseqüència directa. Va ser un fenomen puntual que va durar entre un quart d’hora i vint minuts i que va afectar uns tres o quatre municipis. El canvi climàtic anuncia fenòmens extensos i també extrems. Cada cop els períodes de calor seran més llargs i freqüents, i aquest estiu ja ho patim. La sequera acumulada de fa molts mesos, i que s’està agreujant perquè no acaben d’arribar les pluges extenses i abundants, és conseqüència del canvi climàtic. Passa que la calor persistent que patim, juntament amb el fet que la temperatura de l’aigua del mar estigui per sobre de la mitjana, afavoreix molt la pedregada d’ahir.

Es pot preveure una pedregada així?

— Sí que es poden preveure les característiques de les tempestes que poden anar acompanyades de pedra, calamarsa o ratxes fortes de vent, però no l’hora i el lloc exacte. Ahir vam fer un avís a les set del vespre que afectava les comarques de la pedregada. Si poguéssim saber on cauran pedres d’11 centímetres, evidentment que ho diríem, però encara no hi ha la tecnologia per donar aquesta precisió. Sí que tenim la informació, l’experiència i la tecnologia necessària per dir que els fenòmens poden anar associats amb pedra.