"No existeix el test infal·lible": els límits de les proves de diagnòstic del covid-19

Santa Coloma De GramenetD'aquesta crisi sanitària sense precedents se n'aprèn dia rere dia. Fa quatre mesos no es podia preveure la irrupció d'un virus tan contagiós i desconegut com el covid-19 que pogués capgirar l'estil de vida de quasi tota la humanitat. Però ha passat, i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) demana proves de diagnòstic massives per determinar-ne l'abast. Alhora, però, recomana als governs que siguin prudents abans de prendre decisions basant-se en els seus resultats, especialment en els que revelen els tests ràpids.

De proves de detecció n'hi ha de diferents tipus: biomoleculars i serològiques, ràpides o més laborioses, amb un rang de sensibilitats que van del 40% al 90% i amb utilitats múltiples. La tria final depèn de les autoritats sanitàries de cada país i és molt poc uniforme, en part influïda per l'escassa disponibilitat de materials al mercat. Ara Espanya encara la fase de descens de la corba i es dirigeix cap a l'anomenada "nova normalitat", i els experts asseguren que, més que mai, és indispensable tenir molt clar què es pot esperar i què no de cada test.

Objectiu

Tres tècniques de detecció que responen a estratègies diferents

Hi ha proves que s'anomenen directes perquè detecten el material genètic del virus -la infecció en actiu- i d'altres que es classifiquen com a indirectes perquè identifiquen el rastre del patogen a través de la resposta immunitària -els anticossos-. S'optarà per un test o per l'altre en funció de la resposta que es vulgui obtenir. Si es vol saber qui té la malaltia en una fase aguda, cal fer una prova directa. La més fiable és la PCR i es reserva a persones amb símptomes greus o col·lectius vulnerables. Aquesta tècnica molecular té un paper clau en el control de la pandèmia, ja que se'n parteix per calcular la taxa de contagi -la velocitat de transmissió-, i serveix als governs per prendre decisions de cara al procés de desconfinament.

En canvi, si la pregunta és qui està a la fase final de la malaltia o qui l'ha superat, caldrà un diagnòstic indirecte, que mesura els anticossos produïts per les defenses del cos. N'hi ha de dos tipus: la immunocromatografia o test ràpid, que es fa en 15 minuts en qualsevol lloc i mitjançant una gota de sang -com les glucèmies-, i l'assaig d'immunoabsorció lligat a enzims (ELISA, en anglès), que permet fer un estudi complet de l'estat immuntari del malalt. Precisament aquesta serà la que s'utilitzarà en l'estudi de seroprevalença del ministeri de Sanitat.

Fiabilitat

El marge d'error de les PCR és baix, però alt en els tests ràpids

El test ideal ha de tenir una alta sensibilitat per detectar els positius i una alta especificitat per evitar falsos negatius, que es donen quan la prova no detecta la presència del virus. Les PCR i les ELISA compleixen els dos requisits en el 90% dels casos, però encara no hi ha una prova perfecta. "No existeix el test infal·lible", explica el cap del servei de microbiologia clínica de l'Hospital Clínic, Jordi Vila, que afegeix: "[La PCR] també pot donar falsos negatius, tot i que és poc freqüent".

Però no impossible. Hi ha pacients que ingressen als hospitals amb evidents símptomes de covid-19 i que a la prova obtenen un negatiu. "És difícil de quantificar, però pot passar entre un 10% i un 15% de les vegades", detalla la cap de la unitat de malalties infeccioses de l'Hospital Mútua Terrassa, Esther Calbo. Els experts atribueixen el resultat no concloent a errors humans en l'extracció de la mostra i defensen que és la tècnica de referència. "[Amb el bastonet] cal fregar bé l'epiteli nasofaringi. Amb un frotis superficial no obtens una mostra representativa", assenyala Vila. En casos amb símptomes clars, si és possible, caldrà repetir l'extracció i l'anàlisi. Calbo explica que l'esput és més rendible, però que no tots els malalts en produeixen. D'altra banda, les mutacions que pugui presentar el material genètic del virus podrien motivar falsos negatius, si bé Vila remarca que és una possibilitat quasi inexistent.

Els tests ràpids tenen una fiabilitat variable que va del 40% al 70% segons la casa comercial. A més, la mateixa tècnica pot conduir a errors. "Qualsevol prova serològica dona falsos negatius. Això pot ser perquè la fem molt precoçment i el pacient encara no ha desenvolupat anticossos", sintetitza Calbo. El biòleg i investigador de l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Jorge Carrillo, recorda que això passa en moltes patologies infeccioses i que, si a més el malalt té una quantitat baixa de defenses en el moment de fer-se la prova, augmenta el risc d'obtenir un fals negatiu. "Si vols fer seguiment dels usuaris d'una residència i prendre mesures d'aïllament, el test ràpid serà útil perquè logísticament és inviable extreure'ls un tub de sang a tots per fer una ELISA o fer PCRs a tothom", matisa.

Immunitat

El cos aprèn a defensar-se però és aviat per quantificar la protecció

El sistema immunitari és una trinxera, i els soldats, els anticossos. Tot i que hi ha persones amb una resposta immunitària feble o tardana, per norma general a partir del cinquè dia de contagi es genera la primera línia de defensa, les immunoglobulines M (IgM). El cos perfecciona l'atac i, dos dies més tard, crea les immunoglobulines G (IgG), que són de memòria perquè s'alliberaran en cas de reinfecció. Això es coneix com a immunitat natural. En el cas del covid-19, però, encara no se sap com funciona. "Fa poc que va irrompre i no sabem si els anticossos duraran vuit mesos, un any o més. Ens cal temps", explica Vila.