Patrycia Centeno: "La moda ens connecta amb la realitat, i en això guanya Duran"

Poques vegades em passa que cada frase d'un entrevistat m'engresca. Aquest és el cas amb Patrycia Centeno. Gallega de naixement però catalana des de ben petita, la seva anàlisi de la moda diu molt dels polítics, més del que ells s'imaginen.

¿Hi ha algun protocol de vestimenta en algun Parlament?

Al Congrés dels Diputats fa dos anys es van dictar unes normes en quatre línies: no es poden dur pantalons curts ni xancletes, que és sobretot per als periodistes. El text diu que cal vestir decentment i amb dignitat. El mateix que diu De Gispert. Què és dignitat? Segons el meu punt de vista, De Gispert no hi entraria.

Això ho dius per provocar?

Un polític va ben vestit si és coherent amb el context, amb el moment social, amb el context geogràfic i amb la seva ideologia. Ella no ho fa. Em pot agradar o no com vesteix la CUP, però són coherents. Sobre De Gispert, qualsevol analista de moda et diria que és un desastre. Vesteixes com a representant del públic i de la marca, Catalunya. Però també has de ser coherent amb tu mateix. Potser a ella li agrada el print animal , això que porta de lleopard, però si l'analitzessin a Amèrica dirien: "On va aquesta política així?"

Als Estats Units, vols dir?

A tot Amèrica. La imatge de Chávez està superestudiada. Tothom el coneix per com vesteix, per la samarreta vermella. A Evo Morales i Rafael Correa els reconeixen per com vesteixen. La moda és cultura i és missatge. Quan diem que un persona té estil, és que té personalitat, que té alguna cosa a dir.

Quin són els polítics catalans que vesteixen pitjor?

Esquerra. És espantós. Si Tarradellas els veiés! Junqueras amb la camisa blanca... No et posis camisa de coll per a corbata sense corbata! L'americana amb colzeres ja està passada. Portar corbata transmet serietat, però si no en saps portar, transmets el contrari. Albert Rivera prometia, feia combinacions atrevides amb americana de pana, de vellut i amb texans. Però ara es posa el que sigui. Vaig al Zara, veig el pitjor vestit i penso: "Aquest és vestit Rivera". I la corbata que porta és una salsitxa mal feta que li resta credibilitat.

Per què s'ha uniformitzat la manera de vestir dels polítics?

A partir dels 90, amb la caiguda del comunisme, tots els partits aspiren al vot del centre. I els fa vergonya dir què pensen per por a no agradar.

¿Amb la crisi recuperarem les ideologies? ¿I la personalitat vestint?

Els partits s'estan adonant que han perdut la seva identitat. La CUP n'és exemple. ERC per ser d'esquerres es treu la corbata. Els partits s'han adonat que la societat no els distingia, creuen que tots són iguals. La seva moda n'és una mostra.

Per què insisteixes que Duran i Lleida és el polític català que té més personalitat vestint?

A banda de ser coherent amb la ideologia i el context, Duran connecta amb la gent. Per ser creïble has de transmetre serietat i també proximitat. Duran actualitza l'uniforme polític: l'hem vist amb sabatilles esportives, li hem vist el crucifix, l'hem vist votar amb un jersei fúcsia, les ulleres de colors les ha posat de moda. I vesteix de manera adient segons si és a Madrid o Barcelona.

¿És diferent com vesteix un polític de Madrid i un de Barcelona?

Al Parlament tenim una tendència més francesa i informal: tolerem no portar musclera, les peces desestructurades, no portar corbata, impensable al Congrés, on són més rancis, més conservadors. A l'interior són més tancats.

¿Com ha marcat el disseny barceloní els nostres polítics?

ERC ha tingut tendència al marró i negre d'Antoni Miró. Em sembla bé però ho van portar a una escala absurda, com va fer Iniciativa amb el verd. El verd no transmet res. La política és un sistema conservador i la moda caduca cada sis mesos. Això un polític no s'ho pot permetre. El seu objectiu és perdurar en l'imaginari de la gent. La moda ens connecta amb la realitat, i en això guanya Duran afegint-hi tocs de tendències. Saps què m'agradaria veure? Diputats amb espardenyes. Molt parlar de la identitat catalana però ningú en porta.

Defenses que els polítics vesteixin de sastre. ¿Això no va contra el context de crisi?

Hi ha molts sastres a Catalunya que podrien fer-ho i amb preus no gaire diferents dels d'un vestit d'El Corte Inglés. Comprar no setanta però sí tres vestits de tela bona. Et duren trenta anys! Però un vestit no sempre queda bé, i els assessors d'imatge no ho entenen. No cal anar amb un vestit, no ets menys digne amb uns texans, una samarreta i un jersei de coll alt de cotó o de caixmir i una americana. De fet, l'hi recomano a Junqueras; segurament se sentirà més còmode i ens transmetria coses més útils.

Per què està de moda la barba?

Quan estem en crisi, socialment necessitem la figura d'un pare, d'un protector. La barba transmet la sensació de persona gran, amb experiència. Quan no hi ha crisi vestim amb més colors. La indumentària diu què som, és el primer que miren els historiadors.