Quan les patrulles dels Mossos es desplaçaven per recollir les denúncies

BarcelonaFeia menys d’un mes que els Mossos d’Esquadra s’havien desplegat a Osona quan una patrulla va trobar un feix de bitllets -800.000 pessetes, 4.800 euros- dins un cotxe en una actuació contra el tràfic de drogues. “¿Havien caigut de la saca d’un furgó? Ningú havia perdut aquells diners -recorda el primer cap de la comissaria de Vic, Domènec Aguilar, llavors sergent major-. Al final ho vam esbrinar”. Va ser una de les primeres investigacions dels Mossos destinats a Osona fa 25 anys, quan van substituir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. “Un home guardava aquells diners a casa seva, però no sabia que li havien robat perquè estava ingressat”, afirma.

Els Mossos van començar el desplegament del cos l’1 de desembre del 1994 amb l’obertura de la comissaria de Vic. La primera reunió dels agents destinats a Osona es va fer a l’antic teatre de Tona perquè la comissaria no estava acabada. “De la nit al dia vam passar de ser 22 mossos a 160 -explica Aguilar-. Els vam dir: «L’únic que us exigirem és que sigueu policies». Sabíem que ens miraven amb lupa, però amb les ganes va ser millor del que ens esperàvem”. Fa 25 anys ja havien sortit algunes promocions de Mossos -la primera va ser el 1983.

En aquell moment el cos estava format per menys de mil agents, que, fins al desplegament, feien vigilància a les seus principals del Govern, les infraestructures de la Generalitat i les presons. D’altres exercien d’escortes o formaven part de les unitats -anomenades brigades - de menors, joc, patrimoni històric i salut pública, que són les que van començar a fer investigació criminal. Abans dels Jocs Olímpics, a Osona -com també passava al Montsià i a la Vall d’Aran- ja hi treballaven 22 mossos donant suport a les policies locals des de Tona. Uns anys que els van fer “visibles” entre la ciutadania, segons Aguilar.

La comissaria de Vic va suposar la definició del model del cos. “A Osona hi havia diverses casernes de la Guàrdia Civil, però nosaltres ho vam centralitzar amb una comissaria a Vic i molta presència al carrer. Preferíem tenir més patrulles”, defensa Aguilar. Això va provocar les queixes d’alguns veïns d’Osona. La resposta dels Mossos va ser: “Li posem un cotxe patrulla. El vehicle es desplaçava per recollir la denúncia. Si no era urgent, preguntàvem a quina hora i on li anava bé que ens passéssim. Va ser el canvi més radical per a la població. Ens interessava la proximitat i que la policia no fos estranya ni aparegués només quan hi havia un problema”.

El valor de l’experiència

Aguilar, que aviat farà 62 anys, ara és professor de l’Escola de Policia, i abans d’això, en la categoria d’inspector, feia de cap a la Divisió d’Afers Interns (DAI) del cos. Un alumne d’Aguilar ha sigut Òscar Marsinyach, de 36 anys i un dels 454 graduats de l’última promoció dels Mossos, la que va sortir al juny i ha coincidit amb el Tricentenari de la policia catalana. Aguilar va ser dels graduats el 1986 en la segona promoció, la primera amb dones. Ara hi ha més dones i les edats dels nous agents són diverses: “La gent té entre 20 i 40 anys”, diu Marsinyach. Ell va fer les pràctiques aquest estiu a Manresa -cap agent de la nova promoció va ser destinat a Vic- i ara a Vilafranca del Penedès. “Observo els companys i n’aprenc eines noves”, explica. En canvi, Aguilar subratlla que abans del desplegament “s’incidia en la formació perquè no hi havia tanta experiència”.

La tecnologia també ha evolucionat. “Les patrulles anem amb una tablet que permet identificar una persona sense haver de consultar-ho per l’emissora”, destaca Marsinyach. Res a veure amb les primeres setmanes dels Mossos a Vic, quan els agents recollien les dades en paper i un operador “introduïa les més essencials al sistema”, diu Aguilar. Marsinyach assegura que va decidir formar part del cos “perquè és la policia de Catalunya, amb més competències i que dona més opcions d’especialització”. “És un cos totalment establert i amb futur”, conclou.