Patricia Merino: “Els ventres de lloguer són un negoci amb un benefici espectacular”

Patricia Merino (Bilbao, 1961) ha escrit el llibre Maternidad, igualdad y fraternidad (Clave Intelectual), en què és molt crítica amb la visió que tenen de la maternitat tant el feminisme hegemònic com el patriarcat. “Una de les principals eines del patriarcat és la precarització de la maternitat, que condemna moltes mares a una ciutadania de segona”, assegura, i reivindica una dimensió política de la maternitat.

Per què ha escollit aquest títol?

Els tres principis -llibertat, igualtat i fraternitat- que van passar a regir la vida política als estats moderns van excloure les dones. Al títol substitueixo llibertat per maternitat perquè el dilema entre maternitat i llibertat -o maternitat i ciutadania-és característic del patriarcat; i, també, perquè moltes tenim la impressió que en les pròximes dècades no és més llibertat el que necessitarem, sinó més centralitat i atenció política per la maternitat i els processos de reproducció.

La maternitat suposa renunciar a la llibertat?

Les societats actuals han creat unes institucions i unes pràctiques socials, econòmiques i laborals contràries a la maternitat. La pràctica de la maternitat porta moltes dones a una situació socioeconòmica difícil, i per això moltes dones davant del risc de perdre autonomia “opten” per no ser mares. Crec que tot i que sigui una opció per a l’autonomia, no és exactament una opció lliure, perquè hi ha coacció del sistema.

Apunta al llibre que és una nova manera de dominar les dones...

Una de les principals eines del patriarcat és la precarització de la maternitat. Com que la feina és l’única cosa que proporciona recursos, estatus i drets, i la feina decent -especialment als països del sud d’Europa-és incompatible amb la responsabilitat de tenir cura d’altres, es posa les dones en un dilema terrible. Així, només unes poques aconsegueixen una ciutadania igual a la dels homes, però la majoria -i de manera més irreversible les que són mares- tenen una ciutadania de segona.

I la maternitat subrogada?

És l’expressió més rodona i perfecta del patriarcat actual. Dones completament cossificades al servei del capitalisme i de la família patriarcal per gestar, parir, vendre òvuls i llet materna. Per al capitalisme, la compravenda de bebès és un nou negoci amb un benefici espectacular. Per a les criatures que han sigut gestades així la ferida està garantida. Caldrà veure si és més o menys greu, però hi ha una associació de joves nord-americans fruit de la subrogació lluitant perquè s’aboleixi.

Vostè assegura que la maternitat s’ha assimilat a qualsevol altra activitat econòmica...

Sí, i la maternitat subrogada n’és un bon exemple. També ho és que es prioritzin les demandes dels empresaris abans que les de les criatures i ningú dubti que els bebès han d’ingressar a la guarderia als 4 mesos, malgrat que els pediatres i psicòlegs ho desaconsellen.

S’ha banalitzat, la maternitat biològica?

Sí, sens dubte. El feminisme hegemònic ha comès l’error de negar la transcendència que la maternitat biològica té en la vida social i en les vides i identitats de les dones. Aquest rebuig per la biologia des del feminisme s’explica a conseqüència del fet que el patriarcat ha instrumentalitzat durant mil·lenis la tirania que la biologia exercia sobre el cos de les dones. Però, curiosament, aquesta ideologia negadora de la biologia que el feminisme ha subscrit se l’està apropiant avui el nou patriarcat: els activistes pro patriarcat -grups defensors dels drets dels pares i lobis pro maternitat subrogada- han sigut molt més conscients que el feminisme del que significava la banalització de la maternitat en el nou context d’una reproducció tecnologitzada i se n’han aprofitat.

És possible la completa equiparació entre maternitat i paternitat?

Crec que no, i que a més és necessari reconèixer l’especificitat de la maternitat. L’equiparació consisteix a negar la maternitat com una capacitat pròpia de les dones i a pretendre que la maternitat i la paternitat biològiques tinguin el mateix efecte sobre qui les viu. Considero que el projecte feminista d’igualació de la maternitat i de la paternitat és un error. N’estem vivint algunes de les conseqüències negatives: amb la negació de la biologia s’obstrueix el desenvolupament del vincle mare-criatura. També s’ajorna i es renuncia la maternitat per després enfrontar-se a problemes de fertilitat, i es converteix la reproducció en un producte de consum, sotmetent els cossos de les dones a abusos i mercantilització.

És possible la conciliació?

No, i no existirà mentre tinguem aquest model en el qual els drets socials estan vinculats de manera exclusiva a un tipus concret de participació laboral intensiva i en el qual la reproducció i la cura dels infants segueixen sent aspectes de la vida fora dels interessos dels partits.

És possible una visió positiva de la maternitat?

Sí, però implica una visió molt crítica de l’actual sistema capitalista neoliberal, extractiu, patriarcal i deshumanitzador.