Un patriarca gitano admet haver cobrat diners del Consorci de la Mina per vigilar irregularment pisos socials

BarcelonaEl patriarca d'un clan del barri de la Mina i l'administrador d'una empresa de seguretat han reconegut aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que el regidor del municipi de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos pagava en metàl·lic al clan gitano per vigilar irregularment pisos de protecció oficial. Uns fets que l'ARA ja va avançar fa quatre anys, quan va posar sobre la taula que els pisos de protecció oficial de la Mina estaven controlats per clans gitanos. Llavors, tant l'Ajuntament com el Consorci de la Mina –un ens de caràcter local que gestiona la zona– no van voler respondre a aquestes acusacions.

I, de fet, encara no ho han fet, ja que tots els fets han sigut admesos per part dels clans i les empreses de seguretat privada contractades per controlar els pisos. Després dels testimonis d'aquestes dues parts, l'Audiència de Barcelona ha pogut aclarir la trama: el contracte de vigilància el tenia formalment l'empresa Visegurity –que cobrava del Consorci de la Mina–, després aquests diners els ingressava a Belaan –l'empresa que havia tingut el contracte anteriorment– i el seu administrador pagava al patriarca del clan gitano en metàl·lic amb el coneixement del regidor i vicepresident del Consorci, segons l'ACN.

En el judici a l'Audiència, dos dels quatre acusats, el cap del clan de Los Manolos, conegut com el Tío Cristina o el Tío Ángel, i José Fernández Franco, el Trompeta, administrador de l'empresa de seguretat Belaan, han arribat a un pacte amb la Fiscalia i han acceptat els fets descrits en l'escrit d'acusació. Ells dos, a més de Ramos i l'administrador de Visegurity, s'enfronten a penes d'entre set i dotze anys d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació administrativa.

El patriarca, amb greus problemes de salut, ha admès tots els fets, mentre que l'administrador de Belaan els ha volgut reconèixer, tot i caure en algunes contradiccions que la fiscal i el tribunal li ha recriminat. Els altres dos acusats, el regidor i l'administrador de l'empresa contractada oficialment, declararan d'aquí uns dies, al final del judici.

Els inicis

Tot va començar el 2012 quan l'Incasòl va acabar la construcció de 34 dels 422 pisos de protecció oficial previstos al barri de la Mina. Per evitar l'ocupació il·legal dels habitatges acabats però encara no adjudicats, el Consorci va contractar serveis de vigilància propietat de diversos clans gitanos. El contracte, però, no els va durar gaire perquè el Sindicat Independent de Professional de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar les adjudicacions per infracció de la normativa de seguretat privada, i la conselleria d'Interior va sancionar dues de les empreses que no estaven inscrites ni autoritzades per fer vigilància.

Com si no hagués passat res, el Consorci va seguir adjudicant la vigilància a clans gitanos. La conselleria d'Interior va haver d'advertir de nou, el gener del 2016, d'una possible sanció per irregularitat greu en la contractació. El febrer següent, Belaan va rebre l'encàrrec provisional de vigilar alguns dels pisos. L'empresa anteriorment ja havia estat adjudicatària de contractes similars pel Consorci. No obstant, no podia rebre aquest encàrrec perquè estava en concurs de creditors i amb deutes tributaris pendents.

Veient les dificultats per dur a terme la vigilància, el Consorci va contactar amb l'administrador d'una altra empresa de seguretat, Visegurity –el seu administrador, Joaquín Ramírez, també està acusat–. L'empresa va guanyar la licitació per fer la vigilància d'alguns blocs entre l'abril del 2016 i el maig del 2017, però no l'exercia directament sinó que feia d'empresa fantasma perquè el servei caigués en mans del clan de Los Manolos o Los Alunda, que simplement penjaven cartells amb el seu logotip com a dissuació i tenien alguns veïns fent rondes pels blocs per uns 800 euros mensuals treballant 12 hores diàries, segons la Fiscalia.