Pati Roura: “El que hem de fer és pensar què faria el Johan en cada situació”
Directora de la Fundació Johan Cruyff Solidari A banda de tota la seva herència futbolística, Johan Cruyff també va deixar com a llegat una fundació que treballa per acostar l’esport als nens més desafavorits. Pati Roura fa quatre anys que n’és la directora i ara és una de les responsables que el projecte no s’aturi
Les instal·lacions esportives d’ús públic apadrinades per Xavi Hernández que la Fundació va fer a Can Tusell, un dels barris més desafavorits de Terrassa, o el camp de gespa artificial que va habilitar a l’escola Lexia de Barcelona, un centre per a nens amb necessitats especials. Són alguns dels exemples que li vénen al cap a Pati Roura quan se li pregunta per iniciatives que expliquin per si soles la tasca que la Fundació Johan Cruyff desenvolupa des de fa anys tant a Catalunya com a Holanda. La mort recent de Cruyff ha sigut un cop dur, però l’equip directiu assegura que la continuïtat del projecte està garantida, sobretot ara que la col·laboració amb el FC Barcelona s’ha restablert.
Com heu encaixat internament la mort d’una persona tan important per a la Fundació?
Per a nosaltres ha sigut dur, perquè ell tenia una energia, intrínseca a la seva persona, que ens encomanava a tots. Ara és com si ens faltés una cama, però amb una cama també es pot caminar. Costa perquè ell era molt lúcid, sempre tenia una resposta ràpida per a cada problema, però el que hem de fer és treballar pensant què faria el Johan en cada situació. I tenim claríssim quina era la seva filosofia: simplificar les coses i ser molt positiu.
¿Estava present en el dia a dia de la Fundació?
Sí, i tant. Fins al punt que ens vam trobar amb tots els comptes bancaris bloquejats, perquè ell ho firmava tot. No era un president honorífic d’una fundació, sinó que estava informat de tot, de la quantitat de camps que teníem, dels projectes... I ara els seus fills estan bolcats al cent per cent a continuar amb la Fundació.
La figura de Johan Cruyff segur que obria moltes portes. ¿Us preocupa que el funcionament de la Fundació se’n ressenti?
No. Perds aquesta figura, la del líder, però la feina de tants anys no pot caure en dos dies. Hem de mantenir viva la seva visió i continuar endavant, no només perquè ell hi cregués molt, en la Fundació, sinó sobretot per tots els nens que atenem. Aquesta roda no pot parar. Hi ha qui pensa: ¿una fundació per a què, per estalviar-se impostos? Doncs no: 200.000 nens, 206 camps, 214 patis d’escola, 5.000 nens amb discapacitat gaudint de les nostres activitats..., una feinada. De fet, els nens d’ara, que coneixen el Johan bàsicament pel Crackòvia, estic segura que l’acabaran recordant més per la seva part filantròpica, fins i tot, que per la part futbolística.
També compteu amb el suport de molts jugadors.
Encara no n’he conegut cap que hagi tingut un noper al Johan o per a la Fundació. Tenim camps que porten el nom de Bojan, Xavi, Puyol, Sergio Busquets; tenim Guardiola per al que necessitem... Això ens dóna molta força. Si els esportistes d’elit ens ajuden a arribar als nens, benvinguts siguin.
Com valores el suport de les empreses als projectes solidaris?
Si ens comparem amb Holanda, la veritat és que aquí la responsabilitat social encara es cuida poc, realment hi estem molt lluny. I a Holanda, a més, les desgravacions fiscals són molt més grans que aquí. Però en els últims deu anys hem avançat. Ara, les empreses, si veuen que tens un projecte sòlid, útil i tangible al darrere, t’escolten. El que s’ha acabat és allò de donar-te una almoina perquè sí.
És ben conegut el conflicte que hi va haver entre Johan Cruyfl i la junta de Sandro Rosell. Com estan ara les relacions amb el Barça?
Entre les direccions de les fundacions sempre hi ha hagut bona relació; una altra cosa és el que passés per dalt... Sí que és veritat que vam estar tres anys sense col·laborar, però el 2014, ja amb Bartomeu, vam firmar un acord amb La Caixa -que va fer de fil conductor, s’ha d’admetre- per treballar en patis d’escola. Suposo que, al final, tot i les diferències, tothom va entendre que la marca Barça i la marca Cruyff sempre han d’anar unides, i hi va haver allò que en el memorial Jordi Cruyff va descriure com “l’abraçada final” amb el club.
Quins són els objectius prioritaris de la Fundació de cara al futur?
Continuar amb les nostres tres línies: els Cruyff courts en barris amb pocs recursos; el Pati 14 per millorar patis d’escola, i els projectes esportius per a nens amb discapacitat. Aquests últims són els més difícils de finançar perquè són els que tenen menys visibilitat mediàtica i costa més trobar marques que hi posin diners. Però estem intentant que qualsevol empresa que es vulgui aliar amb nosaltres almenys destini una part de la seva aportació a aquestes activitats per a nens discapacitats.
Promocioneu l’esport solidari, però alhora organitzeu campionats de futbol de nens a escala internacional, fins i tot. Com es combina competitivitat i esport solidari?
Hi ha d’haver competició perquè si no seria molt avorrit, però insistim molt en el que anomenem els 14 valors del Johan. I el primer valor de tots és el respecte. A més, quan fem un camp intentem lligar-lo a un projecte social. Nosaltres no som una constructora ni res que s’hi assembli, volem implicar-nos en el dia a dia dels barris... Per exemple, tenim el community program, un projecte per formar joves d’entre 16 i 21 anys sobre què es necessita per organitzar un esdeveniment esportiu; després són ells els que poden aplicar aquests coneixements als seus barris.