Un nou fàrmac gairebé elimina el risc de morir de covid

BarcelonaLes farmacèutiques Merck, coneguda com a MSD, i Ridgeback Biotherapeutics han anunciat aquest divendres que la seva pastilla antiviral experimental, el molnupiravir, redueix el risc d'hospitalització en aproximadament un 50% entre contagiats de covid i pràcticament n'elimina el risc de mort. Els resultats dels assajos en fase 3 –que permeten comprovar si el fàrmac és eficaç– demostren que només el 7,3% dels pacients que van rebre el medicament van ser hospitalitzats dins dels 29 dies següents, davant del 14,1% dels que van rebre placebo. A més, no s'ha registrat cap víctima mortal entre els malalts que van ser tractats amb l'antiviral, mentre que vuit dels pacients que no el van rebre van acabar morint.

El molnupiravir és un fàrmac d’ampli espectre que s'administra per via oral i que interfereix en la replicació viral de l’ARN del virus. En concret, impedeix l’acumulació letal d'enzims i evita que el patogen es continuï reproduint dins l'organisme. “Aquesta és una molt bona notícia perquè fins ara havíem avançat molt en vacunes però no en tractaments específics contra el covid. A més, aquest fàrmac té tot un seguit d’avantatges: és una pastilla que es pren dues vegades al dia durant cinc dies, és barata i fàcil de produir i a priori és eficaç davant futures mutacions, perquè la seva diana és l’enzim i no l'anomenada proteïna S (spike), molt més mutable, com passa amb les vacunes”, explica Adelaida Sarukhan, immunòloga i experta en malalties zoonòtiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). 

Amb les campanyes de vacunació en marxa a bona part del món, tot i que amb grans diferències depenent de l'accés dels països als vials, la peça que falta per acabar de fer el setge al covid és un tractament específic. El molnupiravir no és el primer fàrmac que genera esperances contra el covid greu, però sí el més prometedor. En els últims mesos s’han estudiat i provat diversos antivirals que ja hi ha al mercat i que s’han readaptat per destinar-lo contra el SARS-CoV-2 com el remdesivir, que es va desenvolupar per tractar el virus de l'Ebola i que es va testar amb resultats poc convincents. També s’han fet servir corticoesteroides comuns com la dexametasona per a malalts en estat crític i s’han assajat anticossos monoclonals capaços de bloquejar l’entrada del virus i la infecció de les cèl·lules. Aquests últims, però, són molt cars i difícils de produir.

Els assajos de fase 3 per al molnupiravir de moment experimental s’han fet en una vintena de països d’arreu del món i han constatat una incidència molt baixa d’efectes adversos, fins i tot inferior a la del grup placebo: un 35% dels que van rebre el molnupiravir van experimentar algun tipus d'esdeveniment secundari davant del 40% dels que van rebre el fàrmac placebo. A més, l’estudi inclou la seqüenciació viral d’aproximadament el 40% dels participants i s’ha demostrat que l'eficàcia d'aquest antiviral no només és elevada davant la variant delta, sinó també contra les mutacions d’interès gamma i mu. Malgrat tot, Sarukhan demana cautela fins que els resultats anunciats es revisin, si bé admet que a priori són fiables i favorables.

Útil per a gent amb risc de complicar-se

El molnupiravir va ser creat per la Drug Innovations at Emory (DRIVE), una empresa de biotecnologia sense ànim de lucre propietat al 100% de la universitat nord-americana d'Emory (Estats Units), però és Merck, en col·laboració amb Ridgeback Biotherapeutics, qui l’explota. “Que ja existís permet anar més ràpid i estalviar les primeres fases dels assajos, ja que la seguretat ja està provada i garantida”, apunta Sarukhan. Ara bé, aquesta pastilla és complementària a la vacunació, però no la substituirà. “Disposar d’aquesta eina no vol dir que deixem de vacunar-nos. Ara bé, no són perfectes i hi poden haver malalts vacunats, independentment de l’edat, i aquest fàrmac serà molt útil per a les persones que tenen risc de complicar-se”, explica la immunòloga. 

Tot i que encara és molt aviat per definir a quins col·lectius es pot destinar, seria lògic pensar que els majors de 60 anys i les persones que per contraindicació a la vacuna (per exemple, són al·lèrgics a algun dels components) serien bons candidats. Tampoc està clar quin seria el període òptim d’administració, tot i que l’estudi amb 775 persones s’ha realitzat en contagiats que feia cinc dies que havien començat els símptomes i que no s'havien vacunat. “El que és evident és que perquè sigui útil ha de poder-se administrar de forma preventiva, tot just abans que empitjorin, i en persones que almenys tenen un factor de risc associat a una mala evolució”, diu Sarukhan. Entre els factors de risc d’empitjorament hi ha l’obesitat, les malalties cardíaques i pulmonars cròniques i la diabetis de tipus II.

Basant-se en els resultats positius dels assajos, les dues farmacèutiques que el promouen tenen previst presentar una sol·licitud d'autorització com a ús d'emergència als Estats Units "com més aviat millor" i han anunciat que presentaran sol·licituds de comercialització a altres organismes reguladors de tot el món. El govern dels Estats Units va anunciar al juny la compra d’1,7 milions de dosis d’aquest tractament experimental per 1.200 milions de dòlars (uns 1.034.000 d'euros) si l’agència l’autoritza. 

"Es necessiten urgentment més eines i tractaments per lluitar contra la pandèmia, que s'ha convertit en una de les principals causes de mort i continua afectant profundament els pacients, les famílies i les societats i posant a prova els sistemes d'atenció sanitària a tot el món", ha afirmat el director general i president de Merck, Robert M. Davis. En aquest sentit, el directiu ha subratllat que els resultats dels assajos conviden a "ser optimistes": "El molnupiravir pot convertir-se en un medicament important com a part de l'esforç global per lluitar contra la pandèmia", ha afegit.

Merck també havia participat en la cursa científica de la vacuna, però el seu prototip –monodosi i de virus atenuat, el tipus més clàssic– va fracassar: les primeres dades dels assajos clínics van mostrar una resposta immune "inferior" a l'esperada i fins i tot inferior als anticossos dels ja contagiats. El gegant farmacèutic va arribar a titllar de "decebedors" els resultats dels seus assajos.