Un passeig per la història del pantà de Vallvidrera

BarcelonaLa serra de Collserola amaga un munt de racons amb un valor natural molt important. El pantà de Vallvidrera n’és un exemple. Es va construir a mitjans del segle XIX per abastir d’aigua la Vila de Sarrià, on arribava a través d’un túnel de 1.400 metres anomenat mina Grott.

L’arquitecte modernista Elies Rogent va ser qui va dissenyar tant la presa, d’obra vista, com la casa del guarda. Les obres van començar el 1850 i van acabar deu anys més tard, tot i que la inauguració no va ser fins al 1864.

El tren de la mina Grott

A principis del segle XX l’enginyer barceloní Carles Emili Montañès i Criquillion es va proposar donar alguna utilitat més a la mina Grott, així que va construir un trenet elèctric, amb capacitat per a 36 persones, que feia el recorregut del túnel unint Sarrià amb el pantà. D’aquesta manera va facilitar l’accés als nombrosos barcelonins que visitaven el pantà els caps de setmana. El preu del bitllet era de 35 cèntims.

Però l’invent no va durar gaire. El trenet va fer el seu primer viatge el 1908 i es va fer molt popular. En aproximadament un any hi van pujar unes 40.000 persones. Tot plegat va despertar el recel tant del parc d’atraccions del Tibidabo com de l’empresa explotadora del tren de Sarrià, que hi veien un fort competidor. Les pressions van aconseguir que la mina Grott cessés l’activitat el 1909.

L’abandonament i posterior recuperació

Al llarg del segle XX, tant el pantà com la mina van caure en l’oblit, i com a conseqüència, en un estat d’abandonament. No va ser fins al 2006 que el pantà va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc.

Actualment, conté una població destacada d’amfibis entre els quals destaca la granota reineta, una espècie autòctona de Collserola.