Passaport covid: ¿una eina segura o discriminatòria?

BarcelonaEuropa ha fet els primers passos per a la creació d’un passaport covid. Inicialment, la Unió Europea només debat el disseny d’un certificat digital de vacunació, un informe “amb finalitats mèdiques” sobre l’estat immunitari de la població: si ja han rebut la vacuna, si s’han fet una prova diagnòstica recentment o si tenen anticossos. Però els experts consultats per l’ARA donen per fet que els estats no se satisfaran amb un mer document informatiu, sinó que voldran fer-lo servir com més aviat millor en benefici de la seva població i economia. “Cal un certificat immunitari, això és irrebatible. La qüestió és l’ús que se’n farà. ¿Pot ser un criteri prou vàlid per determinar si es pot viatjar? Depèn dels polítics i de la pressió social i econòmica que rebin”, resumeix el director de l’àrea de resposta epidemiològica del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), Josep Maria Jansà.

A mesura que les campanyes de vacunació avancin i la població més fràgil estigui vacunada, la gent voldrà recuperar llibertats i els sectors econòmics, com el turisme, reactivar-se després d’un any en pausa. A les autoritats europees els toca ara decidir si els convé o no consensuar les bases per convertir el certificat de vacunació en una eina que pugui alliberar els seus ciutadans de fer quarantenes o de presentar proves negatives per moure’s dins l’espai Schengen un cop han rebut la vacuna. Països com Grècia demanen que es faci aquest mateix estiu per salvar la temporada estiuenca.

El del covid no seria el primer certificat de vacunació que permetria als europeus moure’s –ja es fa amb la febre groga per entrar a diversos països africans–, però sí el primer dins la UE. En efecte, hi ha diversos motius que faran que no sigui una discussió fàcil a la Comissió Europea. Per exemple, l’accés a la vacuna. Molt probablement no tothom que vulgui vacunar-se haurà pogut accedir a la vacuna al juny a causa de l’escassetat de dosis i de les estratègies de priorització. Els retards en el subministrament de les vacunes han fet que només el 4,3% de la població dels estats de la Unió Europea –el 9,6% a tot Europa– s’hagi vacunat i que s’hagi ajornat fins a finals de setembre l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població. 

“Els països europeus han de preservar l’interès general i garantir que la immunitat no dona més drets a una part de la població, per això encara no s’ha implantat un carnet o passaport covid”, explica Isaac Cano, investigador en medicina digital de sistemes i salut a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Hospital Clínic. Creu que, quan la vacuna estigui disponible per a tothom, aquesta eina tindria sentit. “Ara mateix posar-ho en marxa podria ser bo per reactivar l’economia, però s'estaria privilegiant un col·lectiu per sobre dels altres”, apunta Cano. 

Hi coincideix la directora científica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, Denise Naniche, per a qui un certificat de vacunacions emprat com a passaport causaria desigualtats i discriminacions. “No és ètic organitzar la societat en dos nivells, els vacunats i els no vacunats, quan de primeres ja tenim els menors d’edat o les embarassades exclosos de la vacunació i la majoria de la població sense vacunar”, explica l’experta.

Naniche, a més, apunta que, com a ciutadana europea, aquesta estratègia només té sentit si en cas de no tenir accés a la vacuna els governs permeten i paguen les proves diagnòstiques gratuïtes. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’ECDC rebutgen un certificat entès com un requisit per viatjar (passaport) en un context de falta de dosis. El 80% de les dosis se les estan repartint deu països europeus i els Estats Units.

Segons l’OMS, amb un passaport covid es podria beneficiar una part de la població per qüestions relacionades amb l’estat de salut i s’enviaria un missatge entorn de l’obligatorietat de la vacuna que, en termes de salut pública, pot ser molt perillós i revifar el negacionisme. “Des de l’ECDC fem recomanacions tècniques amb el coneixement vigent, però hi ha interessos econòmics i governamentals que fan que les pautes quedin curtcircuitades”, admet Jansà. 

Més digitalitzats

Però als problemes ètics s’hi suma el desconeixement entorn de la immunitat que poden conferir les vacunes. De fet, encara no se sap del cert la durada dels anticossos o si les vacunes eviten la transmissió i, per tant, si un vacunat pot generar nous contagis. A més, és massa aviat per saber si algunes variants poden escapar-se de les vacunes i causar reinfeccions, com es diu de les variants sud-africana o brasilera, respectivament.

Per a Naniche, és massa agosarat assumir que amb la vacunació s’assolirà una protecció total com per plantejar-se una mobilitat normalitzada mitjançant un certificat de vacunació. “Qualsevol activitat serà més segura com més persones es vacunin, però encara no sabem si algú vacunat pot transmetre el virus”, explica. No obstant això, Jansà subratlla que al juny farà sis mesos que va engegar-se la vacunació a Europa i que les dades d’immunitat seran “més consistents”. “Si amb bona part de la població vacunada es demostra que no contagiem després de vacunar-nos, el certificat podria ser un avenç a llarg termini”, admet l’epidemiòleg. 

Hi coincideix l’investigador Isaac Cano, que des del principi de la pandèmia ha treballat en el desenvolupament d’un certificat covid. Es tracta del projecte Certify.health, una iniciativa finançada per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia i idèntica a la que ara vol desenvolupar Europa, però a petita escala: recull els resultats de proves diagnòstiques i vacunes en relació al covid dels professionals del Clínic. “El projecte va néixer amb l’esperit de generar un passaport d’immunitat, però aviat vam adonar-nos que ens faltava evidència sobre la immunitat i ho vam acabar reduint a un certificat digital”, explica. 

El que interessa ara per ara, assegura Cano, és que, més enllà de poder-lo fer servir per viatjar, aquest certificat que prepara la UE sigui verificable digitalment i no manipulable. “Han d’arribar a un consens, definir estàndards per a tots, perquè no tots els països tenen la mateixa maduresa digital. A França el passaport és en paper, mentre que a Espanya és electrònic”, exemplifica l’investigador. “En pandèmia hem de veure finestres d’oportunitat com s’ha fet amb la investigació de vacunes. En un any s’ha generat més informació sobre el covid que de totes les malalties en quinze anys. Aprofitem-ho, harmonitzem criteris i deixem de confondre la gent”, recorda Jansà. 

Tot plegat, però, condiciona un debat que a Espanya ja va detonar l’abril passat, durant els preparatius del procés de desconfinament. Aleshores els experts van recomanar deixar-ho en mans d’Europa i ajornar deliberadament la decisió fins a la consecució de vacunes. Deu mesos després, i tot i disposar de tres vacunes, hi ha incògnites ètiques i immunitàries que la UE encara ha de sospesar.