El pas de Valls per Barcelona: un inici explosiu, un final lànguid

BarcelonaL’adeu de Manuel Valls de la política barcelonina i catalana no és cap imprevist. A finals de maig l’exministre francès ja va anunciar que donava per acabada aquesta etapa. “Ara sé que soc sobretot francès: en els meus valors, en la meva manera de pensar i de fer política”, deia en una entrevista a El Mundo. La renúncia oficial, però, s’ha fet esperar tot l'estiu i ha arribat tres mesos després. Aquest dimarts la formació que liderava Valls, Barcelona pel Canvi, oficialitzava el tràmit, tot i que fonts del mateix partit expliquen que l’ex primer ministre s'havia reunit amb l’equip abans de l’estiu per acomiadar-se'n.

El pas de Manuel Valls per l’Ajuntament de Barcelona té un inici explosiu i un final lànguid, que probablement encara viurà un últim capítol amb el comiat del francès al primer ple del curs. Valls va arribar al consistori amb la capacitat de decidir que l’alcaldia de la ciutat no recaigués en ERC com a llista més votada sinó en els comuns com a “mal menor” per evitar l’ascens independentista. “Molt honorat d’haver pogut servir Barcelona aquests dos anys, i orgullós d’haver frenat l’independentisme”, piulava Valls aquest dimarts. El suport a la investidura de Colau va acabar de trencar la seva entesa amb Cs i va obrir ferides profundes entre els comuns, on no tothom va entendre que la direcció acceptés la jugada per mantenir l’alcaldia. 

A partir de la fotografia d’una Colau amb cara de circumstàncies aguantant la vara d’alcaldessa i amb l’ex primer ministre francès aplaudint-la ufanós de fons, poca cosa més. Alguna polèmica, com la reprovació instigada per ERC contra ell quan el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar França per les expulsions de gitanos de campaments quan ell era ministre de l’Interior, i moltes intervencions per recordar als comuns el pecat original de la investidura i per fer evidents les friccions entre socis de govern, com ara la proposició pactada amb el PSC per defensar estudiar l’ampliació de l’aeroport que els comuns rebutgen. També es va sumar, sense foto, al pacte de pressupostos per aquest 2021 que es va presentar com un acord entre el govern i ERC. 

Valls va començar absent l’etapa política al consistori: el viatge de noces i l’assistència a l’homenatge a l’expresident francès Jacques Chirac el van mantenir allunyat tant dels actes de la Mercè com del primer ple. I, d’entrada, la seva número dos, Eva Parera, va assumir la responsabilitat de les quatre comissions municipals que es reuneixen cada mes. Una sobrecàrrega anòmala que es va començar a corregir a partir de l’octubre, amb Valls assistint a la seva primera comissió d'urbanisme -ha participat en 15 de les 21 sessions ordinàries, segons les actes-, i al desembre va debutar a la comissió de presidència, on també ha participat en 15 de les 21 sessions ordinàries. Ha seguit plens des de Menorca, on es va confinar durant l’estat d’alarma, i també des de París, i el seu grup no va participar en la sessió extraordinària convocada per retirar la Medalla d’Or al rei emèrit. L’absència dels dos regidors de Barcelona pel Canvi, de fet, va ser clau per fer decantar la balança i que la mesura s’aprovés per la mínima.

A les files dels comuns, convençuts que s’han mantingut fidels no devent-li res pels vots de la investidura, sempre han assegurat que el seu paper ha sigut intranscendent. Aquest dimarts, la presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, assegurava que la marxa de Valls tanca “un dels episodis més esperpèntics i lamentables de la història de Barcelona”, tot i que “el seu llegat continua” amb l’alcaldia de Colau. Aquest és l’únic mèrit que li reconeixen també els seus excompanys de viatge. La cap de files de Cs a la ciutat, Luz Guilarte, deia que “tret dels deu minuts de glòria” en la investidura, el pas de Valls per Barcelona ha sigut “irrellevant”.

Cs acusa Valls d’haver estat “absent” mentre que la regidora que ha assumit el pes d’aquestes absències, Eva Parera, nega que se’l pugui etiquetar així i considera important que hagi pogut mantenir la seva agenda d’ex primer ministre com a reforç al projecte de Barcelona pel Canvi, que diu que no s'acaba amb Valls, sinó que ara es reinventa amb un nom nou per fer el salt a més localitats en les pròximes eleccions municipals. Parera, afegeix, està disposada a portar-ne la batuta a Barcelona i a optar a l'alcaldia.

La maniobra de la investidura

Si una cosa és certa de tota la maniobra bastida perquè Ada Colau revalidés l’alcaldia tot i haver quedat uns 5.000 vots per darrere d’Ernest Maragall (ERC) és que els comuns no van negociar directament amb la formació de Valls. No els va fer falta. Qui va fer de pont va ser el PSC, que ja havia fet bandera durant la campanya electoral de ser garantia que no s’investiria un alcalde independentista.

La mateixa nit electoral, mentre Colau compareixia afligida i reconeixia la victòria de Maragall, hi va haver contactes entre líders del PSC i Valls per abordar l’escenari alternatiu. Va ser Valls qui el va verbalitzar, i això li va costar la tensió definitiva amb Cs: la coalició es va trencar després de la investidura. I va generar, també, tensions en la formació de Colau. Algunes veus crítiques amb aquella decisió admeten ara que hi van veure “el declivi definitiu” del projecte dels comuns.

Vist amb la perspectiva dels dos anys que ja han transcorregut, diverses veus dels republicans admeten que potser el discurs triomfalista i en clau de Procés de Maragall la nit electoral no va ajudar a acostar postures amb els de Colau, com tampoc ho va fer que la proposta de repartir l’alcaldia entre els dos líders no es posés sobre la taula fins al temps de descompte. Aquesta falta d’entesa, asseguren fonts dels comuns, va aplanar el camí a l’argument que calia blindar l’alcaldia encara que fos amb un pacte amb el PSC i acceptant els vots de Valls.