Les partícules dièsel poden desencadenar asma en persones sanes

BarcelonaUn estudi liderat pel servei de pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha aconseguit posar de manifest la relació existent entre la contaminació ambiental i l’aparició d’asma en persones sanes. Aquesta relació “és clara” quan l’exposició als contaminants és constant i prolongada en infants de fins a quatre anys, que desenvoluparan la malaltia durant l’adolescència. En persones adultes sanes la relació no és evident. L’estudi s’ha publicat a la revista 'Science of Total Environment'.

El treball, que sorgeix de la revisió d’uns 150 estudis publicats fins ara sobre el paper que juga la contaminació ambiental en l’aparició de l’asma, assenyala directament les partícules dièsel com a causa principal de l’aparició de la malaltia per motius ambientals. Si bé se sap des de fa anys que els contaminants poden agreujar els episodis d’asma, no estava gens clar si aquests mateixos components podien desencadenar la malaltia. Segons Xavier Muñoz, coautor de l’estudi i metge adjunt del VHIR, el treball aporta “evidències epidemiològiques i moleculars” que posen de manifest que les partícules dièsel –també anomenades partícules en suspensió– afecten de manera més directa nens amb una predisposició genètica a la malaltia que hagin estat exposats d’una manera permanent a la contaminació. “Fins als quatre anys els pulmons encara estan en fase de maduració”, cosa que els fa més vulnerables. La vulnerabilitat es tradueix en molts casos en la manifestació de la malaltia quan s’arriba a l’adolescència o l’edat adulta.

A nivell molecular, explica l’investigador, sembla clar que els contaminants ambientals podrien jugar un paper similar al dels al·lèrgens, de manera que participarien de la resposta inflamatòria característica de l’asma. Les partícules dièsel augmenten l’estrès oxidatiu a nivell cel·lular en els pulmons. Inhalades en altes concentracions, l’estrès oxidatiu desencadena una resposta inflamatòria que condueix a afectacions respiratòries, especialment de les vies altes.

El treball, assenyala Muñoz, pretén contribuir a la identificació de dianes terapèutiques i biomarcadors que ajudin a combatre l’asma, així com millorar les recomanacions mèdiques durant episodis d’alta contaminació. De la mateixa manera, l’estudi corrobora la tendència internacional a considerar els contaminants ambientals, sobretot els originats per la combustió de combustibles fòssils, com els responsables de l’augment de la prevalença de l’asma a nivell mundial. “Cada cop es diagnostiquen més casos d’asma”, una malaltia que alguns autors sostenen que afecta fins un 14% de la població. Una de les teories que explicaria l’augment detectat els últims anys és justament l’alta concentració de partícules dièsel a l’ambient.