Parlen els nens: "De veritat que l'escola tancarà?"

BarcelonaEl Guillem té sis anys i sap què és un pangolí. La Mailen, que també fa primer de primària, no ha dormit en tota la nit. L'Olivia, de sisè, està preocupada perquè la seva àvia amb prou feines li fa petons. Tots saben que han d'estossegar tapant-se la boca amb el colze. Per sort o per desgràcia, als més petits no se'ls escapa res. Tampoc l'onada de preocupació pel coronavirus, que ha arribat a les escoles i afecta també els més petits, que viuen amoïnats per una crisi sanitària sense precedents. L'ARA reuneix dijous al matí, una estona abans que s'anunciï el tancament dels centres, un grup d'alumnes de l'escola Ipsi de Barcelona perquè expliquin com se senten i com afronten la situació.

"Tinc molta por que el coronavirus afecti els meus avis", admet la Mailen. També la Irene diu que el que més li preocupa són els seus familiars més grans. "El meu tiet diu als avis que se'n vagin al poble, però estarien a dues hores de Barcelona i ara no saben què fer", apunta el Max. Els 11 alumnes de 1r o 6è que participen en la trobada admeten tenir "por" pels contagis, però també són força conscients que cal mantenir la calma i que ells també poden prendre mesures per protegir-se. "M'han dit que no hem d'estar espantats", diu la Valentina, de 1r. És xerraire i explica amb molta seguretat què s'ha de fer per rentar-se bé les mans.

Del coronavirus n'han parlat entre ells, amb els pares, amb els professors. Ho han vist a les notícies, a l'InfoK. "A casa es comenta molt i moltes coses s'estan cancel·lant", diu el Nico. El Max, per exemple, s'ha quedat sense els partits de futbol, la Mailen sense ballet i la Irene sense bàsquet. És una situació que mai abans havien viscut, i això és el que els espanta. "Si parlen en negatiu em fa por, però alhora tenir informació em tranquil·litza", explica la Carlota. Per exemple, saben que hi ha molts metges "vestits com astronautes" preparats per atendre els malalts, que la majoria de gent "no mor d'això", que els nens i nenes no són un grup de risc i que n'hi ha que "exageren". "Crec que hi ha gent que està caient en l'alarmisme: els mercats estan buits quan són dues setmanes a casa, no dos mesos!", diu l'Eulàlia, de 6è.

A l'hora de fer el debat, els alumnes encara no saben que l'endemà ja no podran anar a classe. El professor Daniel Klamburg els pregunta si, en cas d'haver-se de quedar a casa, volen que l'escola els doni una mica de deures. Tots diuen que sí: des de fer un diari personal explicant com ho viuen fins a sopes de lletres, sudokus o fitxes. "Crec que tancar les escoles és prudent, però molt avorrit. Ens morirem abans d'avorriment que de coronavirus", exclama la Irene. La Carlota assenteix: "Jo no sabria què fer dues setmanes a casa". I abans d'acabar, la Irene insisteix preguntant al Daniel: "Tinc una pregunta: de veritat que l'escola tancarà?"