Parlament i Generalitat demanen tres anys de presó per als acusats d'assetjar la cambra catalana el juny del 2011
Els acusen d'un delicte contra institucions de l'Estat, i Manos Limpias eleva la petició de pena a set anys en incloure un delicte d'atemptat contra l'autoritat
BarcelonaEl Parlament de Catalunya i la Generalitat demanen tres anys de presó per als 'indignats' acusats d'assetjar la cambra catalana el 15 de juny del 2011 per un delicte contra les institucions de l'Estat. Mentre que el Parlament acusa 20 persones, la Generalitat centra la seva acusació en quatre d'aquestes persones. Per la seva banda, el sindicat Manos Limpias eleva la petició de pena fins als set anys, en incloure un delicte d'atemptat contra l'autoritat. La fiscalia demana cinc anys i mig de presó.
En el seu escrit d'acusació, el Parlament detalla que les protestes dels 'indignats' pretenien impedir la tasca legislativa i enumera tots els diputats que van veure alterat el seu recorregut i van haver de ser protegits pels Mossos perquè van rebre insults i van ser assetjats per alguns dels manifestants.
En un altre text, la Generalitat diu que alguns dels més de 600 manifestants que intentaven bloquejar el Parc de la Ciutadella van llençar objectes contundents contra deu diputats, els van insultar i pretenien "atemorir-los". De fet, descriu que un "atac coordinat de diverses persones" va impedir al president de la Generalitat, Artur Mas, accedir en cotxe al Parlament, cosa que va haver de fer en helicòpter, "mitjà totalment inhabitual", i va retardar l'inici del ple.
Un dels acusats va aconseguir desviar la trajectòria de la comitiva presidencial a la Meridiana, i uns altres van començar a picar el capó del cotxe impedint que avancés per les vies del tramvia.
Per la seva banda, Manos Limpias, a més del delicte contra institucions de l'Estat, també acusa els processats d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat.
Les acusacions particulars demanen que durant el judici compareguin com a testimonis el president de la Generalitat, Artur Mas, els diputats de CiU Jordi Turull, Josep Maria Llop, Gerard Figueas, Anabel Marcos i Santi Vila, els diputats del PSC Montserrat Tura i Ernest Maragll, els d'ICV Joan Boada i Salvador Milà i el de SI Alfons López Tena.
La CUP creu que la demanda és un "embogiment repressiu"
El diputat de la CUP David Fernández ha qualificat "d'embogiment repressiu" la demanda per part del Parlament i el Govern de tres anys de presó per als encausats pel setge del Parlament el 15 de juny del 2011. En roda de premsa, Fernández ha comentat que no va ser un setge a la cambra sinó als "pressupostos i a la dictadura de l'austeritat" i ha criticat que la Generalitat doni cobertura a "noves formes penals de càstig a la dissidència política i social".
Fernández ha criticat durament la petició d'entre tres i cinc anys de presó que demanen el Parlament i el Govern i ha lamentat que "es jutja la gent pel que és i no pel que fa" i ha afirmat que és una "bogeria" que mentre "tothom s'omple la boca de participació i diàleg, acabin enviant gent jove a l'Audiència Nacional". A més, ha assegurat que "s'equiparen ells solets al mateix nivell que Acebes i Mayor Oreja". En aquest sentit, el diputat creu que el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el president de la Generalitat, Artur Mas, hauran de donar explicacions "si aquesta és la forma com entenen la democràcia al segle XXI".
El diputat de la CUP ha insistit que com a formació política "hauríem estat en aquella protesta". Fernández ha recordat que els enfrontaments entre els Mossos d'Esquadra i els manifestants van acabar amb 57 ferits, a les confluències dels carrer Pujades i Wellington.