El Parlament aprova la primera llei de la ciència de Catalunya

BarcelonaHan passat més de quatre anys des que el 2018 es van fer els primers passos per a la redacció d’un marc normatiu propi que englobés el sistema català de ciència, tecnologia i innovació. I probablement en caldran molts més, comptant des d’ara, abans no estigui plenament desplegat. Sigui així o no, el cas és que el Parlament de Catalunya ha aprovat per fi la que és la primera llei de la ciència catalana, a través de la qual s’ha d’impulsar un “model propi” que doni estabilitat a la recerca i al personal que en forma part, a més de definir un model de finançament que impliqui l’activitat del sector privat, faci promoció de la igualtat de gènere i es doti d’un mecanisme de “ciència oberta”, que no és altra cosa que aplicar models de transparència a la recerca. La llei ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris llevat de la CUP, que s’ha abstingut, i de Vox, que hi ha votat en contra.

Si es compleixen la lletra i l’esperit del text, la llei hauria de servir per resoldre una part substancial dels problemes considerats endèmics del sistema català, fins ara lligat a l’espanyol, per bé que amb trets diferencials que han estat pioners fins i tot a Europa. Els principals reptes seran garantir un model de finançament eficaç i suficient, relligar el sistema de recerca impulsat des dels centres dotats de mecanismes autònoms de presa de decisions amb la recerca universitària, aconseguir més participació de l’empresa privada i redefinir mecanismes de transferència de tecnologia. En paral·lel, es vol que serveixi per estabilitzar plantilles d’investigadors segons l’especificitat de cada centre i de cada projecte de recerca, a més de les de personal tècnic i administratiu, i per afavorir polítiques d’igualtat de gènere i de contractació i retenció de talent, sobretot jove i format a Catalunya, vetllant perquè la recerca catalana tingui més projecció internacional. Caldrà veure quin grau de dependència hi haurà respecte a la llei de la ciència espanyola reformada el 2021.

En paraules de Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, la finalitat principal de la llei és “situar l’R+D+I entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país”, per la qual cosa cal “reformar l’ecosistema” fins ara vigent, massa lligat, segons les veus més crítiques, a les “anades i vingudes” del govern de torn i a “polítiques alienes” al sistema que han limitat el seu creixement. Des d’un punt de vista econòmic, l’objectiu continua sent situar la inversió per sobre del 2% respecte del PIB, xifra propera a la mitjana europea i a la qual mai s’ha arribat malgrat que s’ha anunciat com a fita desitjable almenys des de finals dels anys 80 del segle passat. Per fer-ho possible, caldria remodelar les proporcions d’inversió pública i privada segons els models internacionals més estesos al món, amb un terç de la Generalitat i els altres dos terços d'empreses i fundacions privades. Atesa la configuració del sistema empresarial català, aquesta meta encara es veu llunyana.

En canvi, més proper seria l’enfortiment del sistema de recerca, que ja disposa de motors potents i competitius a escala internacional com la biomedicina, la supercomputació o la fotònica, per citar-ne alguns. L’agrupació dels centres de recerca al voltant del CERCA ja inspira el que podria ser un sistema català articulat, al qual caldria incorporar la recerca universitària, que sovint s’ha sentit menystinguda. Aquesta és justament una de les grans assignatures pendents, com ho és també la transferència de tecnologia i millorar tant com sigui possible els mecanismes d’innovació tant en els sistemes de producció com en la generació de producte comercial, ara com ara deficitari a Catalunya.

El desplegament de la llei, tot i que no preveu dates concretes, preveu una estratègia catalana d’igualtat de gènere en ciència, un pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència, l’estratègia d’innovació i transferència de coneixement de Catalunya i l’estratègia catalana de ciència oberta, a més d’un finançament estable, entre altres mesures. Incorpora també fórmules per reforçar l’ús de l’evidència científica per millorar el disseny de polítiques públiques, cosa que serà possible a partir de la posada en marxa del CORICAT (Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya) com a òrgan consultiu de màxim nivell, i la creació del Comitè per a la Integritat de la Recerca, que ha de vetllar pels aspectes ètics i les bones pràctiques als laboratoris.