El Parlament aprova per unanimitat la nova llei contra els desnonaments que esquiva el veto del TC

BarcelonaEl Govern ja té una nova llei contra els desnonaments aprovada per unanimitat per tots els partits polítics del Parlament. Aquesta llei arriba després que el 31 de maig passat el Tribunal Constitucional (TC) anul·lés molts dels articles de la famosa llei 24/2015 contra l'emergència habitacional. De manera exprés el departament de Governació i Habitatge es va afanyar a redactar una llei alternativa que refeia els articles recorreguts, com el de la mediació obligatòria o l'expropiació forçosa dels pisos buits sense límit de temps. Un cop incorporades les esmenes de diferents grups parlamentaris en un tràmit d'urgència, la llei ha estat aprovada amb el suport de tots els partits, des del PP fins a la CUP, malgrat algunes objeccions. És la primera llei aprovada amb el consens de tots els partits d'aquesta legislatura.

Cal recordar que la llei 24/2015 –fruit d'una ILP de les entitats socials– recorreguda pel govern espanyol del PP al·legant que no es respectava la "igualtat de tracte dels espanyols" va ser aprovada també per unanimitat de la cambra catalana el 23 de juliol del 2015, també pel partit popular català. Aquell dia tots els partits van destacar que havia sigut un dia històric.

El recurs del govern espanyol, acceptat per llei obligatòriament pel TC, va provocar la suspensió cautelar de la part de la llei que parlava de l'emergència habitacional –però deixava viva la part de la pobresa energètica–, malgrat que encara no s'ha pronunciat sobre si realment aquells articles són inconstitucionals o no, com ha recordat aquest dijous al Parlament el diputat del PSCJordi Terrades.

La consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat que és una llei d'urgència per tapar el forat que ha deixat el recurs contra la 24/2015, tot i que ha dit que confia que finalment el TC aixequi la suspensió cautelar. Borràs, en declaracions a l'ACN, ha explicat que la nova llei permetrà incrementar la recaptació a través de l'impost sobre habitatges buits fins arribar als 20 milions d'euros, perquè es passa de 72 a 234 municipis que es consideren de demanda acreditada.

Mentrestant, la consellera ha agraït el consens polític al Parlament, i també ha agraït a les entitats socials, com la PAH, "que tot i que no han participat en el redactat aquest cop, han tingut una actitud col·laboradora i gens frontista, i per això els ho agraeixo".

Potser no han sigut bel·ligerants durant la tramitació al Parlament, però la PAH no està gens satisfeta amb aquesta nova llei, com ha expressat al final de la votació el seu portaveu, Carlos Macias. "La llei 24/2015 va ser molt efectiva durant els 9 mesos que va estar en vigor, i va aconseguir un canvi de paradigma molt important, no permetia que les entitats financeres poguessin fer negocis amb un dret fonamental com l'habitatge, i aquest canvi de paradigma no està inclòs en la nova llei", ha afirmat Macias.

Els responsables de la ILP de l'habitatge que va donar peu a la 24/2015 han fet aquest gràfic per comparar aquella llei tan celebrada amb la que s'ha aprovat avui:

Per aquest motiu la PAH considera que la nova llei és "insuficient per revertir la situació d’emergència habitacional a Catalunya".

CUP

Joan Garriga, diputat de la CUP, també considera que la llei aprovada ha quedat molt descafeïnada respecte de la del juliol del 2015: "Per a la CUP, la proposta de llei, amb urgència i excepcionalitat, afronta el problema des d’un punt de vista insuficient i està mancada de contundència i laxitud amb els bancs". Per això el diputat cupaire considera que "hem hagut de treballar amb un parany, que diu que la pèrdua de l’habitatge és inevitable". Malgrat tot, la CUP, que ha presentat moltes esmenes conjuntament amb CSQP, ha votat a favor de la llei.

CSQP

Lluís Rabell, president del grup dels 'comuns', ha explicat que ells també hi votarien a favor, malgrat que hi ha alguns punts en els quals no estan d'acord. "Mantindrem l’esmena que demana partides obertes per cobrir les necessitats de la llei, ja que la manca de recursos sovint deixa fora persones que tenen dret a ajuts. No es tracta de tenir recursos infinits, sinó de prioritats".

CSQP també ha mantingut l’esmena per regular els lloguers abusius, "tot i que ja és un èxit que aquest concepte aparegui a la llei, encara que sigui per dir que es proposarà una comissió per reformar la LAU". Tot i això, ha afegit: "Remetre’ns a una reforma global ens sembla insuficient en un moment d’emergència com aquest en què estem. Estem en una altra bombolla en el preu del lloguer", ha advertit.

PSC

Per a Jordi Terrades (PSC), la llei 24/2015 segueix sent un bon instrument per lluitar contra l'emergència habitacional, i lamenta que la nova "només afecta les persones jurídiques", és a dir, els grans tenidors, com els bancs. Tot i això, Terrades ha explicat que "donarem suport a la llei; s’han recollit les nostres aportacions i creiem que dóna nous instruments jurídics per donar resposta a l’emergència".

Ciutadans

"Aquesta llei és un pedaç", ha conclòs Sergio Sanz de Ciutadans, tot i que també hi han votat a favor. "Avisem que sense pressupost no s’aconseguiran els objectius fixats", ha dit. En aquest sentit, ha recomanat al Govern que "dediquin més diners en habitatge que en televisió, com fa Andalusia, per exemple. O simplement hi dediquin més del que hi dedicaven el 2006".

Sanz coincideix amb Jordi Terrades en un aspecte, també: "El capítol tres sobre les obligacions dels grans propietaris deixa desemparats els desnonaments de lloguer per part de propietaris particulars, que són la majoria".

PP

Fernando Sánchez (PP) també ha celebrat el text de la nova llei: "Un text excepcional per a un moment excepcional". "Hi havia dos camins, fer servir un text per fer propaganda i buscar el xoc, o el camí de buscar una solució real als més vulnerables. Han triat el segon camí, i per això hi estem a favor".