La renda garantida de ciutadania s'aprova definitivament amb el vot favorable de tot el Parlament

BarcelonaLa renda garantida de ciutadania (RGC) supera el seu últim tràmit parlamentari i a partir del setembre ja serà una realitat. Les persones que actualment cobren la renda mínima d'inserció (RMI) i les que voluntàriament sol·licitin la RGC i compleixin els requisits cobraran 550 euros mensuals. Es tracta d'un import que augmentarà progressivament i que l'1 d'abril del 2020 arribarà als 664 euros. Una de les novetats que van desencallar les negociacions entre l'entitat promotora i el Govern va ser la compatibilitat de la renda amb un sou baix inferior a aquest llindar només en el cas de les llars monoparentals.

Els vots favorables de tots els grups aquest dimarts al ple han permès que definitivament la Generalitat pugui destinar entre 500 i 600 milions d'euros –gairebé el triple del que suposa la RMI– per satisfer prop de 70.000 sol·licituds, segons calcula el departament de Treball. "Suposa un trencament amb la RMI i queda legalment derogada", ha subratllat un dels portaveus de l'entitat promotora, Sixte Garganté.

"El 12 de juliol és una data històrica, especialment per a la gent mes vulnerable de Catalunya", ha arrencat el portaveu de la entitat promotora, Diosdado Toledano, en el seu discurs al faristol del Parlament, que ha valorat "l'avanç social en l'empoderament de les persones en un sistema injust i crònic".

Toledano ha valorat "l'esforç" de totes les persones que han col·laborat en la llei i ha reconegut que tothom ha fet "concessions" per arribar al "consens" de la norma que finalment s'ha aprovat. "S'han superat dificultats i distàncies", ha continuat el portaveu, que ha remarcat la necessitat "d'apropar-se" a la gent més "colpejada per l'atur i la precarietat". Es tracta d'un llarg viatge amb estira-i-arronses entre les diferents parts que va començar el 26 de març del 2014, quan el mateix Toledano exposava la iniciativa a la cambra amb el suport de 121.091 firmes. "Aquesta nit dormiré feliç, i estic segur que vosaltres també", ha sentenciat.

La renda garantida de ciutadania s'atorga a unitats familiars, i en funció dels seus membres serà més o menys elevada. Un adult que compleix els requisits per accedir-hi cobrarà el 2020 664 euros, el 100% de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), mentre que si la unitat familiar està formada per dos adults en les circumstàncies pertinents per rebre els fons, en cobrarà 996. Això vol dir que al segon membre li pertoca el 50% de l'IRSC. Seguint aquesta lògica, a una família amb dos membres amb dret a cobrar la renda garantida i tres fills percebrà 1.200 euros com a màxim d'aquí tres anys.

Unanimitat amb matisos

El ponent relator de la comissió de treball, el diputat de JxSí Chakir El Homrani, ha posat en valor que en les 31 reunions de la ponència hi han pres part les entitats impulsores. A més, ha destacat que la iniciativa comptés amb la unanimitat de tot l'arc parlamentari i arribés al debat final sense esmenes vives. "Hem d'estar alegres i hem de somriure", ha manifestat. Per la seva banda, la diputada de Cs Noemí de la Calle ha celebrat que la renda garantida "permetrà a molta gent no caure pel precipici". Ara bé, ha advertit que no es pot "caure tampoc en l'autocomplaença".

Des del PSC, el diputat Raúl Moreno ha fet saber els "dubtes" que té el seu partit perquè la llei s'apliqui correctament. Per això, ha recordat que el grup socialista ha reclamat una memòria econòmica per veure com es finançarà la llei. La representant de CSQP Marta Ribas ha subratllat que amb l'aprovació de la llei es "conquereix un dret universal de la ciutadania per garantir la dignitat". A més, ha assegurat que a partir d'ara els pressupostos s'hauran de fer "en funció de la renda garantida i no al revés".

El PP, tot i acceptar la mesura, ha lamentat que no s'afavoreixin les famílies nombroses. "Percebran el mateix les famílies que tinguin tres fills i les que en tinguin cinc o sis", ha criticat la diputada popular Marisa Xandri. Per part de la CUP, Mireia Vehí s'ha referit a una proposta "de mínims que no suposa una transformació del mapa de la pobresa". Especialment, ha concretat que "reforça la desigualtat de gènere" pel fet de tenir una "matriu familiar" i també "restringeix els drets de les persones d'altres orígens", perquè es demanen 24 mesos de residència legal a Catalunya.

Tant la representant de la CUP com el del PSC han lamentat que no s'acompanyi la renda garantida d'una reforma fiscal que "toqui privilegis". "Algú creu que una persona pot viure amb 664 euros? Algú creu que una família de cinc membres pot viure amb 1.208 euros?", s'ha preguntat Vehí. Precisament en aquest punt ha discrepat el diputat no adscrit, Germà Gordó, que ha expressat el seu temor que s'augmenti la "pressió fiscal a les classes mitjanes".

Ara es crearà una comissió de seguiment de la implementació de la llei –integrarà també entitats municipalistes– que servirà també per polir alguns dels requisits.