El Parkinson no és només tremolor
Els neuròlegs alerten que la majoria dels pacients desenvolupen una mitjana de deu trastorns no motors abans de rebre el diagnòstic de la malaltia
Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Jaume Torruella té 82 anys i s'expressa amb una claredat envejable. Li van diagnosticar Parkinson fa només quatre anys, després que ell mateix constatés que ja no podia seguir el pas del seu fill i que utilitzar el tornavís per fer rodar un cargol era una missió impossible. Els tremolors evidenciaven l'impacte de la malaltia, però la seva vida estava més condicionada per altres símptomes. Ja feia anys que havia perdut el sentit de l'olfacte, no podia reprimir l'impuls de col·lecionar objectes que buscava als contenidors –fins i tot una bicicleta sense rodes– i era ben conscient que, si s'acostava a les màquines escurabutxaques, no podria parar de jugar. Són tres dels trastorns amb els quals havia de conviure abans de saber que tenia Parkinson. El cas d'aquest pacient barceloní il·lustra la nova prioritat dels neuròlegs: la detecció dels trastorns no motors facilita la predicció del Parkinson. Els especialistes asseguren que la malaltia es pot començar a manifestar anys i dècades abans del diagnòstic a través de diversos símptomes que no associem directament al tremolor del Parkinson.
El fet que els pacients no associïn molts d'aquests trastorns al Parkinson –des de la depressió fins a les disfuncions urinàries, passant per la falta de son, la hipersexualitat, la ludopatia, el restrenyiment o la pèrdua de l'olfacte– i també la vergonya a reconèixer alguns d'aquests malestars davant del metge compliquen una detecció precoç de la malaltia. Els neuròlegs asseguren que el 50% dels malalts de Parkinson pateixen trastorns no motors abans de desenvolupar la patologia i que cada persona pateix una mitjana de deu símptomes abans que el Parkinson sigui diagnosticat. Hi ha dos factors que han contribuït a l'interès dels metges pels trastorns no motors: l'impacte negatiu que tenen en la qualitat de vida dels pacients i els cuidadors, i la informació que faciliten aquestes alteracions per saber quan i com pot començar a fer mal el Parkinson. “Alguns símptomes es poden arribar a manifestar 10 o 20 anys abans que es diagnostiqui la malaltia”, va explicar ahir el doctor Pablo Martínez-Martín, expert en la matèria de l'Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Ell és un dels especialistes que aquests dies participa en el Congrés Internacional de Parkinson que acull Barcelona.
Conscient de la necessitat d'avançar en aquest terreny, un equip de metges de l'Hospital Clínic –encapçalat per Maria Josep Martí i Yaroslau Compta– dur a terme un assaig pilot que ha aconseguit identificar biomarcadors (proteïnes) de demència en la malaltia del Parkinson. Aquest fet permet aprofundir en la detecció precoç d'aquest trastorn, un pas mèdic important tenint en compte que un 70% dels pacients de Parkinson desenvoluparà una demència a llarg termini. L'estudi del Clínic, que es continuarà desenvolupant en els propers tres anys, identifica per primera vegada lesions típiques de la malaltia d'Alzheimer, molt freqüents en la demència associada al Parkinson, gràcies a una nova prova radiològica. Es tracta d'una neuroimatge anomenada PET (tomografia per emissió de positrons), que fins ara no s'havia utilitzat en l'estudi del Parkinson.
La detecció dels trastorns no motors que es poden associar al Parkinson obre la porta a un diagnòstic prematur de la malaltia anys abans, o fins i tot dècades abans, que apareguin els símptomes motors, com tremolors i dificultats en el moviment. Un treball acurat a la consulta mèdica, un test detallat per copsar l'existència de les alteracions del pacient, facilitarà el diagnòstic del Parkinson amb molta antelació. Els beneficis seran significatius per al malalt i també per als sistema sanitari, que no malgastarà recursos. “El tractament integral del pacient requereix una visió global”, va subratllar el doctor Eduard Tolosa, neuròleg de l'Hospital Clínic.
p { margin-bottom: 0.21cm; }