ParísEl trànsit a París és infernal. El soroll, a bona part de la ciutat, també. No hi ha un rànquing oficial, però un estudi britànic del 2021 situava la capital francesa com la ciutat europea amb més contaminació acústica, per davant de Londres i Roma. “La Ciutat de la Llum és la pitjor pel nombre de persones exposades al trànsit viari i al soroll ferroviari i també té pels nivells més alts de congestió”, afirma l’estudi de Money.co.uk. París compta amb poc més de dos milions d’habitants –una xifra que baixa cada any–, però, si es té en compte la seva perifèria, el nombre es multiplica: l'Illa de França –París, la perifèria i les ciutats de la regió– sumen més de 12 milions de persones.
“El soroll posa malalt. De mitjana, el trànsit fa perdre nou mesos d’esperança de vida a tots els parisencs”, admet el regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de París, Dan Lert. El consistori liderat per Anne Hidalgo ha posat en marxa un pla per reduir la contaminació acústica amb mesures adreçades especialment al trànsit: el 2021 es va reduir la velocitat màxima permesa a la ciutat a 30 km/hora –amb algunes excepcions als principals eixos– i a 70 km/hora als cinturons perifèrics. Segons l’Ajuntament, reduir en 20 km/hora la velocitat a la ciutat permet retallar el soroll del trànsit a la meitat.
De fet, l’objectiu que s’ha marcat l’equip d’Hidalgo és el de rebaixar dos decibels la contaminació acústica a tota la ciutat de cara al 2026, una meta considerada “ambiciosa” pel consistori.
El pla ha posat el focus en els vehicles de dues rodes. A principis d’aquest any s’han posat en marxa dos radars sonors, que funcionen com els radars de velocitat però calculant el nivell acústic. Les motos que passen per davant del radar i fan més soroll del permès, són multades. Els radars sonors estan en fase de prova i està previst que el 2023 se n’instal·lin més en altres punts de la ciutat. “Una moto que travessa París a gran velocitat de nit pot despertar fins a 10.000 persones”, assegura el regidor.
Proliferació de terrasses
El confinament durant la pandèmia va suposar un parèntesi per a la contaminació acústica a París, però, un cop recuperada la normalitat, el soroll també ha tornat amb força. Associacions de veïns denuncien que ara és pitjor que abans de la pandèmia perquè l’Ajuntament ha continuat autoritzant aquest any, quan ja no hi ha restriccions, les terrasses “efímeres” que va permetre a bars i restaurants quan va acabar el confinament. El que era una autorització provisional s’ha convertit en permanent.
I les terrasses, denuncien les associacions, no només són una de les fonts més importants de soroll a la ciutat, sinó que han envaït l’espai públic sense que ningú les controli. “El problema és que s’han multiplicat les autoritzacions sense tenir els mitjans per controlar les molèsties acústiques”, asseguren un grup d’associacions de veïns molt actives en la lluita contra la contaminació acústica de la ciutat. L’entitat Dret a Dormir París Centre fa regularment controls de les terrasses en zones on es concentren bars i restaurants. Entre el 50% i el 90% de les terrasses no compleixen amb el reglament vigent, asseguren.
La factura sanitària
A França, el cost estimat de l’impacte sanitari vinculat al soroll supera els 127.000 milions d’euros anuals, segons un estudi de Bruitparif, el centre francès d’avaluació tècnica del soroll. Es calcula que més del 25% dels francesos es veuen afectats per les conseqüències del soroll sobre la salut, un percentatge que dispara la despesa sanitària vinculada a la medicació, les indemnitzacions per malaltia i els accidents laborals.
![Un avió de British Airways, a punt d'aterrar a l'aeroport de Heathrow, a l'oest de Londres](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
