“Els pares som els primers que no deixem el mòbil quan ens parlen”

BarcelonaEls adolescents estan hiperconnectats? O ho està tota la societat? Avui dia, qui més qui menys viu enganxat al seu mòbil, ja sigui per raons de feina o d’oci. Però, sigui com sigui, no ens en podem desenganxar. Per això, tant els adults com els joves necessiten les eines adequades per saber fer servir la tecnologia digital, i en aquesta tasca els pares tenen una empresa extra: autoimposar -als seus fills i a ells mateixos- un control basat en un criteri racional. Ahir al vespre, a l’Auditori Banc Sabadell, es va celebrar la ponència Adolescents hiperconnectats en què els experts Mariola Dinarès, presentadora del programa de Catalunya Ràdio Popap ; Juanjo Fernández, llicenciat en filosofia i lletres i consultor pedagògic; Guillermo Bautista, professor de Ciències de l'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya, i María Lleras de Frutos, psicòloga clínica de la unitat de conductes addictives de l’adolescent del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, van reflexionar sobre l’ús de la tecnologia en l’adolescència. L’acte, organitzat per l’ARA, va ser moderat per Aure Farran, coordinadora del suplement Criatures.

Durant la ponència, però, les referències a les altres generacions involucrades, la preadolescència i l’edat adulta, van ser inevitables per l’omnipresència de la tecnologia. De fet, per als ponents ja no només estan hiperconnectats els adolescents, sinó també els preadolescents, perquè “és el que ens veuen fer als adults”.

Per a Lleras de Frutos, la clau de l’èxit en la relació entre adolescència i tecnologia, i alhora entre pares i fills, és l’acompanyament que s’ha de fer en l’entrada al món digital. “Obrir aquesta porta ha de ser un camí d’acompanyament que ha d’iniciar-se en la restricció per passar a la supervisió. Hem de ser-hi sempre per demostrar-los què té de bo i què de dolent la tecnologia”. La doctora també posa el crit d’alerta en els prejudicis que es tenen sobre les tecnologies. “Un dels meus pacients em deia l’altre dia que ell era a la consulta perquè passava moltes hores davant la pantalla, però que la seva mare mai l’hi hauria portat si aquestes hores les passés jugant a futbol”, exposava.

En una sala plena de pares i mares d’adolescents avesats en més o menys grau a la nova terminologia tecnològica, els ponents van voler remarcar que, malgrat que els adolescents siguin nadius digitals, no ho saben tot del món tecnològic “perquè és impossible”, com va afirmar Fernández. En molts casos, a més, pares i fills poden aprendre conjuntament a fer un bon ús de la tecnologia. Actes tan innocents com compartir imatges d’aniversaris familiars (el sharenting ), un hàbit que s’ha estès entre els adults, també suposa un ús inadequat, narcisista, per a Juanjo Fernández.

En aquest camí conjunt d’aprenentatge juga un paper clau la interconnexió entre pares i fills a les xarxes. “Cal que acceptem els nostres fills a Facebook, donar-los likes a Instagram si ells ho volen. Així forcem la nostra immersió en aquest món, que ens va agafar com a immigrants digitals”, va puntualitzar Bautista. Alhora, “aquesta amistat digital permetrà que tots plegats siguem més curosos amb el que publiquem”, afegia el professor de Ciències de l'Educació a l'UOC. Tot i això, en les tecnologies tampoc s’ha de difuminar en excés el control parental. “Els pares han de saber què fan els seus fills amb el mòbil, sobretot al començament, perquè això també els permetrà aprendre”, opinava Dinarès. En aquest sentit, per a Fernández “la negació paterna a alguna conducta digital ha d’estar fonamentada en el seu coneixement previ, a saber a què ens enfrontem”.

Així doncs, l’eina principal de treball és la instauració de dietes digitals familiars. “Si són prou bones per als fills, també ho seran per als adults”, va exposar Lleras de Frutos. Les normes, però, les ha d’establir cada família. Els consells dels experts variaven, des de regular la connexió wifi a casa fins a eliminar els mòbils dels àpats. Aconseguir que els fills s’acostumin a aquestes noves dinàmiques també suposa un repte immens per als adults. “Els pares som els primers que actuem malament i no deixem de banda el mòbil quan el nostre fill ens ve a dir alguna cosa”, va alertar Fernández. “Estem lluitant amb una pantalla que ho ofereix tot”, coincidien a afirmar. Les alarmes paternes no haurien de saltar fins al moment d’alerta real, que, per als quatre, és quan el fill no deixa veure què està fent amb l’smartphone.

Els pares d’ara han d’evitar, de totes totes, assemblar-se als de Hansel i Gretel, una tònica que en certes ocasions s’està adoptant. “Estem deixant que els nostres fills entrin sols en el bosc tecnològic, ple de tenebres, i que arribin sense la nostra protecció a la casa de xocolata, un indret aparentment fantàstic on els espera una bruixa maligna”, segons el consultor pedagògic.