Els pares amb indicis de violència no podran veure els fills

BarcelonaFins ara els jutges podien decidir si els pares i les mares podien veure els fills o comunicar-s'hi tot i tenir indicis de violència. Però el Govern ha aprovat un decret llei que canvia el Codi Civil de Catalunya per no fer necessària aquesta valoració i directament, si es compleixen els supòsits, es prohibeixen tant les visites com les comunicacions. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha defensat que cal “protegir la vida dels menors que són víctimes de la violència masclista”. Segons Ciuró, amb el canvi es vol intentar evitar més assassinats de nens. Tot i que el decret llei es refereix a la violència vicària –la que s’exerceix als fills per fer mal a les mares–, també incorpora la violència familiar. Per tant, la normativa serà aplicable a pares, mares i també altres familiars –com per exemple padrastres– dels menors.

Ciuró ha argumentat que la “majoria” dels assassinats de nens per violència vicària són durant les estades amb els pares. La consellera ha afegit que els jutges no acostumen a suspendre les trobades amb els progenitors encara que hi hagi indicis de violència masclista: només en el 3% de les 47.000 ordres de protecció a les dones que es van atorgar el 2019 a Espanya es van prohibir les visites amb els fills, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tanmateix, aquest any a Catalunya s’han comptat dos assassinats de progenitors –un pare i una mare– als fills. El 31 de maig a Sant Joan Despí una mare va matar la Yaiza, una nena de quatre anys, per venjar-se del pare, i el 24 d’agost un pare va fer el mateix amb el Leo, de dos anys, en un hotel de Barcelona com a revenja a la mare.

A escala estatal, segons el recompte de violència de gènere, només si es tenen en compte els menors assassinats pels pares –homes–, són cinc les víctimes d’aquest any. Dues són l’Anna i l’Olivia, les dues nenes de Tenerife que el seu pare va enfonsar al mar.

Una excepció motivada

El Codi Civil de Catalunya ja impedia fins ara que els pares i les mares contra els quals hi havia una sentència ferma poguessin tenir la guarda dels fills o si hi havia indicis de violència, però ara es fa extensible a les visites i les comunicacions. “L’experiència ens diu que es protegeix la relació paternofilial, fins i tot en casos de violència masclista”, ha assegurat Ciuró, que ha deixat clar que “ara en cap cas es podrà concedir”. Segons la consellera, només es permetrà si els jutges ho motiven “de manera molt explícita”: el decret llei preveu que en els processos civils de separació i divorci els jutges puguin establir, de manera excepcional, que els progenitors tinguin un règim d’estades o de comunicar-se amb els fills sempre que s’hagin escoltat els menors i es vetlli per l’interès dels nens.

Ciuró ha explicat que es consideraran indicis suficients per aplicar la prohibició de les visites i de les comunicacions quan hi hagi una denúncia de la Fiscalia o quan s’hagi obert una causa judicial contra els progenitors per violència masclista o familiar. Un altre dels supòsits que també implicaran la prohibició serà que els pares o les mares estiguin implicats en un procés penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, així com els casos en què estiguin a la presó pels mateixos delictes.

A més, si existeix un procés penal contra el progenitor per aquest tipus de delictes o una sentència condemnatòria, no caldrà que doni el consentiment perquè els menors puguin rebre assistència psicològica. Tampoc serà necessari si les mares ja reben assistència per violència masclista. Ciuró ha valorat que les diverses novetats contribueixen a fer un pas endavant en la protecció de la vida dels nens que pateixen violència.

L’aplicació, immediata

La consellera de Justícia ha reivindicat que el canvi que el Govern ha aprovat amb el decret llei és d’aplicació immediata perquè, un cop es publiqui la modificació del Codi Civil de Catalunya, ja entrarà en vigor. Ha avançat que serà “retroactiu”: és a dir, els progenitors dels casos en què hi hagi indicis de violència podran demanar als jutges la prohibició de les visites i les comunicacions. Quan s’ha preguntat a Ciuró si els jutges poden optar per seguir el Codi Civil espanyol, en lloc del català, ha respost que la competència és de Catalunya i que es farà una “difusió màxima” del decret llei perquè arribi com més aviat millor als jutjats. “És obvi que s’ha d’aplicar el Codi civil Català”, ha dit la consellera, que ha insistit que s’haurà de tenir en compte aquesta modificació.