Societat 20/04/2016

Els pares de l’Abel no entenen com un menor va poder entrar armat

Enric Revuelta
2 min
Mostres de condol a l’institut Joan Fuster, després de la mort del professor l’any passat.

LleidaUn any després de l’assassinat d’Abel Martínez per un alumne de l’institut de Barcelona on treballava, el seu record segueix ben present. L’aniversari de la mort arriba una setmana després que la família del professor presentés una demanda al departament d’Ensenyament perquè consideren que van fallar les mesures de control de l’IES Joan Fuster. Reclamen un milió d’euros pels danys morals causats i perquè els pares depenien econòmicament del seu fill. Tant temps després dels fets que van commocionar la comunitat educativa, encara es debat com es podrien evitar casos com el de l’Abel. “Els seus pares es pregunten com és possible que un menor entrés en un col·legi armat”, explica José Antonio Calles, l’advocat de la família. El lletrat afirma que el tracte de totes les institucions amb la família del professor ha sigut “més que correcte” i que els pares de la víctima esperen que la demanda “eviti una altra tragèdia com aquesta”.

Calles explica que han demandat Ensenyament perquè consideren que el centre no va complir amb les seves pròpies normes de convivència, que estipulen que cap alumne pot entrar deu minuts més tard de l’inici de les classes. El nen va entrar una hora i mitja més tard. “La llei exigeix que si l’administració posa unes normes, ha de vetllar perquè es compleixin”, afegeix Calles. A més, explica que han demandat la conselleria perquè “quan el nen és a l’escola la responsabilitat no és dels pares, sinó del centre”.

La via penal del cas es va arxivar perquè l’agressor, que tenia 13 anys, era inimputable. Calles creu que s’haurien de canviar les lleis perquè els professors puguin accedir als informes mèdics dels menors de manera que “l’escola els proporcioni l’atenció necessària”. El lletrat afegeix que tenen constància que els pares del menor que va matar l’Abel van explicar als professors que portaven el seu fill al psicòleg però que “no hi van donar la importància necessària”.

stats