El 12,5% dels pares admeten haver pegat als fills durant el confinament, segons alerta Save the Children

Barcelona"Passar més temps en família no sempre és bonic". És l'avís de l'ONG infantil Save the Children per alertar d'una realitat massa oculta: el confinament per la pandèmia pot haver fet augmentar els casos de maltractament infantil. "Els nens i les nenes no han estat al focus de les decisions, i la violència contra la infància passa de portes endins i és molt difícil de veure i detectar", constata Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children a Catalunya. Per això cal posar en valor els que admeten aquests comportaments: en una enquesta de l'entitat, el 31% dels pares i mares asseguren haver viscut situacions de tensió o conflicte amb els fills en confinament, malgrat que només un de cada quatre reconeix haver perdut els nervis i haver cridat o insultat el menor. El "més preocupant", segons Save the Children, és que el 12,5% dels progenitors admeten haver pegat el seu fill en aquest període.

L'entitat diu que és molt difícil tenir dades sobre aquesta problemàtica. Només per posar-ne dos exemples: durant el confinament les trucades al telèfon d'atenció a les dones en situació de violència masclista han augmentat un 88%, segons l'Institut Català de les Dones, mentre que el telèfon Infància Respon va rebre 950 trucades al mes d'abril, un 32% menys que al mes de gener. A més, mentre que al gener la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI) va obrir 276 nous expedients, a l’abril només n’hi va haver 52, un 81% menys. I una tercera: segons les dades dels Mossos d’Esquadra facilitades a l’ARA, des del principi del confinament fins al 22 de maig han disminuït un 42% els casos relacionats amb menors que inclouen el maltractament i el desemparament.

Com ha pogut passar això? Segons l'ONG, les xifres demostren que els infants i famílies tenen "poc coneixement o poc accés" a aquest telèfon, i adverteixen que no és que hi hagi menys casos de nens maltractats, sinó que no estan sent detectats i, per tant, no poden ser protegits. "Un infant que passa 24 hores del dia i 7 dies de la setmana amb la persona que l’agredeix no podrà agafar el telèfon i trucar", explica Rivas.

Fins i tot, l'entitat alerta que els casos de maltractament infantil podrien haver augmentat tot i la disminució de notificacions. Segons alguns estudis i experiències prèvies a la Xina, durant el confinament es disparen factors de risc com l'estrès, l'ansietat, la inestabilitat laboral i la preocupació econòmica, i alhora desapareixen els factors de protecció, com l'escola, la xarxa comunitària, els amics, les activitats d'oci i temps lliure.

Així, l'ONG ha demanat accions molt concretes per protegir els menors: adaptar el telèfon d'Infància Respon a les necessitats dels infants –per exemple creant un número de WhatsApp–, fer més formació a docents i educadors per detectar casos o engegar campanyes de sensibilització perquè no es toleri cap forma de maltractament infantil i per donar a conèixer els canals de notificació. A nivell espanyol, demana aprovar la llei de protecció integral enfront de la violència contra la infància.

El govern espanyol aprovarà dimarts la nova llei

De fet, el vicepresident del govern i ministre de Drets Socials, Pablo Iglesias, ha anunciat aquest dijous que l'executiu espanyol aprovarà dimarts que ve al consell de ministres la llei de protecció a la infància i l'adolescència contra la violència, coneguda com la llei Rhodes, en referència al pianista que va patir abusos sexuals. Segons Iglesias, és "un pas històric" per frenar una "realitat execrable com és el maltractament i violència contra nens i adolescents".

La nova llei inclourà que el termini de prescripció dels delictes greus contra menors no comenci a comptar fins que la víctima hagi complert els 30 anys, per donar més temps a la víctima a processar els fets i reunir forces per denunciar. Ara mateix, el termini de prescripció dels delictes comença a comptar quan la víctima fa els 18 anys i els delictes prescriuen del tot entre 5 i 15 anys després, depenent de la seva gravetat.

La normativa posa deures a tots els ciutadans, que tindran l'obligació de denunciar de "forma immediata" l'existència d'indicis de violència exercida sobre menors; i als centres educatius, que hauran de comptar amb un coordinador de benestar i protecció i hauran de tenir protocols d'actuació contra l'assetjament escolar.