"La meditació t’ajuda en la depressió, l’estrès i l’ansietat, i a dormir millor”

BarcelonaQuins beneficis té la meditació?

L’altre dia un metge em deia que la recerca mèdica sobre la meditació no mostra cap efecte secundari negatiu: va molt bé per al sistema cardiovascular, per al sistema immunològic, t’ajuda en la depressió, en l’estrès, en l’ansietat; t’ajuda a dormir millor a la nit... L’única cosa en què la meditació no t’ajuda gaire és perquè et tornin a créixer els cabells... Que consti que ho segueixo intentant...! I els fruits espirituals de la meditació, descrits tant en les escriptures cristianes com en les budistes, són l’amor, l’alegria, la pau, la paciència, l’amabilitat, la bondat, la fidelitat, la dolcesa i l’autocontrol. Són qualitats que no pots mesurar com quan et prens la pressió, però són experiències molt reals. Un estudiant de màster d’administració d’empresa que tenia a la classe em deia que, dues setmanes després d’haver començat la meditació, la seva dona li va dir: “Hauries de seguir meditant...!” I ell li va preguntar: “Per què ho dius?” “Doncs perquè ara, quan ens retrobem als vespres, m’escoltes”.

¿La meditació és només per a creients?

No. De fet, aquest estudiant no era una persona religiosa. La meditació és per a tothom. No és un sistema de creences en ella mateixa. És veritat que totes les tradicions creients de la família humana tenen la meditació al centre dels seus ensenyaments, però és possible meditar fora de qualsevol sistema de creences.

Dieu que la meditació aporta autoconeixement. O sigui que, a través de la meditació, ¿he de descobrir qui sóc i quina part de la meva personalitat no va bé i he de canviar?

No. Quan medites, no et poses a pensar en tu mateix, però sí que t’adones que hi ha pors o fantasies o addiccions que et controlen. I llavors aquella part fosca que tots tenim, que preferim no afrontar, s’il·lumina i la reconeixem com una cosa que hem d’acceptar, perquè per poder-ho canviar ho hem d’acceptar. Per tant, és clar que hi ha un benefici psicològic en la meditació: ens fa més harmoniosos, més pacífics, menys porucs, menys obsessius, menys compulsius... Es tracta l’experiència del ser d’un mateix. L’Evangeli explica la història de la Marta i la Maria. Són dues germanes que un dia acullen Jesús a casa seva. La Marta va molt atrafegada, surt de la cuina, on segurament devia estar preparant alguna cosa per menjar, i protesta: “Fixa’t aquesta germana meva, que no fa res. Digues-li que em vingui a ajudar!” I Jesús contesta: “Marta, Marta, et preocupes i t’atabales per moltes coses...” És a dir, els símptomes típics del que avui dia en diríem estrès : no domina la situació i Jesús ressitua la Marta i li diu: “La Maria ha triat la millor part”. I molta gent diu, home, això és una mica injust, perquè la Marta, almenys, era a la cuina preparant alguna cosa per menjar, mentre que la Maria s’estava allà asseguda escoltant Jesús. Però no crec que això vulgui dir que la Maria fos millor. La Maria representa el ser, i la Marta representa el fer. L’important és que treballin amb harmonia. Però, amb tot, ser va al davant de fer.

Perquè ens passem la major part del temps fent.

Exactament! La meditació té a veure amb ser. I el motiu pel qual la meditació és atractiva i alhora difícil per al públic modern és perquè ens hem convertit en la Marta. Anem estressats. Si de veritat volem ser, aleshores la meditació ens ajuda a aconseguir-ho.

Però si impartiu classes en una escola de negocis, encara deveu estar ajudant els estudiants a fer més mitjançant els beneficis de la meditació.

Fer no té res de dolent, sempre que aquest fer hagi mantingut la seva vinculació amb ser. De fet, crec que la meditació et dóna energia i pots acabar fent més per mitjà de la meditació. Però ho faràs de manera menys egoista. La meditació genera un hàbit de centrar la teva vida en els altres, i per això no m’amoïna gaire això d’ensenyar meditació a empresaris. De fet, crec que és important ensenyar als líders a fer-ne. Perquè el líder ha d’entendre que la seva finalitat és fer un món millor per a la gent que lidera i no procurar pels seus interessos.

¿Li podria demanar que ens ensenyés a meditar?

I tant! Vol que ho fem ara?

Sisplau.

El primer que cal entendre és que la meditació és un viatge que va de la ment al cor. És a dir, meditar no és pensar. Ens desprenem dels pensaments. Quan meditem no intentem solucionar problemes. Evidentment, els pensaments sorgiran, però no pensem ni en el passat ni en el futur. No ens imaginem coses, ni somiem, desconnectem del flux constant que tenim de pensaments, i ho fem agafant una paraula senzilla i repetint-la de manera continuada des del començament fins al final de la meditació. La tria de la paraula és important, perquè la repetiràs tota l’estona. T’ajuda si tries una paraula d’una llengua que no sigui la teva, perquè no et distreus amb imaginacions. La paraula que jo recomano és maranatha, una paraula de l’arameu, la llengua que parlava Jesús, i que vol dir: “Veniu, Senyor!” Però mentre la diem no pensem en el seu significat. A part, el so que té i la seva llargària ajuda a asserenar la ment. Hem de dir el mot amb una atenció total. Aquesta és, doncs, la metodologia: la repetició d’un únic mot. I quan la ment es distreu, retornem a la paraula. Fins i tot en el cas que els pensaments siguin bons, com per exemple quan has solucionat un problema. Repetim la paraula sense forçar-la, donant-li la nostra total atenció. La postura és important. Cal seure amb l’esquena ben recta. Si seus en una cadira, poses els peus a terra. Les mans sobre els genolls, espatlles relaxades, relaxes els músculs de la cara, del front, de la mandíbula, i dediques uns moments a notar la inspiració i l’expiració i et vas allunyant dels teus pensaments. Seguidament, per estabilitzar més l’atenció, agafa la paraula i comença-la a repetir síl·laba a síl·laba. Escolta la paraula mentre la dius interiorment, no la visualitzis... Fem, doncs, un parell de minuts de meditació...

[El pare Freeman s’està dos minuts en silenci, amb l’esquena dreta, les mans als genolls, i els ulls tancats.]

Recomanem que la gent mediti diàriament, vint minuts al matí i vint a la tarda. És tot un repte per al públic modern, però com més ocupat estiguis, més possibilitats tens d’acabar en la meditació, perquè els seus efectes es fan sentir al llarg de tot el dia. Els nens també ho poden fer. Fa uns dies feia meditació amb uns infants de 8 i 9 anys, i els encanta. Fan tants minuts com anys tenen. És una cosa natural i intuïtiva per a ells. Nosaltres, a mesura que ens fem més grans, generem més resistències, però encara en podem aprendre...

¿Parlem de buidar el cervell de qualsevol cosa?

No, no. Es tracta d’allunyar l’atenció dels teus pensaments. Els pensaments seguiran fent acte de presència, però amb la pràctica aniràs veient que va disminuint la interrupció dels teus pensaments, es converteixen en un soroll de fons, acceptes que hi són, a voltes són més forts, a voltes menys... Però l’objectiu de la meditació no és deixar la ment en blanc, sinó centrar l’atenció de manera natural i gens afectada.

Avui encara deu ser més difícil meditar que en el temps de Marta i Maria, perquè el mòbil reclama la nostra atenció sense parar.

L’altre dia, dalt d’un avió, van seure dos nens al meu costat i els pares van anar a seure en un altre lloc i vaig pensar: “Ui, aquest parell no pararan de fer soroll...” Doncs cap problema. Va ser com seure al costat de dos executius de mitjana edat. Van treure els iPads, van encendre la pantalla i van estar completament abduïts durant les cinc hores de vol. No van voler ni menjar quan van repartir el dinar. S’està destruint el nivell d’atenció entre les generacions més joves. Els metges recomanen no deixar els infants sols davant la pantalla abans dels tres o quatre anys, ja que el seu cervell no pot assimilar els estímuls.

Les festes de Nadal són dies tristos per a molta gent, sobretot per a aquells que noten l’absència dels que estimen. Què els diríeu?

Per Nadal augmenta la tristor de molta gent perquè se’n senten exclosos. I Nadal no és una història sentimental. Potser la gent no ho sap, però la història del naixement de Jesús va ser l’última part de la vida de Jesús que es va posar per escrit. Va ser després de gairebé cent anys de reflexió sobre el significat de Crist que es va escriure aquesta història. I quin és el significat? Els místics cristians han dit: “Si Crist no ha nascut en el meu cor, aleshores el seu naixement a Betlem no té gaire significat”. Aquest naixement també ha de ser una realitat interior. La meditació és una bona manera de preparar-se per a Nadal, perquè et dóna temps d’apartar-te de l’activitat. I recordem-ho: Jesús com a persona marginada, com a refugiat. Va ser estimat i protegit pels seus pares, com ho necessitem ser tots. I els símbols del naixement de Jesús apunten cap a la nostra humanitat. Dediquem una mica de temps a donar voltes a aquesta història sota la llum de la nostra humanitat.