El pare que va matar el fill en un hotel no havia planificat la fugida
Els Mossos pensen que l’home es va penjar poc després de l’assassinat
BarcelonaLa nit del 24 d’agost, Martín Ezequiel Álvarez Giaccio va evitar la porta d’entrada per sortir de l’Hotel Concòrdia de Barcelona, on acabava de matar el seu fill de dos anys asfixiant-lo. En pocs minuts, l’home es va plantar amb un taxi a la terminal 1 de l’aeroport del Prat, que va ser el lloc on va posar punt final a una fugida que, segons els Mossos d’Esquadra, no havia planificat. La policia pensa que, un cop al Prat, l’home va córrer per l’exterior de l’aeroport “amb objectiu no se’l veiés”. Va saltar les tanques del recinte fins que va arribar en una zona esbardissada al costat del Llobregat, on es va suïcidar penjant-se amb el cinturó que portava.
El cap de la divisió d’investigació criminal (DIC) dels Mossos a Barcelona, l’inspector Josep Naharro, explica que els agents de la unitat aquàtica van localitzar el cadàver d’Álvarez aquest dimecres a les 13.15 h en un canal d’aigua, amagat entre canyes en un espai de difícil accés. Naharro diu que l’home no volia “que se’l trobés”. Abans s’havia inspeccionat la zona a peu i per aire –amb dron– i no s’havia vist el cos. Però la “lleu olor de putrefacció” que desprenia ara, apunta l’inspector, va alertar els agents, que estaven pendents de l’aigua i la vegetació. El cadàver estava en descomposició perquè el lloc és humit i calorós, motiu pel qual no se’l podia identificar físicament, assegura Naharro. En canvi, la jutge de guàrdia del Prat va considerar “plenament” que corresponia a Álvarez, l’home més buscat a Catalunya feia tres setmanes.
La policia científica dels Mossos ha confirmat aquest matí, una vegada ha comparat les empremtes del cos amb les que constaven al document d’identitat d’Álvarez, que efectivament és ell. Quan els investigadors van inspeccionar el cadàver no van localitzar diners, cap bitllet d’avió ni documentació –el seu passaport l’havien trobat en un habitatge quan el buscaven–. Això els fa creure que l’home no tenia cap pla per escapar-se i que es va penjar poques hores després de l’assassinat. Un extrem que podrà acabar de determinar l’autòpsia. Naharro diu que desconeixen què va motivar que Álvarez decidís anar a l’aeroport del Prat, tot i que pensa que potser volia “despistar” els investigadors.
Els Mossos no han trobat cap indici que l’home tingués el suport d’una altra persona ni que intentés contactar amb el seu entorn familiar i d’amics un cop ja havia comès el crim. Els investigadors també havien comprovat que Álvarez no havia activat el mòbil ni havia fet cap moviment de diners. Tampoc han detectat que deixés cap nota de comiat abans de suïcidar-se. La policia sospita que l’home, sense antecedents, no portava dies ideant l’assassinat, sinó que el va planificar en molt poc temps. De fet, quan Álvarez va enviar a la mare del nen –la parella s’acabava de separar– els següents missatges: “Te’n penediràs” i “Et deixo a l’hotel el que et mereixes”, ella de seguida va avisar la policia, que quan va arribar a l’habitació ja va localitzar el menor mort.
La hipòtesi de viu o mort
Naharro explica que els Mossos treballaven amb dues hipòtesis: que l’home estigués viu o mort. Com que pensaven que Álvarez podia intentar fugir, això va provocar que l’endemà del crim, el 25 d’agost, la policia activés múltiples unitats a tot Catalunya per trobar-lo. També van decidir difondre la seva foto aquell mateix dia perquè la gent el pogués identificar si agafava un mitjà de transport. Arran d’aquesta crida els Mossos van rebre un centenar d’avisos que van verificar, un dels quals els va portar fins a un home que feia autoestop i que va resultar ser un turista holandès. Les trucades van servir per situar el Prat com l’últim lloc on s’havia vist Álvarez.
El fet que la policia cregués que l’home podia estar viu, va implicar que posessin una protecció de 24 hores a la mare del nen que ara es preveu retirar. La dona també ha rebut el suport del grup d’assistència a la víctima. L’advocada de la família, Carla Vall, diu que volen recórrer a la via civil per demanar una compensació econòmica.