"El meu fill volia morir-se", la colpidora carta al Papa del pare que va destapar el cas Maristes

BarcelonaEl pare que va destapar l'escàndol d'abusos sexuals a menors de l'escola Maristes de Sants-les Corts de Barcelona ha enviat una colpidora carta al papa Francesc en què explica què li va passar al seu fill. També demana al Papa que es disculpi, creï una comissió d'investigació sobre l'afer i impulsi una condemna pública. "Que diguin la veritat d'una vegada i deixin de fer patir tant les víctimes com les famílies", exigeix.

"L'actitud del centre ha estat d'opacitat, reserva, mitges veritats o fins i tot mentides", diu Manuel –que no vol fer públic el seu cognom– a la carta. "El centre assegura que ens va oferir ajuda psicològica" per al noi, continua, "i que els nostres advocats i els seus treballarien junts". "No és cert", afegeix, "ens van tancar la porta a la cara, dues vegades".

El pare que va destapar el cas Maristes també explica al papa Francesc la història del seu fill. Tot seguit podeu llegir el seu relat traduït al català:

El meu nom és Manuel, sóc el pare d'un exalumne del col·legi de Maristes Sants-les Corts de Barcelona, Espanya, que va patir agressions sexuals continuades per part d'un professor d'aquest centre, Joaquín Benítez.

Vaig denunciar aquests abusos fa poques setmanes, a mitjans del mes de gener, i des de llavors els Mossos d'Esquadra (policia autonòmica de Catalunya) no deixen de rebre noves denúncies per fets similars a la mateixa escola i se n'estan denunciant altres de la mateixa ordre Maristes. El del meu fill no era un cas aïllat. Hi ha moltes víctimes.

El cas del meu fill

El meu fill va començar secundària el 2007 i va marxar el 2010. Vam mantenir dues reunions amb la cap d'estudis abans de treure'l del col·legi el 2010, amb 15 anys acabats de fer i sense acabar segon d'ESO. La directora va confirmar que patia 'bullying' per part de cinc alumnes, ens va dir que ja havien contactat amb els cinc menors i que poca cosa més podien fer-hi. A la pràctica, ens van convidar a treure'l del col·legi.

Intentem esquivar la seva interrupció escolar inscrivint-lo en cursos de formació alternatius. Va acabar-ne un de perruqueria, de dos anys. Després va començar a treballar. Però de cop i volta li van flaquejar les forces. Sense entendre què passava, vam veure que es tancava a l'habitació. Pres d'una espiral autodestructiva, va començar a dir-nos que tenia "ganes de morir-se" i que se sentia "un desgraciat". A la meva dona li preguntava per què "l'havia portat a aquest a món". I així cada nit, durant més d'un any.

Fins que la meva dona es va enfadar. El 23 desembre 2013 la seva mare li va dir que no podia tolerar més la seva actitud i que si no li deia què li passava, hauria de fer-lo fora de casa. El meu fill es va tancar a l'habitació. Cap a les 3 de la matinada, li va enviar un WhatsApp:

-Mama, t'haig d'explicar una cosa.

-Digues-me.

-Tu tens secrets amb el papa?

-No tinc secrets, no em deixis amb l'ai al cor, digues-m'ho.

-No t'enfadis amb mi, t'haig d'explicar una cosa però no t'enfadis.

-Digues-ho ja.

-El professor de gimnàstica va abusar de mi.

La meva dona es va aixecar i se'n va anar a la seva habitació. Es van passar la resta de la nit plorant. L'endemà al matí, la meva dona em va explicar que Benítez havia abusat del meu fill des dels 13 als 15 anys. Vaig entrar en còlera i vaig trucar per telèfon al centre. Era Nadal i em va atendre algú de manteniment. Li vaig dir que era una cosa urgent i que havia de parlar amb la direcció del centre. Llavors el meu fill ja tenia 19 anys.

La reunió va ser el dia 30 de desembre del 2013, em va atendre la directora del centre. A ella li vaig dir que el meu fill havia patit abusos de Benítez, que el meu fill estava tan enfonsat que no tenia ganes de viure. Va respondre que el senyor Benítez ja no era al centre perquè l'havien acomiadat per abusos a un altre alumne el 2011. Em va dir que l'únic que podia fer era presentar una denúncia. Vaig insistir que el meu fill estava "enfonsat" i que necessitava ajuda. Es va limitar a reiterar que el que havia de fa era posar una denúncia.

Poc després vam tenir una segona entrevista, amb un germà de la Fundació Champagnat. Va dir exactament el mateix que la directora. L'entrevista va durar escassament 10 minuts. No podíem denunciar mentre el meu fill continués enfonsat. El primer era la seva salut, intentar ajudar-lo, amb psiquiatres i psicòlegs. A principis del 2016, després de comprovar que el meu fill es trobava millor, vaig parlar-hi i li vaig dir que tenia alguna cosa a dins que m'obligava a denunciar Benítez, perquè no fes mal a ningú més. El vaig denunciar el 18 de gener. El meu fill va presentar la seva denúncia deu dies després, el 28 de gener.

Quan va tornar de la comissaria, em va deixar llegir-la. Vaig descobrir horroritzat que no havia estat un abús ocasional. Benítez l'havia agredit sexualment de manera continuada des que va entrar als Maristes: "Se li va asseure damunt dels genitals fent diversos moviments, arribant a penetrar...", "Es despullava completament i li va realitzar diverses fel·lacions i masturbacions", "va demanar al denunciant que li toqués i li realitzés alguna masturbació", "va haver de falsificar notes per no assistir a les classes de gimnàstica".

La carta és més llarga, en total fa sis pàgines, i enumera els altres casos que han esclatat després de la denúncia contra Benítez. Aquí la podeu llegir sencera, amb els noms de la víctima i la seva adreça difuminades per protegir la seva intimitat.

Els Mossos d'Esquadra han rebut en les últimes setmanes una trentena de denúncies pels abusos sexuals que haurien comès com a mínim set professors i un monitor dels Maristes. De moment hi ha tres causes judicials obertes contra Benítez, un sotsdirector que ha estat apartat del centre de Sants-les Corts i un monitor que ja havia estat detingut al desembre.

"La societat demana respostes de sa santedat i crec que hi ha d'haver una resposta contundent al mal causat i a l'ocultació del delicte", diu Manuel a la carta. També reclama al Papa que impulsi una comissió d'investigació i una denúncia pública de rebuig a qualsevol delicte sexual als menors i adolescents per part dels Maristes.

"Ni les víctimes ni els seus familiars, que també pateixen, podem entendre com es poden ocultar uns fets que fan tant de mal. Per què després de tants avisos de pares els Maristes no van actuar?", pregunta el pare en la carta al Vaticà.

Manuel també sol·licita al papa Francesc que els Maristes demanin perdó a les víctimes, que dimiteixin els càrrecs que haurien ocultat abusos als col·legis d'aquesta ordre, que hi hagi reparació per a totes les víctimes "sense excepció" i que diguin "d'una vegada la veritat i deixin de fer patir tant les víctimes com les seves famílies".