Sense parc infantil per culpa de les xeringues
Les famílies de la Mina denuncien que sense gronxadors hi ha més drogoaddictes
Barcelona“Aquest era l’únic espai segur i tranquil que teníem al barri de la Mina, i ens l’han pres”, lamenta Jacobo Muñoz, educador de l’Associació Casal Infantil La Mina. Parla del Parc del Besòs, que s’ha quedat sense dues de les tres zones infantils que tenia per culpa de les xeringues que s’hi acumulen. Actualment només se’n conserva una, que és petita i ha d’estar enreixada per evitar que els drogodependents també hi entrin. El tancament de les altres àrees es va produir el gener del 2018 i, un any i tres mesos després, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), gestora del parc, i l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, que n’és el propietari, encara no han solucionat el problema.
L’any 2017, abans del tancament, es van recollir 24.556 xeringues a tot Sant Adrià del Besòs, 6.467 de les quals al Parc del Besòs (unes 18 al dia), a la Mina. Per evitar el risc que les xeringues suposen per als infants, l’AMB va decidir retirar els gronxadors. Però la mesura ha provocat que encara creixi més la presència de toxicòmans: l’any 2018 es van recollir al parc 15.699 xeringues, més del doble que el 2017, segons l’Ajuntament. La situació espanta els veïns del barri, que denuncien que, sense gronxadors i zona infantil al parc, hi ha més drogoaddictes.
L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, defensa que el problema l’ha de resoldre l’AMB, però els veïns assenyalen el consistori: “Això és Sant Adrià del Besòs i l’Ajuntament hi ha de fer alguna cosa”. L’Associació del Casal d’Infants i l’Associació de Veïns del barri s’han posat en contacte amb l’AMB diverses vegades i els asseguren que, tot i que ells van retirar els gronxadors, estan a l’espera que l’Ajuntament decideixi quina mesura es pren. L’AMB va explicar a l’ARA que els gronxadors “s’han retirat fins que millorin les condicions de seguretat al parc” i va assegurar que tenen la “custòdia dels elements” i, per tant, “quan pertoqui” els tornaran a instal·lar.
Recollida de xeringues
Al parc cada tarda, des del gener del 2018, hi ha un servei d’educadors de carrer de la Creu Roja. Recullen residus i intenten derivar els drogodependents a la sala de venipunció o, com a mínim, garantir que no deixin xeringues per terra, on a pocs metres hi juguen nens. “No podem netejar la zona més afectada, que són les vies de tren”, lamenta Thais Maya, una de les educadores. El lloc on s’acumulen més xeringues és la zona del parc que pertany a Adif, a la qual no es pot accedir sense permís. Fonts de l’empresa pública asseguren que netegen la zona cada tres o quatre mesos. En el seu moment, explica la companyia, hi va haver "un acord amb l’Ajuntament de Sant Adrià per dificultar que els drogodependents llencin els residus a les vies i es va fer una tanca més alta”. Malgrat la mesura, la tanca s’obre fàcilment i l’alçada no suposa un problema per a ells. La setmana passada van avançar que abans de l’estiu renovaran la tanca i n’instal·laran una de 2,5 metres d’alçada per evitar que els toxicòmans hi accedeixin.
El servei de recollida que fa la Creu Roja només se centra en les agulles i xeringues, però no en l’altre material –petites ampolles o l’embolcall dels estris que utilitzen– i això fa que la por entre els veïns creixi perquè “hi ha brutícia relacionada amb la droga”, explica l’entitat dedicada als infants de la Mina.
Un altre punt que encara cal millorar és el servei de vigilància: tot i haver-hi una comissaria de Mossos d’Esquadra just davant del parc, no hi ha cap agent supervisant la zona. Les associacions de veïns de Sant Adrià del Besòs –dels barris de la Mina i del Besòs– declaren que “mai han tingut vigilància nocturna” i que “hi ha zones per les quals la policia no passa durant tot el dia i que l’excusa és que no hi ha personal”. De la mateixa manera, l’alcalde comenta que la vigilància és insuficient perquè “molts agents estan de baixa”.
Precintes al Raval
El tancament dels narcopisos al barri del Raval també ha influït en l’increment de toxicòmans que van a punxar-se a la Mina. Les dades de l’Ajuntament expliquen que només durant el mes d’octubre –quan es van desallotjar els pisos del Raval– es van recollir 1.005 xeringues i, dos mesos més tard, la xifra ja ascendia a 2.444. De fet, tant l’alcalde com la Creu Roja i les entitats veïnals coincideixen que es va percebre un creixement. “El Raval ha sigut un punt d’inflexió, ara tots venen cap aquí”, explica el president de l’Associació de Veïns del Besòs.
“Colau ha tret el problema del Raval i l’ha traslladat aquí”, denuncien des de l’Associació de Veïns de la Mina, i consideren que el problema es resoldria si hi hagués voluntat política: “Si Barcelona ho volgués treure es podria, però diuen que la Mina és un problema econòmic de sempre i no fan res. Aquí mai es fa res”. L’alcalde del municipi creu que la problemàtica de la drogoaddicció a la zona ve d’una “pobresa estructural, amb persones que no acaben de sortir de la crisi”. Tot i així, segons les dades de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, els usuaris de la sala de venipunció de la Mina provenen en el 67,2% dels casos de Barcelona i només el 2,5% són de Sant Adrià, mentre que la resta són d’altres municipis.
A l’espera que l’AMB retorni les zones infantils, l’Associació Casal Infantil La Mina i les famílies del barri han recollit un centenar de signatures per exigir un parc digne, segur i que incorpori els gronxadors. “El parc és un espai molt necessari”, reivindica l’entitat, que explica que les famílies en volen fer un ús lliure, ja que ara la zona enreixada només està oberta de 16 a 19 hores i no permet grans activitats.