La paradoxa del sí del PP a la independència de Bellaterra

Cerdanyola del VallèsL’entitat municipal descentralitzada (EMD) de Bellaterra ahir va tornar a fer coincidir una acció a favor d’independitzar-se de Cerdanyola del Vallès amb un dia clau per al procés d’autodeterminació de Catalunya. Pels volts de l’Onze de Setembre, la ciutat jardí noucentista de xalets entre pins va celebrar una consulta amb més del 94% dels vots a favor del municipi propi. Ahir al matí va aprofitar el ple de desconnexió al Parlament i el primer aniversari del 9-N per dur a terme una acció reivindicativa per reclamar als partits impulsors de la llei de consultes que facilitin el desig de nou de cada deu bellaterrencs. Amb crits de “Bellaterra independent”, un centenar de veïns van tallar amb urnes a quarts de vuit la carretera BV-1414 –l’accés des de l’AP-7– per exigir “respecte” al resultat de la consulta i “reclamar” a les formacions pro dret a decidir que l’apliquin al litigi local.

Es tractava, de fet, d’una reacció dels veïns a l’oposició a la segregació de tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Cerdanyola llevat del PP, la cinquena força al municipi –quarta a Bellaterra– en les eleccions locals del maig. Segons l’EMD, després de dissenyar i aprovar la llei de consultes i de donar suport a la votació bellaterrenca, aquestes formacions “ara voten en contra de la independència de Bellaterra”. Només amb l’oposició dels tres regidors populars, el ple municipal del 29 d’octubre va aprovar una declaració institucional en què es manifesta, explícitament, contra la segregació, i proposa que es creï una taula de treball que “millori el conveni” amb l’EMD perquè els veïns rebin serveis “de manera eficient”, que el document resultant se sotmeti a una nova consulta i que es constitueixi una comissió bilateral permanent que resolgui els “problemes que sorgeixin”.

El PP ho portarà al Parlament

“És molt trist haver arribat fins aquí”, declarava a l’ARA el president de l’EMD, Ramon Andreu, dels independents Gent per Bellaterra, davant de l’oposició del consistori cerdanyolenc a fer efectiu el contundent resultat de la consulta. Per Andreu, aquesta negativa “està posant sobre la taula una contradicció espectacular en la manera de fer política dels partits que estem pel dret a decidir”: que el defensin en l’àmbit nacional però no a l’Ajuntament de Cerdanyola. “I els ideals, llavors, on són?”, es pregunta. Dins de l’EMD, però, CDC i ERC sí que s’han manifestat a favor de la secessió. Malgrat això, ara com ara la causa de Bellaterra –el seu debat parlamentari– té un únic aliat clar: el PP. “Quan estigui en ple funcionament el Parlament, ho entrem”, assegura Andreu, que demana: “Volem que la gent es comprometi ara. És un tema tan clar que no pot ser que esperem que n’hi hagi un debat”.

Des del govern de Cerdanyola, que va facilitar la consulta, es manté el discurs de mà estesa, si bé s’interpreta el vot dels bellaterrencs com la manifestació d’un malestar fruit de l’etapa anterior, amb alcaldessa del PSC, i es defensa que un nou encaix generaria comoditat i evitaria el trencament. L’alcalde cerdanyolenc, Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola (referent local de la CUP), ha reiterat el “respecte” per la consulta bellaterrenca, “la qual cosa no vol dir –ha remarcat– compartir opinions sobre l’encaix” de Bellaterra al municipi vallesà. Aquestes mateixes fonts reiteren “l’oferiment” que l’Ajuntament i l’EMD “parlin i arribin a un acord polític, i tanquin els conflictes als tribunals dels darrers anys”. Escolà també ha recordat que, en tot cas, “pertoca a l’EMD portar [la demanda d’independència] al Parlament, una institució amb la potestat per tramitar-la i sancionar-la, si escau”. El pròxim capítol de l’estira-i-arronsa tindrà lloc el dimarts 17 a l’EMD, on Bellaterra convoca tots els partits amb diputats al Parlament perquè “clarifiquin” la seva postura.