Les papallones que viuen en latituds altes corren més perill d'extinció

BarcelonaLes papallones que viuen en les latituds més altes corren més risc d'extinció, segons un estudi publicat aquest divendres en què ha participat el Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya. L'estudi s'ha basat en dades recopilades durant 20 anys per la 'Butterfly Monitoring Scheme' de Regne Unit i de Catalunya i els resultats demostren que les papallones que viuen en latituds altes pateixen més alts i baixos en la mida de la seva població.

La feina, que publica la revista científica 'Ecography', també conclou que el paisatge divers i complex fa que les poblacions de papallones es mantinguin més estables, segons els autors de la investigació, Constantí Stefanescu i Ferran Páramo, biòlegs del Museu de Ciències Naturals de Granollers (Vallès Oriental) i, el primer, també investigador associat del CREAF. Segons Stefanescu, els resultats indiquen que la mida de les poblacions de papallones fluctua de manera diferent en funció de la latitud en la qual viuen.

Així, en les latituds altes, com la de les illes Britàniques, les poblacions de papallones pateixen alts i baixos més dràstics que en les latituds més baixes, com les de Catalunya. "Els ecòlegs sabem que quan la mida d'una població és molt inestable hi ha més risc que s'extingeixi, per tant els resultats d'aquest estudi també indiquen que en les latituds altes hi ha més probabilitat que algunes espècies s'extingeixin", ha reiterat Stefanescu.

La feina és fruit d'una col·laboració entre científics anglesos i catalans, a partir de l'exploració de les dades dels projectes de seguiment de papallones britànic (ukBMS) i català (cBMS). La feina es basa en l'anàlisi de les dades recollides durant 20 anys en el marc dels dos projectes sobre una trentena d'espècies de papallones presents tant a Catalunya com a les illes Britàniques, enclavaments on els biòlegs han comprovat que la temperatura i la diversitat del paisatge són claus per assegurar la supervivència de les papallones.

Segons els investigadors, les fluctuacions intenses es relacionen amb el clima de les latituds altes, molt fred i poc favorable per a aquests insectes, que necessiten el sol per regular la seva temperatura. "Aquesta idea es confirma per un altre anàlisi amb dades de l'ukBMS en el que es demostra que a les illes britàniques, durant els últims 30 anys, s'han reduït les fluctuacions en la mida de les poblacions de papallones per l'augment de temperatures que comporta el canvi climàtic", ha assegurat Stefanescu.

L'estudi demostra que l'estructura del paisatge també ajuda a explicar aquestes fluctuacions i que quan és molt divers, tant en el tipus d'ambients com en la complexitat del terreny, les poblacions fluctuen menys. Segons el científic del CREAF, aquest resultat té implicacions importants en la biologia de la conservació, ja que indica la necessitat de protegir els paisatges en mosaic i evitar que s'uniformitzin (el que passa, per exemple, com a resultat de l'expansió de l'agricultura intensiva o de les masses forestals). També demostra la importància de conservar els paisatges complexos en àrees de muntanya on, gràcies a l'existència de microclimes variats, les papallones poden trobar diversos refugis quan les condicions climàtiques són extremes. Segons els autors de l'estudi, aquest fet és especialment important a l'àrea mediterrània, on les prediccions del canvi climàtic apunten a una incidència cada cop més gran de les sequeres, amb els conseqüents efectes molt negatius sobre les plantes i animals que allà viuen.