El papa Francesc convida l'Església a "integrar" tots els divorciats
El Papa publica 'Amoris laetitia', l'exhortació apostòlica sobre la família, en què evita condemnar l'homosexualitat
RomaJa n'hi ha prou de condemnes i judicis rigorosos cap a les persones que no compleixen amb "l'ideal" de família cristiana, perquè cal integrar "tothom" en la vida de l'Església catòlica. El papa Francesc clou així, amb l'exhortació apostòlica titulada 'Amoris laetitia' [L'alegria de l'amor], la reflexió sobre la família que va obrir ell mateix convocant els bisbes de tot el món a dos sínodes a Roma, el 2014 i el 2015. El text, que surt avui publicat en diverses llengües, és una crida a l'amor basat en el respecte i no en el domini de l'altre, sigui un cònjuge o un fill.
Francesc respecta en aquesta exhortació l'esperit del document que van aprovar els bisbes a Roma l'octubre passat, però va més enllà. El document dels sínodes obria la porta, per exemple, a la comunió dels divorciats tornats a casar, però de manera molt tímida i enrevessada, subjecta a interpretacions. El Papa argentí ara revalida de manera clara que s'ha acabat el temps de proscriure "per sempre" els divorciats. Cal saber-los "acompanyar" cap a la comunió plena amb la vida sacramental de l'Església, però no a la lleugera ni de manera automàtica, sinó després d'un "itinerari d'acompanyament i discerniment". "No hi ha receptes senzilles", assegura.
Francesc es deté breument en l'homosexualitat, que va provocar grans debats en els dos sínodes anteriors, fins al punt que la discussió va desaparèixer del document final, i ho fa de manera nova. No només reitera que "tota persona, independentment de la seva tendència sexual", ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, "procurant evitar tot signe de discriminació injusta", sinó que evita condemnar l'homosexualitat, com ha fet tradicionalment l'Església. De cara a les famílies que tenen un fill gai, l'Església les ha "d'acompanyar respectuosament", amb la finalitat que els gais "puguin comptar amb l'ajut necessari per comprendre i realitzar plenament la voluntat de Déu a la seva vida". No exclou, per tant, que Déu accepti l'homosexualitat.
Francesc escriu, a banda, que la unió entre gais "no pot equiparar-se al matrimoni", però afegeix el matís que el que cal rebutjar són les equiparacions "simplistes". Alhora, a l''Amoris laetitia', el Papa diu: "S'ha d'integrar a tothom", i "no només els divorciats", sinó a "tothom, en qualsevol situació en què es trobin".
Francesc renuncia a dictaminar una norma general sobre com acollir els divorciats i altres famílies diferents de la "ideal", perquè afirma que cal analitzar cada situació cas per cas. I, a més, escriu que no tot s'ha de decidir des de Roma, sinó que cada església local ha de poder adaptar-se al seu context.
Ara bé, precisament publica una exhortació apostòlica després de dos sínodes per poder tenir la força suficient per canviar l'actitud dels catòlics més rígids, encara molt influents. L'Església no ha de ser "una duana", sinó "un far per il·luminar els qui han perdut el rumb o es troben enmig de la tempesta". Cal evitar aplicar "lleis morals" com si fossin "roques contra la vida de les persones", perquè "no tot és blanc o negre". Cal tenir en compte "els atenuants" d'un divorci, per exemple, i "en certs casos", entendre que precisament són els sagraments els que ajuden les famílies. "L'eucaristia no és un premi per als perfectes, sinó un remei generós i un aliment per als febles", i "el confessionari no ha de ser una sala de tortures, sinó el lloc de la misericòrdia del Senyor".
Abans de donar els sagraments, això sí, cal incentivar "un examen de consciència". "Invito els fidels que viuen situacions complexes que s'apropin amb confiança a conversar amb els pastors o laics que viuen entregats al Senyor". Han d'examinar com s'han portat amb l'excònjuge en el passat i també ara, com s'estan educant els fills.
En un altre passatge, per exemple, escriu: "Als pares separats els prego: 'Mai, mai, mai preneu el fill com a ostatge'", "que no siguin els fills els que carreguin el pes de la separació". "Que creixin sentint que la mare parla bé del pare, encara que no estiguin junts, i que el pare parla bé de la mare". La comunió podrà arribar quan s'hagin resolt situacions que podrien provocar "escàndol", però sempre tenint en compte que, sempre que hi hagi humilitat, "la misericòrdia de Déu no és negada a ningú".
Francesc, amb tot, reitera que l'Església ha de promoure el matrimoni cristià, "amb un esforç pastoral per prevenir les ruptures", que són "un mal". El matrimoni cristià "es realitza plenament en la unió entre un home i una dona, que es donen recíprocament en un amor exclusiu i en lliure fidelitat, es pertanyen fins a la mort i s'obren a la comunicació de la vida". Ara bé: "Altres formes d'unió contradiuen radicalment aquest ideal, però algunes el realitzen al menys de manera parcial i anàloga", i l'Església n'ha de "valorar els elements constructius".
Francesc clou l'exhortació parlant de la mística de la família. "Una comunió familiar ben viscuda és un veritable camí de santificació en la vida ordinària i de creixement místic, un mitjà per a la unió íntima amb Déu". El cònjuge ja no "pretén que l'altre saciï completament les seves necessitats", actitud que sovint desemboca en divorci, però sí que somia "a construir un món on ningú se senti ja sol".
