Un aliat del Papa defensor dels refugiats dirigirà l'Església catalana
Juan José Omella rellevarà Lluís Martínez Sistach a l'arquebisbat de Barcelona
BarcelonaL'actual bisbe de Logronyo, Juan José Omella, serà, a falta del nomenament oficial del Vaticà que es farà aquest divendres al migdia, el nou arquebisbe de Barcelona en substitució de Lluís Martínez Sistach. El nom d'Omella ja s'havia sentit feia mesos a les travesses per rellevar un Sistach que feia tres anys que ocupava el càrrec de forma interina, després que complís els 75 anys que es consideren reglamentaris per a la jubilació.
El possible nomenament d'un "paracaigudista" havia aixecat dubtes entre part de l'Església catalana, que el veia com una persona aliena a la realitat del país. En un article publicat a CatalunyaReligió.cat al gener, es va indicar que, tot i que segur que seria rebut amb cordialitat, el seu hipotètic nomenament no aixecava gaire entusiasme perquè es preferien noms com el del bisbe auxiliar de Sistach, Sebastià Taltavull, o bé el de l'actual arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives.
En tot cas, Omella destaca per ser un dels aliats més potents que té el papa Francesc a Espanya. De perfil social i amb certa dosi de sensatesa, ha sigut l'encarregat de portar al summe pontífex algunes qüestions espinoses com la dels abusos sexuals. De fet, Omella va néixer a Cretes, un municipi de la zona del Matarranya, a la Franja, i la seva llengua materna és el català, tot i que tota la seva carrera eclesiàstica l'ha desenvolupat a Saragossa i Logronyo –a més de l'antic Zaire, Lovaina i Jerusalem–. No obstant, té molta relació amb el seu poble natal ja que el visita amb freqüència.
Fonts coneixedores de l'Església consultades per l'ARA han explicat que Omella és un bisbe de "perfil social, proper als pobres i als que pateixen" que respon "al projecte d'Església que té el Papa"."És un bisbe amb olor d'ovella que s'ha dedicat molt a la dimensió de caritat de l'Església, vinculat a Càritas i a Mans Unides i és una persona que coneix els anhels i les esperances de la societat d'avui", han explicat les mateixes fonts.
Tot i que el seu nom ha pogut causar sorpresa en no ser un bisbe català, el nomenament d'Omella s'ha d'entendre com una aposta personal del Papa. "Era el candidat del Papa i li té un afecte i atenció especial", ha declarat fonts religioses. El Papa ha primat la vessant social per sobre del perfil catalanista. Tot i això, Omella es considerat un home equilibrat coneixedor de la idiosincràsia de Catalunya. "No podem dir, a priori, que sigui contrari al procés català perquè no li coneixem cap declaració en aquesta línia", han dit fonts religioses consultades per l'ARA.
Omella va néixer l'any 1946. Va estudiar al seminari de Saragossa i en centres de Lovaina i Jerusalem. També va ser un any missioner a l'antic Zaire. Va ser ordenat sacerdot el 1970 i entre el 1990 i el 1996 va ser vicari episcopal de la diòcesi de Saragossa. Aquell mateix any va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i tres anys més tard es va convertir en el bisbe de la diòcesi Barbastre-Montsó. Després d'anys com a administrador apostòlic a Osca i Jaca, l'any 2004 es va convertir en el bisbe de la diòcesi de Calahorra i la Calzada-Logronyo, el càrrec que ocupa actualment, a més de ser membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social.
El perfil social del probable substitut de Sistach es concreta en el fet que és el consiliari de l'ONG Mans Unides o en diverses declaracions que ha fet durant els últims mesos. Per exemple, va demanar la creació d'un fons per ajudar aturats sense ingressos que es podria nodrir, entre d'altres, de l'aportació econòmica voluntària dels sacerdots. També va demanar al setembre, i després que el Papa fes una crida a acollir els refugiats, que els sacerdots de la Rioja animessin els feligresos a acollir amb "generositat i afecte" aquestes persones, unes declaracions totalment oposades a les que va fer, per exemple, l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, que va dubtar de la idoneïtat d'aquesta acollida. De fet, Omella va disposar dues cases de la seva diòcesi, amb 170 places, per acollir refugiats, una política similar a la que va propugnar el mateix Sistach.
En una de les seves últimes declaracions, Omella també va assegurar que els partits polítics "han de deixar de banda la ideologia i els partidismes" i treballar de forma conjunta i amb altres entitats per aconseguir un pacte social en què pugui participar tothom i no s'aïlli a ningú.
