El panot, un símbol barceloní
Les lloses més famoses de la ciutat es van estandarditzar el 1906 per homogeneïtzar la pavimentació i resoldre els problemes de fang
BarcelonaAl vestíbul de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia, el terra està cobert d'unes lloses dissenyades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. El dibuix, una flor amb quatre pètals, recorda al panot de flor barceloní. Tot i això, segons la dissenyadora industrial, màster en Disseny Urbà i autora de la tesina "El model de Barcelona d'espai públic i disseny urbà", Danae Esparza, les lloses de la Casa Amatller no són l'origen del clàssic panot de flor barceloní: "Si ens hi fixem veurem que hi ha grans diferències entre aquesta llosa i el panot que s'ha utilitzat pels exteriors. La de la Casa Amatller està feta amb pedra natural i el relleu està fet tot en baix relleu; en canvi, les de l'exterior són llosetes de ciment hidràulic i el baix relleu només es troba al contorn de la flor", argumenta la dissenyadora.
El 1906 es van estandarditzar cinc models de panot: el de flor, el de calavera, el de cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i, per últim, el de quatre pastilles, el més estès als carrers de Barcelona. En l'actualitat, tot i que també es fan servir molts altres tipus lloses com les de granit o formigó, d'aquests panots de principis del segle passat només s'instal·len el de flor i el de quatre pastilles, considerats, respectivament, el panot històric i el més funcional. De fet, el panot ocupa uns cinc milions de metres quadrats del sòl barceloní.
L'origen de Can Fanga
El panot, unes lloses de 20 per 20 centímetres, es va començar a utilitzar per resoldre els problemes de fang que tenia la ciutat a l'entrada del segle XX. "La urbanització de l'Eixample va començar de manera molt dispar. Cada veí pavimentava els 2,5 metres davant de la seva casa amb el material que l'Ajuntament autoritzava com a asfalt, pedra natural o ciment. El 1906, la pavimentació era tan caòtica que hi havia molt de fang i es coneixia Barcelona com Can Fanga", explica Danae Esparza, fent referència a les vinyetes d'humor gràfic de l''Esquella de la Torratxa', on s'il·lustrava, satíricament, una capital enfangada. La utilització del panot va representar la fi d'aquests problemes de pavimentació.
El mosaic infinit de Gaudí
Al passeig de Gràcia trobem un altre tipus de lloses, les dissenyades per Antoni Gaudí el 1904 i que estaven pensades per a l'interior de la Casa Batlló. El seu disseny és una altra mostra de genialitat gaudiniana: amb una sola peça es pot fer un mosaic infinit d'elements marins.
