Espanya només aprova un 5% de les sol·licituds d'asil
Les peticions de protecció internacional cauen un 25% a tot l'Estat l'any de la pandèmia
BarcelonaA Espanya es va aprovar una de cada vint sol·licituds d’asil l’any passat. És una de les principals conclusions de l'informe anual publicat per la Comissió Catalana del Refugiat (CCAR), que recull que de les més de 88.000 peticions de protecció internacional que l'estat espanyol va rebre el 2020, només es van resoldre favorablement un 5% del total –és a dir, uns 6.000 expedients–, lluny del 33% de la mitjana dels països de la Unió Europea. Alhora, Espanya va autoritzar la residència per raons humanitàries a prop de 41.000 persones, la majoria de les quals procedents de Veneçuela.
En termes generals, el 2020 va ser l'any amb més peticions resoltes, prop de 115.000, el doble que el 2019 i gairebé deu vegades més que el 2018. Tot i això, encara s'amunteguen a l'Oficina d'Asil més de 103.000 peticions pendents de resoldre, i alguns processos s'han alentit a causa de les restriccions. "Durant tot l'estat d'alarma les persones no van poder sol·licitar protecció internacional o renovar les seves documentacions", ha denunciat durant la presentació de les dades Estela Pareja, directora de la CCAR, cosa que implica, entre altres coses, "no poder signar un contracte de treball o obrir un compte en un banc".
Entre els demandants d’asil atrapats en les deficiències del sistema d’acollida hi ha gent que fuig de la violència de les bandes d’Hondures o que ho fan de països com l'Iran per motius religiosos. La majoria d'expedients, però, són de persones originàries de Colòmbia, Síria, la República del Congo i el Iemen, ja habituals en l'informe que elabora la CCAR cada any. L'entitat denuncia, alhora, que en el cas de les persones procedents de Síria, Palestina, el Iemen o el Líban –països amb conflictes armats oberts i tensions polítiques– s'exigeixi un visat de trànsit per poder rebre protecció internacional.
Catalunya, en segona posició
La Comunitat de Madrid va ser la que va registrar un nombre més elevat de sol·licituds de protecció internacional (34.000), seguida de Catalunya, que en va rebre prop de 9.000, gairebé un 11% de totes les de l'estat espanyol. La majoria d'aquestes peticions es van presentar a Barcelona (83%), on, atesa la situació a Espanya i Europa, es va trencar amb la tendència a l'alça dels últims anys i el nombre de demandants d'asil va disminuir un 27% respecte a l'any anterior.
Pel que fa a menors no acompanyats, el 2020 la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA) va acollir més de 800 infants i joves, sobretot procedents del Marroc i de l'Àfrica subsahariana, una quarantena dels quals han sol·licitat protecció internacional. Pareja ha alertat que als països d'origen de molts d'aquests menors hi ha conflictes armats i vulneracions de drets fonamentals, i que per això és probable que hi hagi molts més casos susceptibles de demanar protecció internacional que, per alguna raó, no es tramiten.
Més morts al Mediterrani
L'informe també detalla el nombre de persones que van arribar a l'Estat travessant el Mediterrani: més de 62.000 l'any passat, de les quals van morir i desaparèixer prop de 2.000. Segons les mateixes dades, pràcticament 900 persones dels dos milers que van morir ho van fer intentant arribar a costes espanyoles. Pareja ha destacat que les restriccions a la mobilitat i el tancament de fronteres de molts països arran del covid-19 va provocar que moltes persones hagin optat aquest últim any per "utilitzar rutes més perilloses" i moltes altres directament "s'hagin vist atrapades als seus països d'origen".
El president de CARR, Miguel Pajares, que també ha assistit a la presentació, ha destacat que en els últims anys s'han doblat el nombre de demandants d'asil que busquen protecció al món, una xifra que a Europa, per contra, s'ha reduït. "És mentida que els refugiats vulguin anar a Europa o a altres països rics, però la UE manté la seva política de tancar i externalitzar les fronteres", ha denunciat. Pajares ha exigit a les autoritats europees que "compleixin" els acord d'acollida de persones refugiades i permetin l'activitat dels vaixells de rescat "aturats".