La pandèmia enfonsa en la pobresa dos milions més de persones a Espanya

BarcelonaLa pandèmia ha estat més dura que la crisi financera, fins al punt que ha abocat a la pobresa un terç més de ciutadans a Espanya. L'aturada de l'activitat econòmica i la destrucció d'ocupació han arrossegat des del 2018 més de dos milions de persones a la pobresa extrema. Ja hi ha sis milions de ciutadans de l'Estat que tenen problemes per menjar, pagar la casa o els subministraments bàsics. Càritas i la Fundació Foessa han radiografiat la situació i alerten que l'anomenat escut de protecció –els ERTO i l'ingrés mínim vital–, que el govern espanyol va aixecar d'urgència per donar resposta al tancament d'empreses, és del tot insuficient per garantir un mínim de condicions.

L'impacte del covid és "desolador", diuen els autors d'un informe que evidencia com s'està accentuant la desigualtat i eixamplant l'espai de l'exclusió social, on viuen 11 milions de persones, dos milions i mig més que en abans de la pandèmia. Això vol dir que una de cada cinc persones té un alt risc de caure en la pobresa, que la seva situació és molt precària per diversos factors. El coronavirus ha empitjorat la situació dels "perdedors", que ja estaven en una situació molt delicada i a qui la crisi sanitària ha atrapat sense cap xarxa social que els doni un cop de mà i sense poder accedir a les prestacions oficials, perquè molts són immigrants sense papers. La situació s'agreuja encara més quan es tracta de famílies monomarental o nombroses o és la dona la que sustenta la casa.

"Aquesta crisi deixa darrere seu una profunda empremta amb importants conseqüències en les condicions de vida i nivells d'integració social de persones i famílies, les conseqüències de les quals seguiran agreujant-se mentre continuï la pandèmia i, previsiblement, més enllà", ha alertat el tècnic de l'equip d'estudis Thomas Ubrich, en la presentació de l'informe a Madrid aquest dimecres. Una altra dada que evidencia la duresa de la situació és que si el 2018 gairebé la meitat de les famílies podien passar sense estretors econòmiques, ara són el 42%.

Per a una quarta part de les famílies, els ingressos laborals són del tot insuficients i un cop han pagat les factures relacionades amb l'habitatge i els subministraments bàsics (llum, gas, aigua) ja no tenen més marge econòmic. Això està relacionat amb el fet que cada cop hi ha més nuclis on no entra ni un euro i l'única sortida per tirar endavant és l'ajuda social que donen les entitats del tercer sector.

En la presentació de l'informe, la secretària general de Cáritas Española, Natalia Peiro, ha reclamat enfortir l'ingrés mínim vital, que només s'ha concedit al 18,6% dels sol·licitants en pobresa extrema, mentre que a gairebé la meitat els ha estat denegat. Cobrar o no aquesta prestació pot significar poder omplir la nevera o estar a una temperatura agradable a casa.