La pandèmia enfonsa la detecció de diabetis, càncers i colesterol

BarcelonaEl diagnòstic de 30 malalties que acostuma a fer l’atenció primària, com la hipertensió, el colesterol i la diabetis, ha caigut, de mitjana, un 40% des que va esclatar la pandèmia del coronavirus. La xifra surt d'un estudi del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) i l’Hospital Clínic, que ha registrat la xifra de nous diagnòstics de les 30 malalties més freqüents a Catalunya i les ha comparat amb les recollides entre el 2017 i el 2019. Aquesta frenada també s'ha notat en patologies més greus com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i alguns càncers, com el de mama o el melanoma. Antoni Sisó, metge de primària i investigador principal de l’estudi, atribueix bona part d’aquesta disminució a l’absència de visites presencials als centres d’atenció primària (CAP). “La directriu de les autoritats era molt clara: prioritzeu el covid i eviteu l’entrada de pacients perquè no es produeixin aglomeracions i contagis. Quan se’ns ordena això, se’ns demana que releguem a un segon pla la resta de malalties”, afirma.

Els registres de nous diagnòstics del 2020 constaten una reducció anormal de malalts que oscil·la entre el 35% i el 50% depenent de la malaltia. Sisó explica que a causa del monopoli del covid ara hi ha més “malalties submergides” o invisibles que no s’han diagnosticat o que s’han identificat tard. I tot i que l’estudi s’ha fet amb les dades de 85.000 habitants de Barcelona, els investigadors asseguren que els resultats són extrapolables a tot Catalunya. La solidesa de l’anàlisi, subratlla Sisó, és tan gran que les conclusions s’han publicat a la revista més prestigiosa de medicina familiar, l’Annals of Family Medicine.

Durant mesos, el virus ha “bunqueritzat” els CAP i la relació entre metges i pacients ha canviat radicalment, i encara ara s’arrosseguen les conseqüències de la gairebé supressió de les visites cara a cara, tant en la detecció de malalties cròniques com en el seguiment de les ja diagnosticades. “Nosaltres estem entrenats per a l’exploració física, l’observació i la conversa amb el pacient. El cara a cara és el nostre terreny d’expertesa, més que qualsevol altre model de relació pacient-metge”, explica Sisó, que afirma que la falta de presencialitat es tradueix en una infradetecció de noves malalties i un empitjorament de les condicions dels malalts, que arriben a les consultes més descompensats i amb símptomes més greus.

La directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, assegura que el 2020 va ser un any molt complicat per a la detecció de noves malalties. "Estimem que els diagnòstics de les malalties més prevalents es van reduir entre un 20% i un 30%. Costa saber si aquests casos haurien arribat a les consultes o no sense pandèmia, però la disminució és evident", explica. A més, Salut també ha observat que s'han reduït les visites i el control mèdic sobre la medicació a pacients crònics. "L'any 2020 no vam poder recuperar l'activitat perduda, però aquest 2021 ja ho estem fent. Treballem per recuperar la presencialitat a la primària, escurçar els temps per fer proves diagnòstiques i aconseguir una primera visita amb els especialistes", afegeix.

La por i el canvi d'hàbits

La primària és el primer lloc on s’adreça la població quan creu que pot patir un problema de salut, però no tothom fa el pas, i el context pandèmic ha obstaculitzat l'accessibilitat al sistema sanitari. Aquest és el cas de la Maria, de 56 anys, que fa poc va visitar-se per uns dolors insuportables a les articulacions. Tot i que admet que sempre ha sigut reticent a anar al metge, assegura que la situació epidemiològica tampoc no convidava a anar al CAP. “Pensava que havia d’estar molt fotuda per anar-hi o tenir un problema molt urgent. No m’atrevia a anar-hi per a una revisió”, explica.

Els seus problemes de salut van començar tot just després del confinament. “Com que soc una persona activa –nedo tres cops per setmana i vaig en bici a la feina–, creia que el dolor venia del canvi d’hàbits, de teletreballar i passar moltes hores asseguda. Però el dolor se’m va estendre i vaig començar a preocupar-me”, admet. Fins que un matí de principis de setembre no es va poder aixecar del llit ni posar un peu a terra. Aleshores va sol·licitar una e-consulta i poc després van programar-li una visita urgent. 

“Creuen que és polimiàlgia reumàtica i m’han derivat a reumatologia de l’Hospital Trueta”, explica. Ara, tot i que el dolor no ha desaparegut –té rigidesa i feblesa als músculs–, la cortisona que li han prescrit li permet dormir a les nits i recuperar la mobilitat. “No puc dir si hi hauria anat abans al metge o no, però si el covid no hagués alterat tant la nostra normalitat m’hauria adonat abans que alguna cosa anava malament perquè no hauria trobat excuses per a aquests canvis”, diu. 

La caiguda d’aquests diagnòstics també s’explica pel component de la por, que va dissuadir molta gent d’apropar-se a les consultes quan ho necessitava. Sisó ho ha viscut a la seva consulta: a l’estiu una dona de 53 anys es va visitar per un dolor lumbar que arrossegava des de feia moltes setmanes i l’ecografia va acabar confirmant que tenia càncer d’ovari. Malgrat els símptomes, la dona explicava que no havia gosat anar al metge perquè creia que tenien molta feina, no els volia contagiar i temia contagiar-se ella.

Més càncers de pulmó

Moltes de les malalties cardiovasculars i metabòliques, com ara la hipertensió i la diabetis, són recuperables; és a dir, la persona pot reconduir el seu estat de salut amb hàbits de vida saludable i control mèdic. “Ara bé, a curt termini s’hauran de fer seguiments més intensius i prescriure tractaments que poden resultar més agressius, i que evidentment requeriran un augment en la dedicació de recursos”, explica Sisó.

Per exemple, el CAP Les Corts de Barcelona ha analitzat l’evolució de 250 malalts de diabetis comparant l’estat de salut que tenien el desembre del 2019 i el desembre del 2020, i les conclusions són preocupants. En general, els diabètics pesen 4,5 kg més de mitjana, tenen una pressió arterial molt més elevada i menys control metabòlic, que pot derivar en la síndrome del peu diabètic (que pot comportar amputacions a la llarga) o en retinopaties que poden acabar en ceguesa.

Ara bé, el càncer és probablement la malaltia que més preocupa els professionals sanitaris, perquè una detecció precoç és clau i l’atenció primària és la porta d’entrada de bona part dels pacients amb sospites. La directora del CatSalut xifra en un 21% la caiguda mitjana de nous diagnòstics de càncer i admet que la prioritat és recuperar la presencialitat als CAP i “anar a buscar” els càncers en fases primerenques. "On hem de posar els màxims esforços i ser selectius és en allò que ens ha quedat submergit durant aquest temps", afirma, i afegeix que el diagnòstic de casos de càncer de mama i còlon ja ha repuntat aquest 2021.

En canvi, el coronavirus també ha forçat el diagnòstic precoç del càncer de pulmó: els nous casos s’han incrementat un 42% en un any. En part, argumenta Sisó, per l’augment de radiografies i escàners toràcics que s’han fet per controlar la infecció de covid. “Gràcies a aquesta vigilància hem pogut diagnosticar de manera precoç càncers i tumors de mida petita que haurien debutat més tard”, ha explicat Sisó.

L’estudi també constata que han repuntat un 16% els diagnòstics d’ansietat, tot i que els professionals creuen que la xifra seria encara superior tenint en compte que els trastorns de salut mental que es detecten són només la punta de l’iceberg.