La Palma anuncia el final de l'erupció del volcà 85 dies després

BarcelonaA La Palma els veïns aguantaven la respiració aquesta setmana perquè el millor dels auguris es complís per Nadal i el Cumbre Vieja s’adormís completament després de tres mesos d’erupció, la més llarga en aquesta illa canària des que hi ha registres. Aquest divendres els científics van corroborar, un dia més, els “signes d’esgotament” del volcà, tant directes en superfície com procedents dels sistemes de vigilància, i, segons els seus càlculs, si aquesta inactivitat es mantenia en les següents 24 hores, es podria donar per acabat l’episodi volcànic: el millor regal per als residents, que han vist com la lava arrasava la geografia i com edificis, plantacions o carreteres quedaven sepultats sota tones de magma i cendra. Aquesta última nit, però, l'illa ha registrat tres terratrèmols –imperceptibles per a la població– a la zona afectada per l'erupció i els científics no descarten que es produeixin més sismes que sí que siguin perceptibles. Amb tot, des del comitè científic del Pevolca han anunciat aquest migdia el final de l'erupció del volcà de Cumbre Vieja després de 85 dies. El comitè avisa que, si bé l'erupció s'ha acabat, l'emergència continua.

Un dels primers a reaccionar ha sigut el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha celebrat l'anunci de la finalització de l'erupció, una notícia que ha definit com “el millor regal de Nadal”. "Tot el meu reconeixement. Continuarem treballant junts i juntes, totes les institucions, per rellançar la meravellosa illa de La Palma i reparar els danys ocasionats", ha expressat en un missatge al seu perfil de Twitter.

Durant l'anunci de la finalització de l'erupció del volcà, des del Pevolca han constatat una "tardor volcànica" que es va iniciar el 19 de setembre i s'ha mantingut fins al 13 de desembre: 85 dies, en els quals aquesta situació ha sigut una "prioritat" del govern canari. També han confirmat que, després de donar per conclosa aquesta erupció, senten "alleujament", perquè ara es podran dedicar "plenament" a la rehabilitació de les zones destruïdes.

Al davant queda ara la possibilitat de nous perills associats al fenomen volcànic i sobretot la feina titànica de la reconstrucció física, i també mental, perquè els psicòlegs han advertit que els residents s'han vist sotmesos a tanta pressió i durant tant de temps que el seu estat emocional s'ha vist tocat i presenten estrès posttraumàtic. Carmen López, portaveu del comitè científic del Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca), va insistir que el final de l’erupció no té per què suposar el final d’alguns perills associats al fenomen volcànic ni el final de la reactivació magmàtica. “Ara hem d’entendre que un cop finalitzi el procés (...), seguirem amb una situació de risc per a la població durant moltes setmanes”, va resumir Rubén Fernández, portaveu del comitè de direcció del Pevolca, que va evitar donar una data de quan podran tornar a casa el mig miler de veïns que encara estan desallotjats com a mesura de protecció.

Lluny del terrabastall a què ha sotmès la població durant els últims tres mesos, el volcà se sent ara com “un soroll de fons”, semblant als nivells anteriors a l’esclat de l’erupció. També la sismicitat és “molt baixa” i d’escassa magnitud, per sota de 2,3, en contrast amb les desenes de moviments que es comptabilitzaven fa setmanes, amb magnitud per sobre del 4 o fins i tot superant la magnitud 5. En les últimes hores s’han detectat més d'una dotzena de terratrèmols, inapreciables per a la població.

López va explicar que l’emissió de gasos continua sent puntual i esporàdica i es concentra als centres eruptius, cosa que facilita que hi hagi una qualitat de l’aire acceptable, tret de concentracions de gasos puntuals a les zones de Puerto Naos, El Remo i La Bombilla.

Més de 80 dies d'erupció

El Cumbre Vieja va entrar en erupció el 19 de setembre i durant més de 80 dies va estar expulsant lava i magma; fins que el 14 de desembre va aturar-se l’activitat i es va obrir la porta a l’esperança dels veïns que s’acabés el malson. Durant l’episodi volcànic han arribat a ser evacuades fins a 7.000 persones dels municipis pròxims al volcà, però ara només en queden 547, que confien que quan es doni per acabada l’emergència els autoritzaran a tornar a casa.

Per contra, hi ha 2.300 veïns que s’han quedat sense casa, engolida per la negror del magma. En total, s’han destruït 2.988 edificacions i 3.039 més han quedat afectades parcialment. El balanç dels danys es completa amb una superfície arrasada de 1.241 hectàrees, segons els càlculs fets des del satèl·lit, de les quals 370 eren plantacions agrícoles, un dels motors econòmics de l’illa. A més, han desaparegut 92 quilòmetres de carreteres de l’illa, fet que obligarà a refer el mapa viari per tornar a connectar poblacions.

Orogràficament, l’illa ja no és la mateixa que abans de l’erupció. El delta de lava –fajana, com es coneix a les Canàries– que es va formar a l’oceà per l’aportació de material volcànic de les colades ha fet créixer La Palma en 43 hectàrees.