El Palau surt del pou
El director del Palau de la Música, Joan Oller, envesteix la crisi amb inventiva. Busca nous ingressos amb el turisme, el micromecenatge i ambiciona aconseguir que no quedi ni una entrada per vendre.
BARCELONA.Joan Oller es va convertir en el director general del Palau de la Música un any i mig després que els Mossos entressin al Palau buscant proves per imputar Fèlix Millet. En la temporada que acaba de tancar, ha aconseguit un increment de públic del 8% en els concerts de producció pròpia. Oller està indignat amb l'increment del 8% al 21% de l'IVA que ha aprovat el govern de Rajoy. No obstant això, és optimista. La clau, segons ell, "és aconseguir més públic, perquè en vista de la falta de subvencions, cada vegada més, el taquillatge serà la principal font d'ingressos".
La nova organitzacióUna sola entitat gestiona la institució musical
El Palau es vol desempallegar del fantasma del cas Millet i evitar nous escàndols. Un dels primers objectius que es va posar Joan Oller quan el desembre del 2010 va ser nomenat director general del Palau de la Música, va ser refundar quatre entitats (Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, el Consorci, l'Associació de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra) en una de sola. Des de l'1 de gener del 2012, la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, presidida per Mariona Carulla, gestiona el Palau de la Música. Amb un únic equip humà, un sol pressupost i una única auditoria, es vol garantir més agilitat, més transparència i eficiència.
Finançament imaginatiuConcerts per a turistes i lloguers en funció de l'ocupació
Amb un pressupost artístic un 15% inferior al de la temporada passada -s'ha passat de 2 milions d'euros a 1,7-, les retallades del govern i la dificultat de trobar nous mecenes, el Palau ha hagut d'inventar-se noves formes de finançament. El lloguer de sales i les visites guiades per a turistes són les principals fonts d'ingressos del Palau. Els concerts d'Eduard Toldrà i Enric Granados adreçats específicament als visitants estrangers, els acords amb creuers i la recerca de micromecenes són alguns dels projectes que ha posat en marxa l'equip d'Oller. També s'ha traslladat la botiga de marxandatge dins del Palau i s'ha estrenat un nou servei de restauració. Una de les decisions més polèmiques ha estat augmentar el lloguer de la sala als promotors de concerts en funció de l'ocupació . La iniciativa, que ha tocat el voraviu d'algunes productores, es posarà en marxa al setembre, coincidint amb l'increment de l'IVA.
Més producció pròpiaEl repte és controlar el 30% de la producció
El 2011 una de cada cinc produccions que es programaven a l'auditori de Domènech i Montaner eren pròpies. El repte és que el 2015 el Palau de la Música controli -produint o coproduint- el 30% de la producció. De moment, per a la temporada 2012-2013, el Palau té com a companys de viatge l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, Ibercàmera, Fundació Mas i Mas i Poema. Una col·laboració que permetrà portar al Palau figures com David Russell, Josep Pons, Frank Peter Zimmermann i Vivane Hagner.
Nous públicsCaptar públic familiar i turistes amb les visites guiades
El Palau no aposta per les grans campanyes publicitàries sinó pel boca-orella, les xarxes socials i la caça dels petits col·lectius. Aprofita les visites guiades de turistes per recomanar concerts a la carta i ha engegat visites guiades adreçades específicament al públic familiar. Oller també ha iniciat una ronda de xerrades per diferents institucions i col·legis professionals amb l'objectiu de seduir nous públics. El director del Palau anhela aconseguir la plena ocupació als concerts, i poder penjar el cartell de sold out .
Exportar la músicaL'Orfeó Català i el Cor de Cambra, ambaixadors culturals
Ho ha reiterat en més d'una ocasió Ferran Mascarell i ho subscriu Oller: a Catalunya sobra el talent. Un dels reptes del Palau és exportar música. L'any vinent l'Orfeó Català i el Cor de Cambra actuaran a Àustria, Polònia, França, Alemanya i Bèlgica. A més, el Palau ha entrat a formar part de l'European Concert Hall Organization. "Si no et coneixen a escala internacional, no existeixes", conclou Oller.