El País Valencià multarà els bancs que no lloguin pisos buits

ValènciaEl govern valencià sembla decidit a engegar una croada contra l’escalada dels preus del lloguer i aquesta tardor començarà a aplicar un nou pla per intentar facilitar l’accés a l’habitatge a aquells ciutadans que disposen de menys recursos. L’estratègia de l’executiu del PSPV i Compromís passa per aconseguir incrementar el nombre d’habitatges disponibles i, alhora, reduir-ne el preu. Amb aquest objectiu combinarà dues iniciatives: la rebaixa d’impostos als arrendadors que ofereixin les seves propietats a preus moderats i les sancions a bancs i fons d’inversió que no posin al mercat els més de 7.315 pisos buits que aquestes entitats ja han reconegut que disposen, tot i que el Consell creu que en són més.

La principal eina de la conselleria d’Habitatge per implementar aquesta estratègia serà la nova llei, un cop la norma ha superat el sedàs del Tribunal Constitucional al qual va recórrer l’executiu de Rajoy. En aquest tràmit, la legislació ha perdut dos articles: el que facultava l’administració a expropiar temporalment els habitatges immersos en un procediment de desnonament, i així oferir un lloguer social als seus inquilins, i el que obligava les empreses proveïdores de gas, aigua i electricitat a demanar un informe als serveis socials municipals abans de tallar el subministrament a una família.

Segurament, la més complexa de les vies iniciades per l’executiu valencià és la coercitiva. Aquesta preveu la imposició de multes als propietaris de més de 10 habitatges, la majoria bancs i fons d’inversió, que no comuniquin els pisos buits que posseeixen o que, tot i informar-ne la conselleria, optin per continuar deixant-los fora del mercat de lloguer. Si duen a terme algunes d’aquestes dues pràctiques, les entitats hauran de pagar multes que oscil·laran entre 600 i 3.000 euros i que, segons la consellera María José Salvador, “s’aniran acumulant mentre es mantingui la situació”.

La titular d’Habitatge ha justificat la contundència d’aquestes mesures perquè, “a dia d’avui, cap banc ha posat en lloguer social els seus habitatges buits”. “Hem intentat negociar, però voluntàriament el sector no ha fet res. No han volgut col·laborar i ens han carregat de raons per fer-ho obligatori mitjançant la llei”, ha remarcat Salvador.

Índex de preus com el català

Pel que fa a les polítiques d’estímul, el govern valencià crearà un índex de preus similar a l’existent a Catalunya, i que ha d’estar preparat “abans de final d’any”. Aquest barem designarà uns preus “raonables” per a cada pis, que variaran segons les característiques i la localització de l’habitatge, segons el govern. Els arrendadors que s’adaptin a l’índex es beneficiaran d’una reducció d’impostos, previsiblement en el tram autonòmic de l’IRPF, i l’executiu pretén que els municipis els rebaixin l’IBI.

Des del govern valencià expliquen que el seu desig és que les mesures d’estímul fiscal siguin transitòries i que l’adaptació al barem sigui obligatòria. Però aquesta possibilitat depèn de l’aprovació d’una llei estatal, que el Consell ja està negociant amb l’executiu de Pedro Sánchez, i que després hauria de ser convalidada pel Congrés de Diputats, un tràmit gens fàcil d’acord amb les actuals majories parlamentàries a la cambra baixa.

Calvet insta l’Estat a desbloquejar la llei catalana

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va exigir ahir al govern espanyol que retirés ja el recurs d’inconstitucionalitat que l’anterior executiu va presentar contra la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. De fet, el conseller va recordar que els socialistes s’hi havien compromès. Calvet aprofitarà la reunió de la comissió bilateral d’infraestructures de dilluns per reclamar a la secretària general d’Habitatge una trobada específica sobre aquesta qüestió. També hi vol convidar la PAH, amb qui ahir es va reunir. La plataforma va exigir acabar amb les dilacions d’una llei que “salva vides”. A més, va assegurar que Calvet els va desmentir que l’Estat hagués fet una proposta concreta al Govern per recuperar la llei, tal com el ministeri havia assegurat a la PAH prèviament.