La PAHC de Manresa ampliarà l’escola de repàs per a nens

ManresaSón quarts de sis tocats de la tarda i a Manresa ja hi ha nens i nenes asseguts als pupitres de l’escola de repàs que hi ha als baixos d’un bloc ocupat per l’obra social de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC). A l’edifici, que abans que hi arribés la PAHC del Bages estava buit i que és propietat de la Sareb (el banc dolent ), hi viuen quatre famílies. L’espai de reforç obre cada tarda de dilluns a divendres. I gràcies a la feina de la gent de la plataforma i els voluntaris, hi fan reforç escolar 40 nens i nenes de 6 a 12 anys.

“Cada dia tenim uns vuit alumnes i quatre acompanyants”, explica Nora Miralles, una de les voluntàries que hi fa de professora. La iniciativa compta amb 20 persones en el paper de mestre, perquè cada nen pugui fer els deures amb una atenció personalitzada. Des del principi, la demanda ha sigut alta, l’espai és petit i la xifra d’infants assistents s’ha hagut de limitar. Ara una campanya de micromecenatge -que ha sumat al voltant d’uns 12.000 euros- ha permès fer-hi obres a través d’una cooperativa, i el centre estrenarà aviat un nou servei de logopèdia.

A l’estiu els seus impulsors obriran el debat sobre si és viable atendre-hi més nens o, fins i tot, si més endavant les classes podrien dirigir-se a nois i noies d’ESO. “És un debat que haurem de tenir, sense oblidar que oferir més places també voldria dir haver de comptar amb més voluntaris”, afirma Miralles.

La iniciativa de l’escola de repàs va engegar a l’octubre i aquest curs ha atès alumnes de primària. “Vam detectar que, com tants d’altres, els infants de famílies en precari tenien la necessitat d’accedir a suport escolar, però no s’ho podien permetre”, subratlla Miralles. Des del seu inici, l’escola ha aconseguit “la implicació d’adults que fan el paper d’acompanyant”, i s’hi han sumat “diversos mestres, logopedes i sociòlegs”. És el cas, per exemple, de Clàudia Sorinas, que ha estudiat sociologia i que amb una companya ajuda els alumnes a fer les fitxes dels deures dels infants. “Hi ha famílies que portaven anys esperant que els serveis socials de Manresa els trobessin un espai de reforç escolar”, denuncien.

No tots els infants que utilitzen l’escola provenen de famílies que han perdut l’habitatge, però sí d’entorns empobrits en què aquesta és l’única possibilitat que tenen de fer reforç. Com passa al barri, entre els usuaris de l’escola popular de repàs hi ha un elevat nombre de famílies immigrades. L’aula té quatre taules, cadires, ordinadors i una pissarra en què hi ha sempre un missatge que dona la benvinguda. En una de les parets s’hi ha dibuixat un mural que hi aporta color. L’espai és al cor del barri antic de Manresa, “un lloc empobrit, amb una taxa d’immigració alta i infrahabitatge”, explica Nora Miralles. “Al barri li calen estructures d’autogestió, que cobreixin les necessitats de les classes populars que hi viuen, que facin millorar l’autoestima dels veïns”, subratlla. Per això, la iniciativa busca anar més enllà de la seva activitat troncal -el reforç escolar-, i així aconseguir acostar-se als infants i involucrar-hi els pares.

Alfabetització per a dones

Per Sant Jordi, per exemple, van posar una parada de llibres i roses i han fet activitats per parlar del drama dels refugiats. “Reflexionem i els ajudem a abordar missatges que reben en el seu dia a dia com el del racisme i els rols de gènere”, diu Miralles. El propòsit és crear vincles de comunitat i donar suport afectiu a través del mètode pedagògic. Els voluntaris de l’espai es reuneixen cada dos dijous per fer possible que el projecte vagi creixent en idees. Mentrestant, la PAHC de Manresa té en marxa altres projectes, com una escola de dones que treballa l’alfabetització a través de la llengua i acostar-se a les seves inquietuds.