El Tribunal de Justícia de la UE considera abusiva la llei espanyola sobre els desnonaments
La cort de Luxemburg diu que el jutge ha de poder aturar un desnonament de manera preventiva. Critica que si es demostra que la hipoteca tenia clàusules abusives l'únic remei sigui la indemnització
Brussel·lesSeriosa advertència de la Unió Europea als desnonaments per la via ràpida que executen dels bancs i caixes espanyols quan un propietari no pot pagar la hipoteca. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea troba abusiva la llei espanyola perquè és contrària a la legislació europea de protecció als consumidors.
La llei espanyola impedeix al jutge aturar un desnonament preventivament, cosa que, segons el tribunal de Luxemburg, deixa totalment indefens el desnonat. Si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l'únic remei és indemnitzar-la. En la sentència feta pública aquest dijous, el tribunal creu que aquest aspecte topa directament amb la legislació europea de protecció als consumidors.
El Tribunal lamenta que el mecanisme de protecció dels consumidors que preveu la normativa espanyola –el pagament d'una indemnització per danys i perjudicis– "no permet evitar la pèrdua definitiva i irreversible de l'habitatge".
"Aquesta indemnització és incompleta i insuficient, i no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè cessi l'ús d'aquestes clàusules", afirma la sentència.
La lluita d'una família de Martorell contra CatalunyaCaixa
La sentència contra els abusos de la normativa espanyola sobre execucions hipotecàries arriba després de la lluita de dos anys d'una família d'origen marroquí que el 2011 va ser desnonada del seu pis de Martorell (Baix Llobregat) per no pagar una hipoteca de CatalunyaCaixa. Després de ser desnonats, no es van resignar i van acudir al jutjat mercantil número 3 de Barcelona –dirigit per José María Fernández Seijo– per denunciar el que consideraven clàusules abusives de la llei hipotecària estatal. El magistrat va plantejar la qüestió al TJUE, que ara ha donat la raó a la família.
L'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Julianne Kokott, va considerar que la normativa espanyola no és compatible amb l'europea, en unes conclusions publicades el novembre passat.
Kokott va considerar llavors que la regulació processal espanyola no protegeix el consumidor contra possibles clàusules abusives en el contracte hipotecari, en permetre la pèrdua de la propietat i el desallotjament abans que aquest pugui exercir una acció per danys i perjudicis.
Pressió social
La sentència arriba en plena tramitació al Congrés del projecte de llei sobre els desnonaments per deutes hipotecaris.
Actualment hi ha dos textos sobre desnonaments al Congrés: el projecte de llei per reforçar la protecció als deutors hipotecaris –el tràmit que va engegar el govern espanyol el novembre passat– i la iniciativa legislativa popular sobre dació en pagament, paralització de desnonaments i lloguer social.
El Congrés va acceptar la tramitació de la iniciativa legislativa popular –amb 1,5 milions de firmes–, amb els vots finalment del PP, després d'una intensa pressió ciutadana. La ILP preveu la paralització dels desnonaments de manera retroactiva. Ara els grups del Congrés hauran de pactar un text a partir dels dos projectes, tot i que el PP té la paella pel mànec gràcies a la seva majoria absoluta.
El drama dels desnonaments ha passat a primera línia de l'agenda política i mediàtica arran dels diversos suïcidis que hi ha hagut de propietaris desnonats i també arran de la intensa pressió que ha fet la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, liderada per Ada Colau [veure vídeo de la intervenció al Congrés].
