Fer pagar la indústria: el punt crític de la nova regulació del plàstic d’un sol ús
Catalunya reactivarà el debat sobre el dipòsit i retorn d’ampolles aquest mes
BarcelonaEl Parlament Europeu ha beneït aquesta setmana una proposta de directiva per erradicar a partir del 2021 els objectes de plàstic -canyes, plats, coberts o bastonets de les orelles- que més contaminen els mars i oceans del planeta. La satisfacció dels parlamentaris i de les entitats ecologistes -tot i que algunes demanaven més- amb l’ambició del text que va sortir de l’Eurocambra era evident, però també la constatació que totes les mesures que planteja afronten ara la fase última i decisiva: s’han d’acabar de negociar amb els estats membres.
El punt més controvertit de la proposta, avancen entitats ecologistes com Zero Waste Europe, és l’obligació que fixa la directiva perquè els fabricants de productes inclosos a la llista assumeixin el cost no només de la recollida i gestió del plàstic que posen al mercat, sinó també de la neteja dels espais on acaba abocat i les campanyes de conscienciació ciutadana. Tot plegat és el que s’anomena la responsabilitat ampliada del productor, i el text la fa extensiva no només als que fabriquen ampolles de begudes -on aquest sistema ja existeix- sinó també als que fan safates i recipients per al menjar, gots, tovalloletes humides, globus, filtres de cigarretes i també bosses lleugeres de plàstic (les oxodegradables, aquelles en què el plàstic s’esmicola com en el cas de les bosses d’escombraries, quedaran prohibides).
“Sabem que aquí hi haurà batalla i que el 100% del que s’ha aprovat potser no passarà. Temem que les empreses pressionaran per restringir al màxim el que el productor ha de pagar per fer-se càrrec del residu”, avança Larissa Copello, portaveu de Zero Waste Europe. “El text és molt potent, inimaginable fa uns anys, però veurem com són de permeables els governs a les pressions”, afegeix la portaveu de Rezero, Rosa Garcia, en relació a les converses que el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu iniciaran ja la setmana vinent.
La mateixa patronal europea de fabricants Plastics Europe -en què s’inscriuen les espanyoles Cicloplast i Anaip- subratlla que el procés legislatiu no ha conclòs. D’una banda, considera que “no s’han analitzat prou les repercussions” de la proposta que veta alguns productes i que prohibeix productes que “han demostrat que són la solució per a la salut, la higiene i la conservació dels aliments”. Pel que fa a la responsabilitat exigida a la indústria, la patronal europea també discrepa de l’Eurocambra i defensa que el cost de netejar els espais on s’abandona la brossa o les campanyes de sensibilització no ha de recaure només en les empreses, sinó que ha de ser “compartida” amb administracions i consumidors.
Més reciclatge d’ampolles
La proposta per regular els plàstics també apuja el llistó del reciclatge per a les ampolles de begudes: s’ha d’arribar a un 90% el 2025. Segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el percentatge de reciclatge actual a través del contenidor groc no arriba al 40%. El director de l’ARC, Josep Maria Tost, creu que arribar al 90% és “impossible” només amb el sistema tradicional i que calen canvis.
Una de les propostes del mateix text europeu, i que Catalunya vol debatre, és la introducció d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per a les ampolles de beguda, que en els països on s’aplica ha permès taxes de reciclatge més bones, diu Tost. Les opinions sobre la viabilitat -social i econòmica- d’un sistema així no són unànimes i la discussió ressorgirà aviat amb la creació d’una comissió en què totes les parts implicades tindran veu. El debat va quedar interromput per l’aplicació del 155 fa un any, però la Generalitat vol reprendre’l aquest novembre.
Ecoembes, l’entitat responsable de l’actual sistema integrat de recollida d’envasos lleugers a Espanya, reivindica que els seus resultats avui estan “per sobre dels estàndards comunitaris” i demana un Observatori del Reciclatge estatal que permeti contrastar les dades i evitar-ne de “falses”.
L’entitat considera que el text de la directiva no aprofundeix en la prevenció, “que és l’arrel del problema”. Diu que el text “penalitza” més uns països -els que tenen més turisme i més consum d’aquestes elements de plàstic, com Espanya- que d’altres, i també demana a la CE proporcionalitat a l’hora de repartir responsabilitat en matèria de reciclatge entre empreses, administracions i els mateixos ciutadans.