Els usuaris dels centres d'atenció primària tindran un treballador social de referència
El nou sistema d'atenció primària integrarà tots els recursos comunitaris disponibles com ara els serveis de rehabilitació o l'atenció a la salut mental
BarcelonaAntoni Comín, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, ha presentat avui l'estratègia nacional d'atenció primària i salut comunitària. El nou full de ruta de l'atenció primària, que no té calendari d'aplicació ni pressupost tancat, suposarà una "reformulació dels sistema" actual per oferir un "abordatge integral" al pacient i convertirà el centre d'atenció primària (CAP) en la columna vertebral d'una xarxa més extensa que integrarà tots els recursos comunitaris disponibles.
El CAP, doncs, serà l'epicentre d'aquesta xarxa territorial que integrarà serveis comunitaris de proximitat com ara la rehabilitació, l'atenció a la salut sexual i mental o els dispositius d'atenció a la cronicitat per donar servei a una població d'entre 150.000 i 200.000 pacients. Serà un canvi no només qualitatiu, sinó també quantitatiu, que permetrà reduir les dimensions dels sectors sanitaris que, actualment, poden arribar a donar servei a una població de fins a un milió de persones. Per tal d'aconseguir-ho el sistema passarà de 29 a 35 sectors, que donaran lloc a les 35 xarxes.
Cada sector, que tindrà un enfocament "menys administratiu i més assistencial", comptarà amb un director procedent del Servei Català de la Salut (CatSalut) amb un perfil més clínic i no només de gestió, como ha succeït fina ara.
El treballador social i l'equip de capçalera
La transformació estructural per potenciar la proximitat i aconseguir un sistema més resolutiu també suposarà que els usuaris tinguin quatre professionals de referència i un equip de capçalera assignats. Així, els pacients no només tindran un metge i una infermera de referència, sinó que també podran disposar d'un treballador social i un administratiu o equip d'administració.
"El treballador social haurà d'establir si hi ha cap component social en el problema de salut i, a la llarga, hauria de poder activar, com fan els ajuntaments, els recursos socials disponibles per donar-hi resposta", ha explicat Pilar Magrinyà, directora general de Planificació en Salut.
L'equip de capçalera servirà per garantir la continuïtat en l'atenció dispensada en aquells casos en què el facultatiu de referència no estigui operatiu o per assessorar els professionals que necessitin una segona opinió.
5.000 nous professionals
Comín ha explicat que la transformació implicarà un augment d'uns 5.000 professionals entre metges, infermeres, treballadors socials i administratius dels 3.000 i escaig que es van perdre arran de les retallades. A aquesta xifra s'hi haurien de sumar uns 300 perfils professionals propis dels recursos comunitaris com ara rehabilitadors, psicòlegs o nutricionistes que ara quedaran sota l'òrbita de l'atenció primària.
La dotació de professionals hauria de garantir, ha assegurat el conseller, un temps d'espera d'un màxim de 48 hores per les visites programades i un temps d'assistència òptim de 10 minuts de mitjana per usuari.
També pel que fa al capítol de personal, l'estratègia preveu la concessió de períodes sabàtics vinculats a la formació dels professionals. Una mesura que beneficiaria a 500 sanitaris i costaria 40 milions d'euros anuals. A més, la conselleria vol impulsar el reconeixement de l'especialitat d'infermeria de família.
Sense calendari ni pressupost
L'anunci no ha anat acompanyat de cap calendari d'implementació ni de cap pressupost tancat per tirar-lo endavant. "Ho anirem implementant progressivament, al ritme que els pressupostos ens ho permetin", ha explicat Comín, que no ha volgut avançar cap estimació.
Amb tot, el conseller ha avançat que enguany s'han posat en marxa diverses mesures per impulsar el nou model com ara les inversions d'equipament, el reforç a la salut mental o la cobertura de substitucions a l'ICS per un valor de més de 80 milions d'euros. Segons els càlculs de Salut, la implementació d'aquest nou model requeriria que la partida destinada a l'atenció primària augmentés del 16% al 20%del pressupost total del departament, un increment percentual xifrat en 397 milions d'euros.