El 30% dels pacients polimedicats pren protectors gàstrics que no necessita
Salut estalviaria 9 milions d'euros si se solucionés aquest fenomen, segons reflecteixen les dades de la Central de Resultats
BarcelonaUn de cada tres pacients polimedicats pren protectors gàstrics que no necessita perquè no hi ha cap dels múltiples fàrmacs que ja consumeix per a les seves patologies que requereixi una protecció estomacal extraordinària. La taxa està "molt per sobre" de la mitjana europea i reduir-la permetria estalviar 9 milions d'euros l'any. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extreu de la Central de Resultats presentada aquest divendres pel departament de Salut.
La Central de Resultats l'elabora des de fa quatre anys l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) de Catalunya, amb la intenció d'analitzar els principals indicadors d'hospitals i centres del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (Siscat). Segons l'informe, l'abús dels protectors estomacals ha anat en augment en els últims anys, especialment entre el col·lectiu de pacients crònics: el 2009 hi havia un 22% d'usuaris que els prenien malgrat no necessitar-los, vuit punts menys que actualment.
A més a més, els protectors estomacals incrementen el risc de patir caigudes en gent gran perquè debiliten el calci dels óssos, de manera que acabar amb aquesta bossa de pacients que no els necessiten contribuiria també a evitar accidents en aquest col·lectiu i, per tant, fractures de fèmur.
La Central de Resultats d'enguany inclou un informe monogràfic sobre les fractures de fèmur en més grans de 65 anys, que analitza la supervivència des del moment de l'accident fins a la seva mort: la mortalitat al mateix hospital és del 5%, però fins a un 24% d'aquests pacients moren abans d'un any. L'any 2013 hi van haver 8.172 fractures de fèmur en gent gran. La seva estada mitjana als hospitals després de la intervenció va ser d'11,1 dies.
La gran majoria dels ancians consumia múltiples fàrmacs abans de l'accident, amb una despesa mitjana de 4.076 euros a l'any, però després de la fractura la xifra es va disparar fins als 10.797 euros. "Si es redueix la polimedicació injustificada –especialment protectors d'estómac i sedants–, hi hauria menys fractures i menys despesa", segons recull el document presentat aquest divendres pel conseller de Salut, Boi Ruiz.
Mortalitat en 30 dies
La Central de Resultats també aporta dades sobre la mortalitat al cap de 30 dies de l'alta hospitalària, que segueix una tendència a la baixa des del 2011. Actualment moren un mes després d'abandonar l'hospital una mitjana de l'11,2% dels pacients ingressats per infart, ictus i fractura de fèmur.
Una altra de les dades positives registrada en els centres catalans és la reducció de les taxes d'infeccions contretes pels pacients als hospitals –conegudes com a 'nosocomials'–, que s'han reduït "significativament" des del 2009, amb una mitjana actual de 0,17 casos per cada mil ingressos. Especialment s'han reduït les infeccions adquirides a través del catèter venós central, la qual cosa ha permès estalviar 10 milions d'euros, "que s'han pogut destinar a la millora del servei d'altres coses".
L'informe de l'AQuAS també recull que la ciutadania valora positivament l'atenció ambulatòria especialitzada als hospitals de la xarxa pública catalana, però en critiquen el temps d'espera i les condicions a la sala d'espera. Així, l'índex de satisfacció és de 7,8 sobre 10, el grau de fidelitat és del 83% i el grau de confiança és del 92%.
La Central de Resultats inclou dades objectives descriptives de l'any 2014, treballs monogràfics sobre determinats aspectes i malalties i enquestes d'opinió. Entre les primeres, destaca que la cirurgia major ambulatòria ja representa el 58,4% de les intervencions quirúrgiques ordinàries, davant del 52,4% del 2009. En el cas de les varius a les cames, el percentatge arriba al 93,2%. La cirurgia major ambulatòria és un dels principals objectius de la sanitat pública, perquè estalvia l'hospitalització del pacient durant més d'un dia i redueix costos. En general, l'activitat quirúrgica als 62 hospitals de la xarxa pública catalana ha augmentat, i s'ha situat en les 428.083 hospitalitzacions, davant les 414.000 de l'any passat i les 386.000 del 2011, el punt més baix.
