Els óssos polars perden el seu hàbitat
El desgel a l'Àrtic amenaça la supervivència d'aquests animals
WashingtonChurchill és un petit poble del Canadà amb uns veïns curiosos durant els mesos d'octubre i novembre. Els óssos polars ronden per aquest indret abans de dirigir-se a la recerca d'aliment a la badia de gel de Hudson, que queda molt a la vora. Els ciutadans de l'autoanomenada capital de l'ós polar del món han sabut adaptar-se a la invasió anual d'aquests animals, però en els últims anys ha crescut el risc dels seus atacs contra humans.
Els óssos blancs arriben cada cop més prims i més famolencs, ja que el seu temps de caça s'ha escurçat per culpa de la reducció del gel marí i del seu aliment preferit: les foques. Per això no dubten a buscar pels carrers de Churchill qualsevol cosa de menjar. "Les interaccions dels óssos polars amb humans cada cop són i seran més habituals si no s'atura la pèrdua del seu hàbitat associada amb el canvi climàtic", afirma Gregory Thiemann, professor de biologia a la Universitat de York de Toronto.
La situació d'aquest poble canadenc de només 800 habitants es repeteix en altres àrees habitades prop dels mars gelats de totes les nacions àrtiques: Rússia, els Estats Units, el Canadà, Groenlàndia i Noruega. Per Thiemann, els efectes del canvi climàtic han perllongat el temps que els óssos passen en terra ferma perquè el mar es congela més tard i, com a conseqüència, els ha augmentat l'estrès des del punt de vista nutritiu.
A l'hivern, els óssos polars cacen i mengen 30 quilos d'aliment diaris, i acumulen greixos per sobreviure durant els mesos de primavera i estiu. Així, el canvi climàtic ha retardat l'inici de la seva temporada de caça. Segons la NASA, l'extensió mínima del gel de l'oceà Àrtic ha disminuït a un ritme accelerat en els últims anys. El setembre del 2012 va tocar fons amb un gel marí d'1,32 milions de quilòmetres quadrats, aproximadament la meitat de la seva mida mitjana entre els anys 1979 i 2010. A més, la temporada de gel ha disminuït a ritme d'un dia a l'any durant els últims trenta anys. "Cal que els països redueixin de manera dràstica i tan aviat com sigui possible els gasos d'efecte hivernacle", diu Thiemann.
Altres perills per als óssos
Aquests efectes també han reduït l'abundància de foques i això fa que l'ós polar hagi d'invertir més temps i energia per caçar-les. A més, provoca que s'endinsin cada cop més als pobles a la recerca d'aliment. El canvi climàtic és el perill més important per a la supervivència de l'ós polar, però no és l'únic. Altres elements destacables són la caça furtiva, la contaminació i l'explotació dels recursos naturals a l'Àrtic (petroli, gas i carbó). A principis de desembre, durant la reunió bianual del Fòrum Internacional per a la Conservació dels Óssos Polars -que es va crear el 1973 després d'un acord entre els països de l'Àrtic per protegir aquesta espècie- es va alertar d'un augment del 10% de la caça furtiva.
"El futur dels óssos polars és incert, i és imperatiu que els països de les zones on habiten prenguin mesures enèrgiques i col·laborin per abordar les amenaces que afronten", va explicar Geoff Haskett, cap de la delegació dels Estats Units. Els participants d'aquesta trobada -ministres, representants d'organitzacions ecologistes i experts- van advertir que la població actual d'óssos polars, uns 25.000, podria baixar dos terços fins al 2050.
La caça d'aquest animal està prohibida a tots els països de l'Àrtic des de fa més de 40 anys. Tot i així, la seva pell es paga a un preu molt alt al mercat negre i, per tant, és un objectiu valuós per als caçadors furtius. En els últims anys també s'han detectat més encreuaments entre óssos polars i óssos bruns o grizzlies. Aquesta situació, segons els científics, és producte de la falta d'àrees gelades i amenaça l'existència de l'ós polar, ja que des de la perspectiva evolutiva aquest animal prové de l'ós bru. Per tant, aquest tipus d'encreuament podria desfer el camí recorregut.
Presons i catifes especials
Tots aquests efectes es comencen a notar a la població canadenca de Churchill. Els óssos polars són part de la seva vida i font de riquesa, ja que l'exploten a través del turisme. És per això que han desenvolupat diverses tècniques per protegir-se dels perills d'aquest animal sense afectar la seva existència.
"Si s'acosten al poble, les autoritats els immobilitzen i els mantenen captius durant un mes", assegura Thiemann. Quan l'ós es desperta es troba en una cel·la d'uns dos metres quadrats d'una mena de presó, situada en un antic hangar d'avions. Durant el període de captivitat els óssos no mengen ni beuen, ja que la idea és fer la seva estada a Churchill tan desagradable que decideixin no tornar-hi mai més. Tot i que sembla molt cruel, Thiemann explica que és efectiu i és la millor alternativa a matar els óssos, que són un perill per als habitants del poble.
A més de la presó, és habitual que la gent deixi les cases o els cotxes oberts per si algú és perseguit per un ós polar i busca refugi. També posen estores de claus davant les portes de les cases perquè els óssos no hi entrin, i a més poden trucar a un telèfon d'emergència a qualsevol hora del dia per demanar ajuda si la necessiten de manera urgent.
Curiositats d'un animal en perill d'extinció
Uns 25.000 óssos polars
L'ós blanc o ós polar és un animal en perill d'extinció, ja que només en queden entre uns 20.000 i 25.000 exemplars. És el carnívor terrestre més gran: el mascle adult pot tenir una alçada de fins a 2,5 metres i un pes entre 400 i 600 quilos.
La femella dóna a llum un o dos cadells
El període de gestació dels óssos blancs dura uns vuit mesos. A l'hivern, la mare dóna a llum un o dos cadells en un petit refugi cavat per ella mateixa a la neu. Les cries pesen menys d'un quilo i fan poc més d'un pam. Durant els seus primers dos anys no se separen de la mare, ja que ella els alimenta i els protegeix. De mitjana, viuen fins als 25 anys.
Viuen a l'Àrtic
Els óssos polars viuen al pol Nord o a les zones àrtiques de països com el Canadà, els EUA, Noruega, Groenlàndia i Rússia. Són nòmades i cacen en gels marins. La seva presa principal són les foques, tot i que també cacen morses, belugues i peixos.
Neden a 10 km per hora
Les seves potes allargades i musculoses els permet fer grans caminades sobre el gel i nedar llargues distàncies a 10 km per hora. A més, poden arribar a nedar més de 300 km. També poden flotar llargs períodes de temps.
El seu pèl no és blanc
Els óssos polars tenen una gran capa de greix -arriben a menjar 30 quilos de carn al dia- i un dens pelatge per mantenir la calor corporal i resistir el fred exterior. La seva pell és negra i el seu pèl no és blanc sinó translúcid i buit per dins.
Un sentit de l'olfacte agut
El seu olfacte és tan agut que poden detectar una foca amagada sota una capa de neu d'1,5 metres i olorar aliment a més de 30 quilòmetres de distància. A més d'ajudar-los a buscar preses, l'olfacte els adverteix dels perills.
El Ieti, parent de l'ós polar?
Les suposades restes trobades del Ieti, un animal llegendari que vivia a les muntanyes de l'Himàlaia, demostren una connexió genètica amb els óssos polars primitius, segons un estudi recent de la Universitat d'Oxford del Regne Unit.