Òscar Escuder: "Calen canvis legislatius per protegir el català en tots els àmbits"
Constància Òscar Escuder (Barcelona, 1968) és cirurgià maxil·lofacial a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, i president de la Plataforma per la Llengua. En la defensa del català prefereix el treball metòdic per obtenir resultats concrets abans que grans manifestos.
El 1991 un grup d'amics del barri de Gràcia de Barcelona va decidir crear L'Esbarzer, una entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes. D'allà en va néixer, dos anys més tard, la Plataforma per la Llengua, que aquest 2014 celebra els 20 anys. Amb el record molt present d'un dels membres fundadors i màxim impulsor de l'organització, Martí Gasull -mort el setembre del 2012 en un accident a l'Himàlaia-, la Plataforma treballa per millorar l'estat de la llengua i promoure el català com a eina de cohesió social arreu dels Països Catalans.
El LAPAO, el decret de trilingüisme, el tancament de mitjans al País Valencià... El català sembla estar sota amenaça constant.
És evident que hi ha una voluntat disgregadora que va contra la ciència. No hi ha cap filòleg del món que digui que el català, el valencià, el LAPAO i el mallorquí són llengües diferents. Tot plegat està pensat perquè el català s'utilitzi com menys millor. La prova evident és que al País Valencià hi ha més de 100.000 nens que els seus pares volen escolaritzar en valencià i no poden.
A Catalunya, en canvi, el TSJC ha fixat en un 25% la presència del castellà a les aules en resposta als recursos de les famílies.
No té cap sentit. Els pares que reclamen l'escolarització en castellà no han passat mai de dues dotzenes per curs. Algun any han estat tan sols sis famílies sobre un milió, i per aquestes hem muntat un sarau com si la immersió fos dolentíssima. Amb això crec que ja està tot dit.
La Plataforma es defineix com l'ONG del català. Què implica això?
Una part de la nostra tasca és pressionar polítics i legisladors perquè emparin el català allà on està desprotegit. Realitzem un treball de metodologia científica: fem estudis sobre l'estat de la llengua en diferents àmbits per veure què cal millorar; després ens marquem uns objectius i treballem per obtenir resultats concrets. En aquests moments ens centrem en tres àmbits d'actuació: l'empresa, la integració de nouvinguts i el procés de transició nacional que viu Catalunya.
En aquests 20 anys, quines són les principals fites de la Plataforma?
N'hi ha moltes. El fet que Ikea faci els catàlegs en català, per exemple, és en bona part gràcies a nosaltres. I entre el 2001 i el 2008 vam aconseguir passar del 3% al 98% de vins i caves catalans etiquetats en la nostra llengua. També vam fer que es doblessin en català la majoria de pel·lícules de la saga Harry Potter.
L'etiquetatge en català de marques com Coca-cola queda pendent.
És un dels nostres fracassos. De fet, la primera acció pública de Plataforma va ser un gran mosaic amb 15.000 llaunes de Coca-cola a la plaça de Catalunya de Barcelona amb el missatge "Etiquetem en català". En l'acte especial dels 20 anys, que tindrà lloc aquest maig, repetirem el mosaic amb 20.000 llaunes per seguir fent pressió. Esperem aconseguir-ho, som optimistes de mena.
El català ha superat recentment els 10 milions de parlants. ¿Podem ser optimistes amb aquesta dada?
És evident que anem millorant, però el català continua sent una anomalia legislativa. No hi ha cap llengua d'aquesta magnitud, en països de tradició democràtica, que no estigui plenament reconeguda.
¿Cal més implicació del poder polític per protegir el català?
Esclar, però hi ha un problema competencial. En l'ensenyament és molt clar que al Principat hi ha una voluntat clara de mantenir la immersió, però té traves molt importants. En aquests moments el que cal són canvis legislatius per protegir la llengua en tots els àmbits.
Formeu part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. ¿També doneu suport a la independència?
Sí, obertament. Tenir una llengua normal s'ha demostrat impossible a l'estat espanyol. La diversitat lingüística és tan sols una línia en la Constitució que després ens saltem.
¿La supervivència del català només es pot garantir amb l'estat propi?
És evident que el català estarà millor amb la independència que amb la dependència. Gaudiria del mateix que qualsevol llengua amb un estat a favor. Ara en tenim un en contra.
¿En aquest futur estat, el català i el castellà haurien de ser cooficials?
Nosaltres volem que la llengua de l'estat sigui el català, però també volem un estat inclusiu on ningú perdi drets. Per això apostem per l'oficialitat personal, per la qual els ciutadans que no hagin après la nostra llengua també es puguin adreçar a l'administració en castellà.
Avui entregueu el premi Martí Gasull. Quin és l'objectiu del guardó?
A més de fundador de la Plataforma, el Martí Gasull va estar al peu del canó treballant fins al final. Amb el premi volem homenatjar-lo i alhora afavorir aquells que destaquin per la defensa o bon ús del català. Els tres candidats a guanyar-lo són impressionants. La Viquipèdia és un exemple d'organització i feina ben feta, Joan-Carles Martí representa l'activisme pur de vocació al País Valencià i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears és un símbol de resistència pacífica però sòlida de l'àmbit lingüístic català.