Òscar Cadiach: "Quan tornes d'un cim aprecies més les coses del dia a dia"

L'alpinista Òscar Cadiach (Barcelona, 1952) es va donar a conèixer l'estiu del 1985, quan juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès es van convertir en els primers alpinistes catalans que feien el cim de l'Everest. Aquest guia de muntanya manté la passió per les altures i ara es marca el repte de ser el primer català que puja tots els cims de vuit mil metres del planeta. N'hi queda un, el Broad Peak (8.047 metres), que intentarà a finals d'aquesta primavera. A més, també vol ser el primer que completa La gran travessa de la Via Làctia, un recorregut que ell ha imaginat entre dos cims de l'Himàlaia, el Gyachung Kang (7.952 m) i el Cho Oyu (8.188 m), que va donar a conèixer a finals de l'any passat i que intentarà completar a l'estiu.

Què té la muntanya que malgrat el risc que suposa sempre hi tornen?

És una pregunta interessant… Si només tinguéssim el record de passar-ho malament no hi tornaríem. Jo parlo amb molta gent de muntanya i tothom em parla dels bons moments que hi ha viscut, fins i tot els que només l'han provat un o dos cops, o els que fa molt de temps que no hi van. Hi ha un magnetisme que et fa tornar-hi i reviure els records. Això sí, sempre amb prudència. Cal no oblidar que la muntanya té risc.

Què se sent en un cim?

És difícil de descriure. Qui vulgui sentir-ho ho ha de provar. I no cal anar a l'Himàlaia, podem fer un cim en una muntanya catalana. Jo ho resumeixo amb dues teories: la dels francesos, que diuen que som els conquistadors del que és inútil, i la dels anglesos, que diuen que quan baixes la cervesa és més bona. Tot té la seva raó de ser. Penso que després d'anar-hi aprecies molt més les coses del dia a dia, les comoditats…

De vuitmils ja només n'hi queda un, que intentarà a finals d'aquesta primavera.

El Broad Peak. Però que me'n quedi un no vol dir que ja el tingui fet. Ja hi vaig renunciar una vegada. Primer hi he d'anar, i després pujar-lo si es donen les condicions. Per sort me'n surto bé en altura i confio que podré fer-lo.

Quan decideix que vol completar la llista dels vuit mils i que vol obrir una nova ruta entre muntanyes?

Vaig percebre el repte quan el 2010 estava passant un coll al Tibet. Feia un dia excepcional i veia set vuitmils. Aleshores n'havia escalat set, i amb tota aquella magnitud vaig pensar que podia intentar fer la resta i fer-me un nom en l'alpinisme. I també vaig pensar en el que he denominat el més un, que és La travessa de la Via Làctia, que no vaig voler desvelar fins a final d'any per evitar que hi hagués algú que se m'avancés.

Dels dos reptes, quin l'il·lusiona més com a alpinista?

La travessa, perquè és una primera a escala mundial. I només per això les sensacions són diferents. Tot el que perceps és diferent. Aquí apostarem per l'alpinisme expert i de tota la vida, i no es tracta d'una repetició. Sempre he intentat fugir de les repeticions, i de fet he obert dues rutes en 8.000 metres [ Free Tibet, al Cho Oyu, i -tot i no haver-hi fet cim- Fem Tarragona, al Broad Peak). Obrir una nova ruta ajudarà l'alpinisme.

En quin sentit?

La informació que obtinguem pot servir per a algú altre que vingui darrere. Intentarem que als mitjans especialitzats es faci una ressenya, un croquis, de l'itinerari. Sempre són relats que han de venir de primera font, de les persones que l'han fet. Tant si l'han acabat com si no. Quants dies hi van estar, com ho van fer, etcètera. És a base d'aquestes informacions que ha evolucionat l'alpinisme i que tenim noves rutes per fer. I gràcies a internet, que ara tot ens arriba a l'instant, molt més ràpid. Abans havies d'esperar que es publiqués un llibre, que arribés una carta o que algú fes una conferència.

Què cal per fer aquesta travessa?

Sobretot, gent experta que estigui preparada tant físicament com mentalment. No pot ser un projecte a mitges, perquè també hi ha risc. Mirat per satèl·lit hi ha set quilòmetres, però imaginem que sobre el terreny n'hi haurà el doble. A més a més, necessitarem uns set dies per completar la ruta. No volem córrer cap risc. Si no podem tirar endavant el projecte amb garanties, pel que fa a gent i pressupost, no ho farem.

Quin pressupost necessiten?

Per al Broad Peak, el pressupost no és gaire elevat, ja que sóc jo sol. Amb 6.500 euros ja es pot provar l'ascensió. En canvi, La gran travessa de la Via Làctia és més complexa, perquè són dues muntanyes i cal un doble permís. I a més hem d'entrar a dos països diferents, el Nepal i el Tibet. Tenint en compte que hi anirem tres persones, tot plegat puja a 47.780 euros.

Han posat en marxa una campanya per recaptar fons.

Entenc que és un pressupost interessant per a alguna empresa que vulgui fer-ne difusió, tenint en compte que hi haurà molts mitjans que n'informaran via satèl·lit i que en el cas del més un es tracta d'una primícia que pot tenir ressò. De tota manera, sóc conscient del moment que vivim i per això la gent hi pot col·laborar amb un euro o fins als cent. I, a canvi, els enviarem una postal signada des del camp base, un llibre o una samarreta o sortiran als crèdits de la pel·lícula que farem de la travessa.