Oscar Camps: “Seguirem treballant a la frontera sud espanyola fidels als nostres principis”

BarcelonaL’ONG badalonina Proactiva Open Arms va anunciar ahir que s’incorporarà al dispositiu de rescat a la frontera sud d’Espanya, sota la coordinació de Salvament Marítim. Un nou pas per a una organització que fins ara havia treballat a Grècia i Itàlia, on han salvat gairebé 60.000 vides en tres anys, i que ha acabat patint l’assetjament del ministre de l’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini.

¿Us han fet fora del Mediterrani central?

Ens han fet de tot: ens han acusat sense proves, ens han difamat, ens han disparat, ens han amenaçat, ens han segrestat i ens han perseguit judicialment. Ens han tancat els ports, ens han bloquejat a terra... No ens ho han posat fàcil, ni a nosaltres ni a cap altra ONG. Som una organització petita, que ens financem en un 90% per donacions privades. La situació era cada vegada més difícil, també des del punt de vista logístic i econòmic. En un mes hem hagut de tornar tres vegades fins a Espanya per desembarcar la gent que havíem rescatat, cosa que és insostenible, només des d’un punt de vista financer. Alhora ens vam trobar que, des del mes de gener, la pressió migratòria s’ha traslladat a Espanya, on han arribat gairebé tres cops més migrants que a Itàlia. Per això, fa un mes ens vam oferir a Salvament Marítim i hem tingut una proposta favorable del govern espanyol. Això fa que puguem continuar salvant vides. Fa dos dies i mig que buscaven 59 persones a l’estret. El mar d’Alborán és gran. Si podem col·laborar a salvar vides a la frontera sud espanyola ho farem, i si després baixa la pressió aquí tornarem al Mediterrani central.

¿El govern espanyol us ha pressionat d’alguna manera?

Hem tingut inspeccions. Després de l’últim desembarcament a Algesires vam començar a conversar sobre aquesta possibilitat. És el primer cop que un govern accepta la col·laboració d’una ONG per fer front a una situació així, en lloc d’acusar-nos de traficants i de mentiders. A veure si podem seguir gaudint del suport econòmic necessari per poder enviar un altre vaixell al Mediterrani central. Ara mateix, no hi ha cap ONG treballant davant les costes de Líbia. L’ Aquarius tornarà la setmana que ve. I nosaltres, si els recursos ens ho permeten, intentarem tornar a enviar-hi l’ Astral [el veler d’Open Arms] en missions d’observació, amb periodistes i representants polítics. Però la nostra situació financera ara mateix és complicada.

Què podeu aportar a l’estret i al mar d’Alborán?

Salvament Marítim és el cos civil més important d’Europa i de mig món, pel que fa al salvament. Tenen la seva metodologia i els seus recursos i nosaltres som una petita organització. Segur que n’aprendrem molt d’aquesta col·laboració, i, probablement, també podrem aportar alguna cosa. És un win-win. Nosaltres tenim experiència i un vaixell amb capacitat operativa per al mar d’Alborán.

Ara és la Guàrdia Civil qui ha assumit el comandament.

A nosaltres ens coordina Salvament Marítim, no la Guàrdia Civil. No perdrem la independència com a ONG. El que estem fent és oferir alguns recursos de l’organització, però no el projecte, que continua endavant, i seguim fidels als mateixos principis. No renunciem a la nostra feina de testimoniatge, de denúncia, de sensibilització. Igual que mantenim el projecte a l’Àfrica per explicar la realitat dels moviments migratoris en origen. L’Open Arms és només un vaixell, el nostre projecte és molt més ampli.

A Itàlia us acusaven de generar un efecte crida. Quan vau fer els primers desembarcaments a Espanya també.

Estem acostumats que ens diguin de tot. Hi ha qui ens acaba criticant fem el que fem i s’imposa un discurs molt racista. No sé com ho veurà la gent. Quan sents les històries de les persones que hem rescatat entens que l’efecte crida és mentida: que fugen perquè són expulsats de casa seva. Nosaltres som fidels als nostres principis: salvar vides al mar, no deixar ningú a l’aigua i pressionar les administracions perquè facin el que han de fer. Tot això, dins de les nostres possibilitats logístiques i econòmiques. Ja hem fet tres desembarcaments a Espanya, seguint sempre el dret marítim internacional. Si Itàlia no ens ho permet i Malta tampoc i Espanya ens deixa continuar rescatant, és el que farem. No és un problema del que digui l’opinió pública o la gent que vol fer soroll. Es tracta de vides. I volem treballar a l’estret i el mar d’Alborán, perquè aquí també està morint gent.