El Govern pressiona el Vaticà perquè nomeni un bisbe catalanista com a relleu de Sistach

BarcelonaEl Govern està mantenint contactes amb responsables d'ordes religiosos a Roma per intentar influir en la Santa Seu perquè el futur relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, respongui a un perfil catalanista que no incomodi les tesis sobiranistes.

Segons fonts del Govern consultades per Efe, la vicepresidenta, la democristiana Joana Ortega, va viatjar a Roma a principis d'abril per entrevistar-se amb religiosos catalans amb capacitat d'influència al Vaticà.

Sistach ja ha superat l'edat de jubilació de 74 anys i, encara que al Vaticà no sembla que hi hagi presses per rellevar-lo en el càrrec, el Govern ja mou fils per fer arribar les seves preferències a la cúria de cardenals que aconsella el Papa per al nomenament de bisbes.

Segons les fonts consultades, Ortega, que entre d'altres competències s'encarrega dels assumptes religiosos del Govern, es va entrevistar a Roma amb catalans ben situats d'ordes religiosos com el dels jesuïtes –del qual prové el nou papa–, que exerceixen de lobis a l'entorn del Vaticà.

Els contactes directes amb el papa Francesc són difícils, ja que estan molt limitats als caps d'estat, però el Govern confia que desplegant la seva diplomàcia a través de catalans influents a Roma pugui fer arribar les seves preferències a la cúpula vaticana.

Les fonts consultades, que han evitat esmentar noms per discreció, apunten que el perfil predilecte del Govern seria el d'un religiós catalanista que, encara que no defensi obertament el projecte independentista que lidera l'executiu d'Artur Mas, tampoc se senti incòmode amb el procés.

Al Govern també li convé que el substitut de Sistach conegui la realitat social i cultural catalana, i també la tasca social que desenvolupen les entitats religioses de Catalunya en l'atenció als més necessitats.

Fa un any, el cardenal Sistach, en compliment del dret canònic, ja va enviar la seva renúncia al càrrec el mateix dia que va fer els 75 anys. En la carta de renúncia va adjuntar una terna –secreta– de noms amb els candidats per substituir-lo.

El Vaticà va prorrogar llavors el càrrec a Sistach i, amb els canvis que s'han produït en la Santa Seu arran de l'elecció del papa Francesc, tot apunta que el relleu de l'arquebisbe de Barcelona encara es prolongarà.

Sistach, que recentment va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, està molt ben valorat tant a Catalunya com en les institucions vaticanes i, a més, no té cap problema de salut, de manera que podria mantenir-se en el càrrec un temps més malgrat que ha superat l'edat de jubilació.

La quiniela de candidats

Encara que la decisió de qui rellevarà Sistach la prendrà en última instància el papa Francesc, els diferents sectors religiosos promouen els seus candidats.

Els més conservadors de l'Església catòlica advoquen pel bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses (Conca, 1956), el nom del qual ja va sonar per rellevar l'anterior cardenal de Barcelona, Ricard Maria Carles. Un altre dels candidats conservadors és l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol (Guissona, 1944), que és pròxim a l'Opus Dei.

Els sectors més moderats de l'Església catalana consultats per Efe veuen Meneses i Pujol amb recel i prefereixen altres bisbes que consideren més dialogants, oberts i en sintonia amb la realitat catalana, com el bisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, nascut a Barcelona el 1949 i que també va ser bisbe auxiliar d'aquesta arxidiòcesi.

En les travesses de substituts també ha aparegut el nom de l'abat de Montserrat, el benedictí Josep Maria Soler (Santa Eugènia de Ter, 1946), el més ben considerat pel sector més nacionalista.

L'actual bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull (Ciutadella, Menorca, 1948), és un altre dels candidats ben valorats pels sectors més oberts del catolicisme català.